Abans de que el sol s'amagues darrera l'ultima escletxa d'aigua que dibuixava un horitzo mogut, una altra esfera lluminosa reclamava el seu protagonisme en aquell dia caluros. Nosaltres, la Mariona i jo, estavem expectants per viure el poder de la lluna...de la lluna plena...de la "full moon".
Portavem dies creuant-nos amb gent amb qui el dia 26 de setembre ens haviem de trobar a Koh PhaNghan. I aquell era el dia. El 26 de setembre. La lluna ja mostrava la seva inmensitat i esquitxava el mar amb una llum hipnotitzant que violava els sentits. La sang es movia mes depressa. Els ulls es feien grans, com volguent imitar la protagonista d'aquella nit. Els passos s'espaiaven creant un ritme vertiginos al caminar. I els cotxes desprenien aire contaminat per tota la illa anunciant una nit diferent. Una nit on val tot.
Arribant a Hat Rin, la platja que rebra cada un dels impactes dels passos de ball dels participants de la festa, ja es comensa a intuir l'esdevenir de la nit. Al carrer principal, abans de trepitjar la sorra, la multitud de bars i restaurants es presenten amb una taula de benvinguda col.locada sobre l'asfalt, carregada de galledes amb tres botelles: alcohol a escollir, red bull, i beguda gasosa per donar-li color. La compra implica inutilitzar una ma per portar la galleda on, sense cap mena de distincio a l'hora de col.locar els ingrediens, es mescla tot amb forsa gel i varies 'canyetes' per veure. I a la gent no li fa res inutilitzar la ma. Tothom carrega la seva galleda i es belluga carrer avall dirigint-se a la platja, on taules el doble de grans esperen el seu torn per la segona, o potser enessima, galleda.
Arribats a la sorra, que separa els bars del mar ens uns 25 metres, has d'aturar-te. Primer perque segurament no ho tornaras a fer fins d'aqui a moltes hores, i segon perque es dificil d'assimilar tot allo que els teus ulls son capasos d'absorvir.
La llum que et sembla que il.lumina la platja no es mes que la proporcionada per la protagonista de la nit. Intentant combatre amb ella, hi ha raigs lluminosos de colors procedents de cada bar, jocs malabars amb foc, diademes amb banyes de dimoni vermelles, i cossos pintats amb pintures fluorescents. Pero res pot amb la llum de la lluna.
Potser hi ha uns 20 bars diferents amb les seves musiques que surten a propulsio dels sofisticats equips de musica, i que fan bellugar cada granet de sorra com obligant-lo a prendre's un bany i deixar espai per la gent. I aixi es. La gent ocupa l'espai. Assentats al terra, en cadires o en coixins; drets aturats o caminant de bar en bar per trobar aquella musica en que s'identifiquen; o ballant a ritmes desmesurats, generalment, omitint el propi ritme de la musica que suposadament els fa saltar, cridar i abrasar-se.
Avansada la nit, la musica eleva el seu to, la gent assentada es transforma, es desvesteix, torna a omplir la galleda, i adopta el seu millor perfil per integrar-se amb l'entorn. Els jocs malabars s'accentuen. Els propis turistes s'atreveixen a provar-ho. Uns amb mes sort que altres, els quals poden recorrer als diferents punts d'atencio medica distribuits per la platja.
I aquesta combinacio de foc, lluna i galleda arriba al seu punt de maxima exitacio. El foc ho crema tot. Crema la vergonya de la gent, crema els cigarrets que alfombren la sorra, crema els cossos i els sentits, i ens torna a tos uns cremats. La lluna dona llum a tot. Il.lumina la trajectoria de cada una de les pixades que es fan al mar, cada una de les pasterades de bomit que es barrejen amb el color del terra, cada una de les figures que es belluguen amb mes o menys sensualitat, i cada una de les llengues que busquen la seva homologa per entrellasar-se i compartir la propia cremor. I la galleda ho confon tot. Confon el sexe de la gent, confon la seva nacionalitat i la seva llengua, confon la propia habilitat de parlar, i confon els termes d'amistat amb innumerables abrasades a gent desconeguda.
Pero amb tot aixo sempre hi ha una llum que dona sentit a tot. Quan tot semblava arribar al seu punt maxim. Quan tothom ballava independentment de si la musica sonava o no. Quan el foc ja ens havia cremat a tots, i la lluna es reia de nosaltres..vaig veure el que donava sentit a tot allo. Era alla dalt. Dalt d'una tarima. Ballava amb moviments bruscs que li donaven un aire de sensualitat inusual en aquell entorn. Vestia unes ulleres de sol per amagar uns ulls segurament asiatics. Unes botes a mitja cama i uns shorts arran de gespa que remarcaven un sota-cintura de revista. I a sobre duia un petit top. I va ser llavors, en un moment en que la musica augmentava el seu ritme, quan seguint amb el seu moviment es va col.locar les mans a ambdos costats de la cintura i va desllisar el top cap amunt, passant-lo per entre el seu cap. Les ulleres ni es van moure. Ella si..es movia. Nomes tenia la seva pell com a vestit. Una pell morena d'arrel, amb uns pits petits que enfocaven el nord amb decisio. i llavors ho vaig entendre tot. Aquells pits, amb un parell de 'bailets' mes foscos que enfocaven amunt...no enfocaven el nord. Estaven mirant a la lluna per dir-li. Ei, jo estic amb tu aqui...a la "full moon" party!!
