Ara feia dies que no deiem res, i resulta que ja hem marxat de Malasia. Un pais que ens ha encantat. Us escrivim des de Singapur, on els preus son mes europeus que els que estem acostumats.
Del paradis de Pherentian, vem anar a Cameron Highlands. Es un poble de muntanys, situat al centre del pais. Es una zona de trekking, amb visites a centres de jardineria inacabables, plantacions de te, i centres amb tot tipus de flors que s'exporten a tot Asia. Pero el que mes ens va agradar va ser assaborir les delicioses maduixes que s'hi cultiven, ja sigui en forma de suc, o banyant algun 'cheesecake' que ens menjavem de postres (ja sabeu, despres de dinar o sopar sempre queda un raconet pel dols). Ah, i una cosa mes, per primera vegada en tot el viatge, vem haver de buscar al fons de la motxila per treure el jersei gruixut, ja que al vespre feia una temperatura fresqueta. L'ultim dia, fugint de l'esperit backpacker que arrosseguem, vem anar a fer dotze forats (vem parar per pluja) a un golf impressionant (ja sabem que aixo pot comportar certes critiques envers l'esperit aventurer, pero...que carai!!!)
Seguint amb muntanya, vem moure'ns cap al Parc Nacional Taman Negara. Es una zona completament de selva. La magnitud dels arbres i dels animals es superlativa. Com tambe ho era la xafogor que s'enganxa al cos a cada passa. Vem fer dos trekkings. El primer vem caminar per dins la selva envoltats d'arbres gegants que ens feien sombra, i intentant evitar trepitjar els escarbats, formigues i aranyes de tamanys descomunals que es creuaven al nostre pas. Vem aprofitar per fer 'canopy' (caminar per ponts de fusta penjats dels arbres a molts metres d'alsada) on les vistes de la selva era certament diferents; i tambe vem pujar al turo mes alt de la zona on vem contemplar l'extensio de selva que abarca tot el parc nacional. El segon dia vem anar a veure un cova que en diuen la 'bat cave'. Despres d'entrar-hi, encara no entenem com es van poder fer comics d'un tal 'batman'. La Mariona no va gosar entrar, aixi que el Quim va haver d'entrar-hi sol. I gairebe surt pel mateix punt on havia entrat deu segons despres. Al entrar i recorrer uns 20 metres, enfoques el sostre de la cova i apareixen mes de 100 rat-panats penjats del sostre on representa que dormen, excepte algun que deu vigilar el 'dormitori' i sobrevola la zona emitint un soroll que et fa posar la pell de gallina. Per sort, en vaig sortir viu.
I el que mes ens va xocar de tot va ser un animalet que desconeixiem...la sangonera. Malait bitxo. Sembla un cuquet petit, pero s'enganxa a la pell i no et deixa fins que s'afarta de sang...la nostra sang. Ambdos dies ens em vem trobar a les cames..molt fastigos. Sobretot el segon dia, quan la Mariona s'assenta alhora de dinar i sent...xaff!!! tota la cuixa plena de sang i de cop i volta, surt la sangonera feta un llimac i grossa com una pilota..s'havia afartat la marrana. En fi, una imatge per esborrar.
Ja cansats de tant salvatgisme, ens vem dirigir a la capital Kuala Lumpur. Benvinguts al consumisme altra vegada. La visita a les Torres Petrones ens va agradar tant que ens hi vem passar tot el dia (val a dir que hi ha un 'mall' al peu de les torres). espectaculars, sobretot de nit (en breu penjarem fotografies). De la ciutat en si...doncs compres i menjar. Chinatown es un bullici constant, de colors, olors, i de roba. Si algu be aqui, no cal que fagi maleta...amb quatre rals es compra l'omplerta d'un armari. Per sort, a l'hotel, s'hi estava molt be i vem poder veure pel.licules i disfrutar de la gent que s'hi hospedava.
I la seguent i ultima parada va ser Melaka. Molt bonica!! Una ciutat amb passat portugues, holandes, ingles i japones, i que per fi va aconsseguir la independencia. Les cases son precioses, moltes amb patis interiors i ambientacio colonial. Tambe es una ciutat molt adient per les compres, sobretot al China town on, a diferencia dels altres, s'hi pot passejar tranquilament i disfrutar de cada botiga sense interrupcions externes. Cal remarcar la varietat de religions que conviuen juntes a Melaka. Perque us feu una idea. Vem coincidir amb la graduacio de uns nens que acavaben el jardi d'infancia. Despres de l'himne nacional, els van presentar un per un. Potser hi havia 12 nens i nenes. I, amb els noms i les cares, ens atrevim a dir que hi havia xinos, malais, indis, musulmans, i fins i tot un holandes...tela no? Amb el que ens costa que ens fagin una mesquita prop de casa...en fi!!!
I ara ja som a Singapur!! Amb la sensacio que una gran etapa s'acaba, pero amb la sort que una nova comensa. Com sempre, ja us l'explicarem. Australia ens espera.
Una abrasada!.
