MEXIC DF I OAXACA!!

Qué pasa güey????

Ja som a Mexico lindo!!! Primera parada la capital...més ben dit, la immensa capital...25 millons de persones viuen en una ciutat impossible de visitar en menys de 2 setmanes. Per tant, nosaltres ens limitem a recórrer el centre històric visitant la catedral, el zócalo, el palau de govern amb els murals de Diego Rivera, la central de correus, el palau de Belles art...i tot amb un guia collonut que ens ofereix gratuitament l'hostal on ens hospedem (potser per això era collonut?). Al vespre ens retrobem amb la Luz, una noia mexicana que vem conèixer a Tailàndia...mira si fa temps que ella ja ha treballat en un lloc 5 mesos, i ara ja en fa 2 que no treballa...si, si, ja fa temps que viatgem, oi?. Res doncs, unes cervesetes i posant-nos al dia.

L'endemà s'ofereix a portar-nos en cotxe a les ruines de Teotihuacan, així que els tres desafiem el Sol per recórrer aquesta ciutat històrica durant més de 2 hores, pujant les innumerables escales fins al cim dels temples del sol i de la lluna, i perdent-nos en el laberint del temple de Quetzalcoatl (com m'agrada aquest nom...). A la tarda, dinar i visita a la zona rosa de DF (res a veure amb el barri rosa d'Amsterdam), caminar pel Passeig de la Reforma, bosc de Chapultepec, i entrada al Museu Antropològic quan ja tancaven. Al fer-se fosc, ens vem despedir de la Luz en una estació de metro, desitjant retrobar-nos un altre dia, en un altre lloc.

L'endemà viatjem a la bonica i colonial ciutat de Oaxaca. Aquí hi va haver molt merder fa uns mesos, però ara ja estant recuperats. És una ciutat preciosa, però hi fot un calor del dimoni. En el zócalo i la plaça de la catedral hi ha molt ambient, amb gent tocant i ballant música de tot tipus, sentats en els bancs contemplant el panorama, o prenent un gelat o l'especialitat d'aquesta ciutat: la xocolata calenta...mmmhhh!!!

Avui hem visitat el convent de Santo Domino que ens ha posat al dia de la història de la ciutat, i hem al.lucinat amb l'església del mateix nom, sense dubte un de les esglésies més boniques que he vist (..i mira que he vist esglésies..).

Abans de marxar cap a San Cristóbal de las Casas, tot i que l'oficina on havíem encarregat el tour ens ha fallat, l'home de l'hostal ens ha portat amb cotxe fins a Monte Albán, la primera ciutat prehispànica on es va desenvolupar un sistema d'organització territorial. El lloc és místic, emplaçat sobre una muntanya amb Oaxaca als seus peus, i amb els diferents temples, el camp de joc de la pilota, i les diferents tombes ocupant un espai on antigament (molt antigament) hi havien viscut 75000 persones. A més, nosaltres som els últims en sortir del recinte, per la qual cosa ens trobem durant una estona tot sols rodejats de tanta història...pell de gallina!!!

Ara ja marxem per fer, una vegada més, un bus de nit.

El dia de Sant Jordi, tot i que vaig buscar roses vermelles, no en vaig trobar. Per tant, la Mariona no va tenir rosa (a part de les virtuals que ha rebut) i, conseqüentment, jo no he rebut cap llibre (a part del que, suposadament, m'espera a casa). Això si, el Barça el vem veure i a l'acabar el partit vaig trucar al Jan Laporta per demanar-li que em deixi jugar de davanter centre a Old Trafford per marcar algun gol...si em diu que si, potser tornem abans!!!

I vosaltres, com va anar la diada?