divendres, 21 de desembre del 2007

AIXO ES BRUTAL!!!!

Nois, Nova Zelanda es brutal!!! Cada dia es un descobriment d'una nova realitat!! Hi ha paissatges pels tots els gustos, la gent es prou amable, la fauna i flora es totalment diferent, i inclus nosaltres, segurament, tambe hem canviat una mica...

De l'ultim relat fins ara, vem quedar-nos a Wanaka un dia per fer una caminadeta de 3 hores aprofitant el bon dia que ens va permetre pujar a les alsades i veure les muntanyes nevades al fons amb el llac Wanaka i el llac Hawea als seus peus. Quan el sol il.luminava, es disparaven tots els colors fins a impactar-nos per totes direccions. Al baixar, ja cansats, vem entrar al "puzzling world", on hi ha un "laberinto humano" que ens va ensenyar que no som tan bons com creiem en aixo de la orientacio...a mes, hi havia tot de jocs d'enginy que van deixar al descobert les nostres mancances...un desastre!!!
L'endema ens dirigiem cap als glaciars, per una de les rutes mes boniques de la zona. La carretera comensa vorejant durant mes de mitja hora un llac que reflecteix les muntanyes i els prats dels voltants, llavors arribes al Haast Pass, un port de muntanya que s'enfila fins al cel per mostrar-nos vistes impressionants, i s'arriba fins a l'ocea on ens desvetlla la fortor de l'aigua salada, i el cant dels albatros que voleien controlant. I finalment arribem a Fox Glacier, on hi ha el glaciar Fox. Aprofitant que el temps no es massa dolent, i ens arribem fins al peu de la glacera on comensa un improperi de llansament de fotografies que malgasten els blaus intensos, els blancs gelats i les fosques ombres que ens ofereix el glaciar a cada raig de llum.
Al.lucinats, ens dirigim cap a la contractacio d'un vol escenic amb helicopter, pero veiem que el dia es posa nuvol, i ho aplasem fins l'endema. Aixi que ens dirigim cap al llac Matheson, on teoricament es veu refexat el Mont Cook nevat ens les seves aigues negres. Dic teoricament perque els mal temps ja havia arribat i el vent movia les aigues, aixi que no vem veure reflexat mes que les fulles que queien dels arbres que marcaven la caminada que donava la volta al llac.
L'endema, ens llevem amb pluja i maleim no haver volat el dia anterior. No volem marxar sense haver agafat l'helicopter, aixi que ens dirigim cap a Franz Josef, on hi ha l'altre glaciar que porta el nom del poble. El temps segueix sent dolent, aixi que esperem un dia mes com si fos un diumenge de ressaca estirats al sofa...i segueix plovent. tot el dia....i tota la nit (per sort vem sopar una chowder, que es una crema de marisc que et deixa amb les ganes de menjar-ne una darrera l'altra).
I l'endema segueix plovent, i les previsions anuncien mal temps els dos dies seguents. farts d'esperar sota l'aigua, ens dirigim cap al nord, cap a Greymouth, on ens arribem fins als Pancake Rocks. El temps no ha millorat, pero en aquest cas, aquestes roques que s'aixequen del mar ens formes punxagudes i creant forats on l'esclat de l'aigua es ensordidor, son boniques de veure amb mal temps. Dormim esperant creuar el pais d'oest a est a primera hora de l'endema.
Al despertar-nos entra un raig de llum despres de tres dies sense veure el sol (aquest pais, amb pluja i boira no es tan bonic)...aixi que recuperem la esperansa, i refem les nostres passes tornant a la zona dels glaciars. Son 6 hores mes de trajecte que, finalment, valen la pena. Arribem a Franz Josef i contractem un vol amb helicopter per al cap de 20 minuts..i sense temps de pensar-ho, ja ens trobem esperant per pujar-hi. Sense dubte, es de les coses mes bestials que hem fet fins ara. A mes, a dalt dels glaciars, feia un sol espetagant, aixi que els reflexes dels blaus del gel eren impactants. Primer vem volar per sobre del Franz Josef Glacier, amb la sort de tenir un pilot prou gracios com per anar fent piruetes aeries que ens feia puja l'adrenalina fins al coll (per no dir una altra cosa). La llengua de gel es inacabable, i a dalt de tot, s'exten una explanda de gel que ha der ser impressionant trepitjar-la....ep, pero compte...que fot....que baixem....si,si, aterrem a sobre la glacera..GUAU!!! Ens plantem al mig del blanc del gel i el blau del cel, sense ningu mes al voltant, i baixem de l'helicopte per trepitjar la neu i el gel..SUBIDON!!!! Tornem a pujar i baixem per sobre el Fox Glacier fins a deixar-nos al punt d'origen...Ha valgut la pena!!!
Contents,tornem cap al nord fins a desviar-nos cap a l'est, per l'Arthur Pass, un altre pas de muntanya que et deixa meravellat amb els paissatges. Dormim a mig cami.
L'endema ens arribem fins a Christchurch i disfrutem d'una ciutat tot el dia. Es una ciutat molt maca, amb racons molt acollidors, i amb cert olor britanic.
Sortim al vespre cap a Akaroa, on l'endema ens enbarquem en una barqueta per veure i banyar-nos amb dofins. Llastima que torna a fer mal temps (sembla que ens perssegueixi)..pero aquesta vegada sortim igualment. Engalanats amb els vestits de bucejadors, sortim a la mar fins a veure uns quants dofins que ens venen a saludar. I quan estan prou a prop, ens llancem a l'aigua (si, esta gelada) i ens passen pel costat. No els podem tocar, pero quan et passa un dofi pel costat al mig del mar...no se...es bastant flipant!!!
Acabada l'excursio i amb el diploma en ma, ens dirigim cap a Kaikoura, on som ara. Ahir vem fer 4 horetes de caminada amb un sol que ens ha cremat, i vem gairebe tocar les foques que disfutavem d'una costa maritima espectacular. Va ser una caminada que ens va anar molt be, sobretot per recuperar l'alegria amb el sol que feia, i perque no dir-ho, per fer una mica d'exercici.
Ara (aqui son les 12 del migdia) anem a fer un avistament de balenes...a veure si en veiem...ah..i tambe fa un sol de justicia.

Com veieu, seguim fidels al nostre esperit de descobrir coses noves ( tot i que a vegades necessitariem descansar de tant moviment)...i amb les mateixes ganes d'explicar-vos-les.

Un peto a tothom.