Hola gent!!! Ja tornem a ser aqui. Ben entrat el 2008, i a punt d'agafar el vol que ens porti a Brasil...ai, ai, ai, estem nerviosos com si comensessim ara el viatge..aixo es bo, no?
Els ultims dies a Nova Zelanda ens van portar a Waitomo, on vem visitar unes coves que son una obra d'enginyeria impressionant. Les mes interessants, pero, son les de les cuques de llum. Entres caminant i en surts en barca, pel riu soterrani que hi ha dins les coves, i enmig de la foscor absoluta apreixen uns petits punts de llum que es reprodueixen a mesura vas avansant, fins a gairebe il.luminar tot l'espai fins al punt de veure'ns la cara. Val molt la pena veure-ho, ja que et deixa bocabadat.
D'aqui ens vem dirigir cap a la costa est, al nord d'Auckland. Vem aturar-nos a Pahia, una poblacio platgera que ens va regalar un parell de dies de sol brutals, que els vem aprofitar anant en barco fins a tocar l'ocea Pacific, i veure l'anomenat Hole in the Rocks (un penyasegat amb un forat al mig que hi passes amb el barco). Res especial.
L'endema pujavem cap al nord, fins a Kaitaia, a la costa oest (de costa est a oest hi ha 20 minuts en cotxe). Vem contractar el tour per la 90 Mile Beach pel dia 1 de gener del 2008, tot i que nosaltres el voliem fer el dia 31, pero estava ple. Aixi que el 31 vem anar a fer un vol per la ciutat-poble, platja, i una partideta de golf (no esta mal per acabar l'any).
Ja vem programar el temps per fer els apats tard, i aixi arribar a les 12 de la nit i celebrar l'entrada d'any. Al camping no hi havia gaire moviment, nomes algun grup de kiwis amb la seva festa particular molt tranquila. Nosaltres vem fer un bon sopar (aquesta vegada si), i vem fer temps fins les 12 atacats pels mosquits. Ens vem reclutar a la zona de televisio, on vem esperar llegint revistes del cor tronat. I aixi que, mentre la Britney Spears es baralla entre tenir els seus fills o tenir una copa a la ma, o els Beckham i els Cruise potencien el glamour de Hollywood, o l'Angelina reclama el seu espai mentre no para d'ocupar-lo adoptant fills que els hi son reclamats...de cop i volta, ja eren les 12 i 5 minuts...ei!!! Bon Any carinyo!!!! Que? Anem a dormir? I cap a dormir s'ha dit.
El dia 1 vem anar a la 90 Mile Beach recorrent-la amb el bus per tota la seva platja, fins arribar al Cape Reinga, el punt mes al nord del pais, on es troben el Mar de Tasmania i l'Ocea Pacific. Es un tour que esta be, i mes si fa bon dia. A l'arribar a les 5 de la tarda, vem tirar avall fins a Ralewe.
L'endema, cami cap a Auckland, vem parar a Waitoua Forest per veure els arbres gegants que habiten els seus boscos. Son arbres de tronc inmens (potser no es veu be a la foto). I aixi vem arribar a les portes d'Auckland, per fer la ultima nit a la nostra "caseta", empaquetar trastos i refer la motxila ja oblidada.
Ahir vem caminar Auckland despres de tornar la campervan. Es una ciutat bastant maca, amb la Sky Tower com a simbol, que ofereix unes vistes panoramiques de la ciutat i els seus voltants. Auckland te barris prou bonics i acollidors, tot i que ara es epoca de vacances, i la ciutat estava bastant buida.
I avui, actualitzant el blog i preparats per anar cap a l'aeroport i volar cap a Brasil, on arribem a hores intempestives. Estem emocionats, jo diria excitats!!! No nomes per que anem a America Latina i recuperem una mica del nostre 'modus vivendi', sino per que deixem un pais que ens ha agradat molt...un pais de postal!!
