dimecres, 5 de desembre del 2007

TRES MERAVELLES!!

Tenim les fotos d'Australia penjades.
Ja us escrivim des de New Zealand. Acabem d'aterrar i estem esperant un vol cap a Queenstown que surt a les 7 del mati (d'aqui a 6 hores), per tant, ens toca passar nit a l'aeroport d'Auckland.
Despres de 35 dies, ja hem visitat Australia, i sembla com si fos ahir. Despres de Sydney, podriem dir que hem viscut tres meravelles:
1- Uluru (Ayers Rock).
Agafa un vol i plantar-se al mig del pais ja val la pena per si sol. Abans de tocar terra ja s'olora la sequedat del territori, amb aquella calor que crema, i amb milers de metres quadrats de terra vermella tacada per algun arbust...i aixo es tot...be, no tot...i aqui be la meravella. Palplantat al mig del no res, s'aixeca "aquell collons de roca", "aquell pedrot", "aquella muntanya"...o com li vulgueu dir. S'han vist mil imatges, pero acostar-s'hi amb el cotxe que vem llogar, i veure com es va fent gran a mesura que t'hi arribes, impressiona bastant. Vem estar-hi dos dies, i vem veure la sortida del sol i la posta de sol de l'Uluru i de la formacio "The Olgas", una altra comunio de muntanyes rocoses que fan competencia a la que tots coneixem. I perque tan impressionant? Doncs potser no es nomes per la seva grandesa, o per la seva soledat...sino per veure com una sola imatge es capas de transformar-se en multitud de paissatges diferents, condicionats per la llum que rep. Quan es fosc, transmet respecte amb els colors marrons foscos que li donen un aire turbi i enfadat; amb la llum del dia, despren inmensitat amb els colors ocre i les propies sombres; amb la primera llum del dia, agafar una barreja de foscos i clars que sembla cridar ben fort que segueix alla mateix, com el dia abans; i amb l'adeu del Sol, agafar un vermell copiat de la sorra del terra que anuncia que ambdos, plegats, es fiquen junts al llit barrejant els seus cossos per passar la nit . La veritat es que costa deixar d'observar-lo a cada moment.
2- Great Ocean Road
Arribat a Melbourne, despres del cap de setmana, vem llogar un cotxe per recorrer la Great Ocean Road en dos dies. Es una carretera que passa tocant al mar en la major part de la seva trajectoria. Conduint, sents i veus com l'aigua, brava, impacte contra la terra en un esclat violent que crea una aigua espumosa que desmenteix la semblant tranquilitat del mar al fons. Fas curves i mes curves, i a cada revolt, et sorpren una nova imatge de mar i terra i camps i fauna i flora. I al final de la carretera, o almenys al final del nostre dia, et trobes alla al mig, desafiant l'aigua, els "dotze apostols". Son roques de gran tamany i diferents formes que s'aixequen al mig del mar (al seu dia, formaven part de la terra ferma). Torna a ser un espectacle recrear-se amb la llum, i la combinacio de terra i aigua a totes bandes...aqui si que et sents molt poca cosa davant la naturalesa. A mes, a part de l'espectacle visual del paissatge, vem parar per veure cangurs que salten per un camp de golf, koalas en el seu habitat natural enfilats dalt dels eucaliptus, i fins i tot, vem parar a dinar en un restaurant on vem menjar Crema Catalana!!!
3- Albert i Mireia
A Melbourne vem estar a casa de l'Albert i la Mireia. Ells mateixos ens van introduir amb el Carles i la Gisela per estar a casa seva a Sydney. Ens van ensenyar la ciutat, i vem anar a fer una ruta de vins per la zona sud...pero, a part d'aixo, els destaquem com a meravelles per que s'ho mereixen. Ens van tractar a cos de rei. No nomes ens han deixat dormir a casa seva, sino que ens han cuinat, ens han aconssellat, ens han presentat els seus amics i ens han fet sentir com a casa nostre. No se si aixo pot semblar el mes normal...pero per nosaltres, despres de tant temps, sentir-te com a casa ha sigut molt especial. Hem recuperat els dos anys sense veure'ns amb xerrades llargues i profundes, ens hem posat al dia de la seva experiencia i de la nostre, hem compartit taula, sofa, i aliments, i, creiem, hem enfortit la nostra amistat. Una vegada mes, moltes gracies parella...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

la natura és el millor quan no ets a casa, és veritat. quina marevella!!! petons
ae

Anònim ha dit...

en faig un altre. he mirat les fotos : maques molt! però us veig molt enamorats, eh? ui ui ui ....

Anònim ha dit...

Acabo de veure els magnífics retratus. Carai!!!. Això m'agrada més que lo d'avans. Ja sé que tot té el seu encant, però a mí, encara que el groc m'excita, dona'm la meva civilització amb aventures. Impresionat per tot lo que he vist. Ara be, que vol dir moro, els raconets de la nostre Catalunya que vaig descobrint també et poden deixar bocabedat, si et fás l'efecte de que estàs molt lluny d'aquí. Heu estat a Santa María del Far ? No? Donçs cuan vingueu hi podeu anar un finde i a la FONDA La Devesa de Rupit. Serà bò que un cop voltat i probat per tot lo mon, feu una comparació. Ja hem dire-ho si els canalons, macarrons amb pala, patates d'Olot, la vedella amb bolets, les mongetes filaires, els bulls i les llangonisses, es poden equiparar als bistecs de kangooro, a les serps, al arròs blanc, etc... i si no és millor una Estrella fresca que totes les birres que heu probat.

Anònim ha dit...

Benvolgut anònim,
estimo Catalunya com el que més, però t'he de dir que malgrat tot el que recomanes segur que és fantàstic i que de ben segur cal conèixer a fons, és del tot necessari voltar una mica pel món per adonar-se que els catalans hem de deixar de mirar-nos el melic com acostumem a fer. El fet de viatjar i conviure amb d'altres cultures, ens permet mirar l'entorn amb uns altres ulls.
Només així, sent oberts i crítics amb Catalunya i els catalans, farem del nostre país un lloc millor on viure.
Quim i Marions! Endavant i força. Us hem trobat a faltar al cap d'any cubano.
Salva

Anònim ha dit...

No farem un debat pero, nomes dir que despres de viure dos anyets al pais del "vegimite", "meet pies", "sausage rolls" i menjar el collons de formatge "cheddar"..he de dir que com els canalons de la iaia, un bon pernilet, una llangonisa, uns cargolets, o un arroset tot contemplant algun paisatge de la costa brava o els turons del pireneu poca cosa!!! Aixo si potser s'aprecia mes quant ho trobes a faltar.

I be me'n vaig a dinar que m'ha entrat una mica de gana... avui arros a l'australiana!!!

Salut i que "la fuerza os acompane"

Cassi

Anònim ha dit...

Esteu guapíssims!i molt morenos!La veritat és que el Quique i jo Australia ens va enamorar, de fet ell sempre diu que de vellet seria un lloc a on no li faria res retirars'hi!!Després de llegir els altres comentaris estic d'acord que quan ets fora s'ha de probar tot, però que poder es valora més les coses de casa, la llengua, el menjar, la cultura i sobretot la gent!! Perque no dieu massa que ens trobeu a faltar...ni una micona??Bé, una abraçada i aprofiteu-ho!!!

Anònim ha dit...

Vaja vaja!!..Com que ja no sabem que dir davant la "puta " enveja que fan aquestes fotos!!..ara ens enfrescarem en un debat sobre catalunya!!!!....de moment no m'hi apunto...estic reflexionan pros i contres....pero aixo si...Quim segueix fen pais i no deixis de portar la samarreta del Barça!!!