Linda Olinda!!!
Carrers adoquinats que pugen i baixen donant acces a les cases pintades amb colors pastels, amb balcons on s´hi arrepengen figures de cartro de tamany gairebe real que miren passar el temps, graffities decoratius en mes d´alguna paret, esglesies destartalades, banderoles i papers de colors que atravessen els carres per sobre les faroles donant color al Carnaval que comensa el proxim cap de setmana, gent amable i catxonda a cada revolt, musica i percussio que fa tremolar la ciutat, i molta, molta excitacio a l´espera de l´aconteixement de l´any. Diuen que els millors Carnavals son a Rio, Salvador i a Olinda!!!
Ens fotem a una taverna a petar de gent, i omplim els nostres gots amb "cerveja gelada! i un platet d´embotits..mmmm...com ho trobavem a faltar!!! I despres, fem un caldo de codorniu (amb ou i carn inclosa) al bar "Caldinho da Codorna do amigo Rogeiro"...a que es guapo el nom?
I el divendres a la nit, festassa inaugural dels Carnavals..i encara falta una setmana..realment estan molt excitats
Em sembla que entenem una mica mes els jugadors de futbol brasileros que, fortuitament, es lesionen al mes de febrer i han d´anar a Brasil a que els vegi un metge..sera el metge Carnavalho Caipirinho Sambero???
A mes, des de Olinda, vem anar a la considerada millor platja de Brasil (o aixo diuen ells): Porto da Galinhas. Relament es molt xula. El poblet es bastant turistic (botiguetes i restaurants a tot arreu), pero la platja es molt xula. Per fer-vos una idea, en marea baixa hi ha unes roques a uns 30 metres de la sorra que bloquejen les onades, i es creen unes piscines naturals amb aigua transparent i forsa calenta....i a mes vem menjar un peixot fresc sota un para-sol mentre l´aigua ens mullava els peus (diuen que va be per la circulacio, no?)
A Recife, de la qual Olinda ve a ser com un barri d´aquesta, hi vem anar nomes per agafar el bus que ens portaria a Praia da Pipa. De fet, la ciutat es veia molt gran, i amb la calor que fotia vem preferir anar a la platja.
Ara ja som a una hora de Natal!!! I sabeu que? Com diu el nom..anem a passar-nos-ho PIPA!!!
dilluns, 28 de gener del 2008
dimarts, 22 de gener del 2008
EL PAIS DE LA FESTA!
Despres de 25 hores d´autobus (si,si, 25 hores, tot un dia sencer), vem arribar a Salvador de Bahia amb forma de 4. Nomes arribar ja sentiem els tambors ressonar per les parets de la ciutat mes africana del Brasil. Ens vem dirigir al Pelourinho (centre antic de la ciutat) on ens vem allotjar en dormitoris compartits. I com que no estavem cansats...vem anar a un assaig d´una escola pel Carnaval que sera els dies 1-3 de febrer, i clar...mes color..mes tambors...i mes caipirinha!! No n´aprendrem mai!!
L´endema, pero, erem persones. Ens vem dedicar a caminar pel carrers empinats i adoquinats del Pelourinho, on a cada cantonada et trobes gent amb tambors seguint uns ritmes que nomes ells poden seguir. Aixo si, tots de color amb uns cossos que la Mariona no hi ha manera que m´escolti..i aixo que jo no em miro a les brasileres, eh???
Al vespre, com cada dimarts, baralla de grups de percussio pels carrers, ressonant tota la ciutat, i fent-te moure sense adonar-te´n. Una passada!! Tambe vem anar a un concert una mica tronat.
L´endema vem anar a la platja de Barra a fotre´ns vermells i veure aigua de coco, i al vespre a veure un espectacle de dances tradicionals brutal, amb samba i capoeira inclosos.
El pas seguent va ser anar a Morro de Sao Paulo. Un lloc impressionant!. No hi ha carrers pavimentats, ni cotxes o vehicles motoritzats, sencillament hi ha uns tios catxes que transporten maletes amunt i avall amb carretes. Els carrers son de sorra de platja, i et condueixen a 4 platjes basicament, de les quals pots triar la mes tranquila, o la mes marxosa, o la de grans resorts, o la mes familiar. Tot banyat amb aigua transparent, i acompanyat amb varis bars per anar prenent alguna cosa fresca. I al vespre, es transforma en un assortir de taules plenes de beguda i menjar ambulant, musica en directe a cada bar, desfiles de persones lluint el seu bronzejat, i tot enfocat per una lluna quasi plena que plateja l´aigua del mar que acarona als enamorats que s´estimen prop de les onades. La festa, pero, es mes internacional que no pas a Salvador.
Tornant a Salvador per recollir les sabates que el Quim es va deixar a l´hostal, ens dirigim a l´estacio per agafar un bus de nit que ens porta a Maceio (una altra nit al bus..ja ens anem acostumant)
Ara estem a Maceio. Ahir vem relaxar-nos a la platja de Pajusa, menjant sota una sombrilla per evitar que el Sol ens cremes. I avui hem anat a veure tres platges paradisiaques...la Praia do Frances, la Praia de Barra de San Miguel, i l´estrella Praia do Gunga!!! Aquesta ultima son tot de palmeres que toquen la sorra blanca i fina, i amb una aigua transparent. Molt xula!!
Dema ja anem a Olinda, patrimoni dela Unesco.
Un peto a tots!!
L´endema, pero, erem persones. Ens vem dedicar a caminar pel carrers empinats i adoquinats del Pelourinho, on a cada cantonada et trobes gent amb tambors seguint uns ritmes que nomes ells poden seguir. Aixo si, tots de color amb uns cossos que la Mariona no hi ha manera que m´escolti..i aixo que jo no em miro a les brasileres, eh???
Al vespre, com cada dimarts, baralla de grups de percussio pels carrers, ressonant tota la ciutat, i fent-te moure sense adonar-te´n. Una passada!! Tambe vem anar a un concert una mica tronat.
L´endema vem anar a la platja de Barra a fotre´ns vermells i veure aigua de coco, i al vespre a veure un espectacle de dances tradicionals brutal, amb samba i capoeira inclosos.
El pas seguent va ser anar a Morro de Sao Paulo. Un lloc impressionant!. No hi ha carrers pavimentats, ni cotxes o vehicles motoritzats, sencillament hi ha uns tios catxes que transporten maletes amunt i avall amb carretes. Els carrers son de sorra de platja, i et condueixen a 4 platjes basicament, de les quals pots triar la mes tranquila, o la mes marxosa, o la de grans resorts, o la mes familiar. Tot banyat amb aigua transparent, i acompanyat amb varis bars per anar prenent alguna cosa fresca. I al vespre, es transforma en un assortir de taules plenes de beguda i menjar ambulant, musica en directe a cada bar, desfiles de persones lluint el seu bronzejat, i tot enfocat per una lluna quasi plena que plateja l´aigua del mar que acarona als enamorats que s´estimen prop de les onades. La festa, pero, es mes internacional que no pas a Salvador.
Tornant a Salvador per recollir les sabates que el Quim es va deixar a l´hostal, ens dirigim a l´estacio per agafar un bus de nit que ens porta a Maceio (una altra nit al bus..ja ens anem acostumant)
Ara estem a Maceio. Ahir vem relaxar-nos a la platja de Pajusa, menjant sota una sombrilla per evitar que el Sol ens cremes. I avui hem anat a veure tres platges paradisiaques...la Praia do Frances, la Praia de Barra de San Miguel, i l´estrella Praia do Gunga!!! Aquesta ultima son tot de palmeres que toquen la sorra blanca i fina, i amb una aigua transparent. Molt xula!!
Dema ja anem a Olinda, patrimoni dela Unesco.
Un peto a tots!!
diumenge, 13 de gener del 2008
TOC, TOC, TOC...
Toc, toc, toc...8 del mati.
Toc, toc, toc...9 del mati.
Toc, toc, toc...10 del mati...aqui no hi ha qui dormi...que no paren de trucar a la porta, o que? Mariona, cullons, obra ja d´una vegada!!! Fot mes de dues hores que van trucant, i se m´ha fotut el toc, toc, toc al cap..saps que? Ja m´aixeco jo!!!
Va ser llavors, tant bon punt vaig desenganxar el cap del coixi, que vaig descobrir que havia fet un amic traidor a Brasil...la caipirinha!!! Aquell tot, toc, toc no era ningu que trucava a la porta, de fet, hi havia un silenci absolut a la habitacio. Aquell toc, toc, toc sortia de dins, del meu cap, amb una ressonancia abrumadora, i una longutd d´ona que repicava a totes les parets del meu cervell. Estava malament. Em trobava malament. El meu cap estava a punt d´explotar...pero somreia!!! Havia estat be, no? Soparet al barri de Lapa envoltat de carioques buidant ampolles de cervesa; primera caipirinha a la plasa acompanyats de milers de baffles escopint musica de tot tipus a tot drap; visita a un club desestimant-lo per evitar fer mes de 1 hora de cua per entrar; segona caipirinha i pixadeta al carrer; parla confusa i ulls vermells; entrada al club Rio du Scenarium i segona pixadeta; visita als tres pisos del local acompanyats de la gran amiga caipirinha; amistats confuses amb dues sevillanas...i caipirinha; concert en directe dins el local de samba, forro i bossa nova; primers passos de ball imitant els cossos locals que ens deleitaven amb moviments, jo diria, obscens; bany de suor a la camisa; caipirinha; augment d´autoconfiansa miraculos, i ball amb moviments bruscos, rapids, i jo diria, en aquell moment, millors que els propis locals; la sevillana expulsant els seus coneixements de samba i convertint-se en reina de la festa (fotos incluides); caipirinha; ball "agarraet" i mans suades; fi de concert i despedida amb xocades de mans i abrasades propies d´amics de tota la vida; taxi cap a l´hotel; i toc, toc, toc...maleida caipirinha...la ultima em va sentar malament...
Aixi que, utilitzant l´arma miraculosa en aquests casos (gelocatil), vem anar passant el mati fins que, a les 2, vem anar a visitar dues faveles de la ciutat. Un tour que val molt la pena, ja que t´expliquen l´origen d´aquestes, el seu funcionament, la jerarquia del crim organitzat, etc...(veus tios mb rifles pel carrer).
Al tornar vem sopar i cap al bus que ens va portar cap a Ouro Preto. Es un poble situat a forsa alsada que si esta fresquet i molt tranquil. Son cases molt boniques, rodejat de muntanyes, amb un munt d´esglesies de tot tipus, i amb carrers adoquinats per tot el poble. El problema es que foten unes pujades i baixades que cada vegada que has de passar per un carrer, has de rumiar si hi tornaras a passar (sobretot si la tornada fa pujada). Vem visitar les mines de Chico Rei posant-nos el barret de miner, vem fer d´avis de Plasa Vella contemplant un casament des de la porta de l´esglesia, i hem menjat cuina local amb desfici.
Avui ja anem a Salvador de Bahia.
Per cert, ahir tambe sentiem toc, toc, toc...pero eren els tambors de la festa que hi havia en un local del poble on nosaltres, aquesta vegada, no hi vem anar.
Toc, toc, toc...9 del mati.
Toc, toc, toc...10 del mati...aqui no hi ha qui dormi...que no paren de trucar a la porta, o que? Mariona, cullons, obra ja d´una vegada!!! Fot mes de dues hores que van trucant, i se m´ha fotut el toc, toc, toc al cap..saps que? Ja m´aixeco jo!!!
Va ser llavors, tant bon punt vaig desenganxar el cap del coixi, que vaig descobrir que havia fet un amic traidor a Brasil...la caipirinha!!! Aquell tot, toc, toc no era ningu que trucava a la porta, de fet, hi havia un silenci absolut a la habitacio. Aquell toc, toc, toc sortia de dins, del meu cap, amb una ressonancia abrumadora, i una longutd d´ona que repicava a totes les parets del meu cervell. Estava malament. Em trobava malament. El meu cap estava a punt d´explotar...pero somreia!!! Havia estat be, no? Soparet al barri de Lapa envoltat de carioques buidant ampolles de cervesa; primera caipirinha a la plasa acompanyats de milers de baffles escopint musica de tot tipus a tot drap; visita a un club desestimant-lo per evitar fer mes de 1 hora de cua per entrar; segona caipirinha i pixadeta al carrer; parla confusa i ulls vermells; entrada al club Rio du Scenarium i segona pixadeta; visita als tres pisos del local acompanyats de la gran amiga caipirinha; amistats confuses amb dues sevillanas...i caipirinha; concert en directe dins el local de samba, forro i bossa nova; primers passos de ball imitant els cossos locals que ens deleitaven amb moviments, jo diria, obscens; bany de suor a la camisa; caipirinha; augment d´autoconfiansa miraculos, i ball amb moviments bruscos, rapids, i jo diria, en aquell moment, millors que els propis locals; la sevillana expulsant els seus coneixements de samba i convertint-se en reina de la festa (fotos incluides); caipirinha; ball "agarraet" i mans suades; fi de concert i despedida amb xocades de mans i abrasades propies d´amics de tota la vida; taxi cap a l´hotel; i toc, toc, toc...maleida caipirinha...la ultima em va sentar malament...
Aixi que, utilitzant l´arma miraculosa en aquests casos (gelocatil), vem anar passant el mati fins que, a les 2, vem anar a visitar dues faveles de la ciutat. Un tour que val molt la pena, ja que t´expliquen l´origen d´aquestes, el seu funcionament, la jerarquia del crim organitzat, etc...(veus tios mb rifles pel carrer).
Al tornar vem sopar i cap al bus que ens va portar cap a Ouro Preto. Es un poble situat a forsa alsada que si esta fresquet i molt tranquil. Son cases molt boniques, rodejat de muntanyes, amb un munt d´esglesies de tot tipus, i amb carrers adoquinats per tot el poble. El problema es que foten unes pujades i baixades que cada vegada que has de passar per un carrer, has de rumiar si hi tornaras a passar (sobretot si la tornada fa pujada). Vem visitar les mines de Chico Rei posant-nos el barret de miner, vem fer d´avis de Plasa Vella contemplant un casament des de la porta de l´esglesia, i hem menjat cuina local amb desfici.
Avui ja anem a Salvador de Bahia.
Per cert, ahir tambe sentiem toc, toc, toc...pero eren els tambors de la festa que hi havia en un local del poble on nosaltres, aquesta vegada, no hi vem anar.
dimecres, 9 de gener del 2008
BRASIL...COLOR..MOLT COLOR!!!
Nens, nens...aixo de Brasil...aaiiiiii.
Vem arribar dissabte a Rio de Janeiro. Hem estat 3 dies amb jet-lag de nassos, diambulant per tota la ciutat. Avui ja estem millor, i per tant, aquesta nit anem de ballaruca....
Que dir de Rio...doncs Rio te gent....Rio te moviment...Rio te musica....Rio te unes vistes espectaculars....en resum...Rio te uns tios i unes ties que es belluguen com ningu ballant samba, i ensenyant tot el que tenen i el que no, tambe.
Ens hem hospedat a Ipanema, i el primer dia ja vem fer platja. Fut-volei, volei-platja, pales, futbol, sorra, sol, mar, morenos, morenes, banyadors, bikinis, tangues, i color...molt color...siiiiii, aixo ens agrada!!!!
Diumenge vem caminar tota la platja i el barri de Copacabana, tornant a gaudir de platja i de color...molt color!!! A mes, sent cap de setmana, doncs cada tarda tambors, musica, cant i samba...molta samba pel carrer...ole, ole, ole...Ronaldinho i ole!!!
Dilluns vem fer visita cultural. Caminada pel Centro, amb edificis destartalats, molta gent amunt i avall, el teatro municipal, la biblioteca i mil llibreries... El barri de Lapa amb el seu aquaducte i la seva plasa destinada a festa...i el barri de Santa Teresa, pujant amb el bondinho (trenecito) i caminant els empinats carres adoquinats d´un dels barris mes actuals de la ciutat, amb cert aire bohemi... un dia complet.
Ahir,doncs el barri de Leblon (un dels rics de la ciutat), i tornada per la platja...i color...mes color!!! I despres...que carai...a volar!!! a tope!!! Vem anar fins a Pedra Bonita,a 512 metres sobre el nivell del mar, i ens vem llencar amb ala-delta...animals!!! Brutal!!! Com ocells, sobrevolant Rio, amb el Crist al fons dedicant-li una oracio abans de llensar-nos...Experiencia guapa..adrenalina pura!!! (Merci Marta..valia la pena).
I despres, cap a veure la posta de sol al Pao de Asucar. Es puja amb un tele-huevo en dos trams, i des de dalt tens Rio als teus peus, amb el sol despedint-se al fons. Guapo!! Veus tot el parc de Tijuca (que ocupa un 23% de la ciutat), amb les faveles que l´atrevessen, i les llums que es van encenen a mesura que es fa fosc. Cerveseta...i cap avall!!!
Avui hem anat a Corcovado, a veure el Crist de 38 metres d´altura. Feia nuvol, pero quan es veia clar...guauuu!!! Es molt gran..tio. Llastima que els nuvols no ens han deixat tenir vistes panoramiques.
I despres...Maracana!!! ¨O melhor estadio du mundo¨ Hem tocat la gespa, hem entrat als vestuaris, la llotja presidencial, i vist, rotllo Hollywood, les petjades dels jugadors carioques. Llastima que ara no hi ha partits.
Tambe hem anat al Sambodromo, on d´aqui 20 dies es celebren els Carnavals. Ara ho estan preparant tot. Ara, el Carnaval es al carrer, a cada cantonada segons diuen.
I despres d´una mica mes de platja i de color, us escrivim abans d´anar de festuqui.
Comencem be l´any, no? Que duri...
A la vegada, us desitgem un bon any a tots...sobretot amb color...molt color!!!
Vem arribar dissabte a Rio de Janeiro. Hem estat 3 dies amb jet-lag de nassos, diambulant per tota la ciutat. Avui ja estem millor, i per tant, aquesta nit anem de ballaruca....
Que dir de Rio...doncs Rio te gent....Rio te moviment...Rio te musica....Rio te unes vistes espectaculars....en resum...Rio te uns tios i unes ties que es belluguen com ningu ballant samba, i ensenyant tot el que tenen i el que no, tambe.
Ens hem hospedat a Ipanema, i el primer dia ja vem fer platja. Fut-volei, volei-platja, pales, futbol, sorra, sol, mar, morenos, morenes, banyadors, bikinis, tangues, i color...molt color...siiiiii, aixo ens agrada!!!!
Diumenge vem caminar tota la platja i el barri de Copacabana, tornant a gaudir de platja i de color...molt color!!! A mes, sent cap de setmana, doncs cada tarda tambors, musica, cant i samba...molta samba pel carrer...ole, ole, ole...Ronaldinho i ole!!!
Dilluns vem fer visita cultural. Caminada pel Centro, amb edificis destartalats, molta gent amunt i avall, el teatro municipal, la biblioteca i mil llibreries... El barri de Lapa amb el seu aquaducte i la seva plasa destinada a festa...i el barri de Santa Teresa, pujant amb el bondinho (trenecito) i caminant els empinats carres adoquinats d´un dels barris mes actuals de la ciutat, amb cert aire bohemi... un dia complet.
Ahir,doncs el barri de Leblon (un dels rics de la ciutat), i tornada per la platja...i color...mes color!!! I despres...que carai...a volar!!! a tope!!! Vem anar fins a Pedra Bonita,a 512 metres sobre el nivell del mar, i ens vem llencar amb ala-delta...animals!!! Brutal!!! Com ocells, sobrevolant Rio, amb el Crist al fons dedicant-li una oracio abans de llensar-nos...Experiencia guapa..adrenalina pura!!! (Merci Marta..valia la pena).
I despres, cap a veure la posta de sol al Pao de Asucar. Es puja amb un tele-huevo en dos trams, i des de dalt tens Rio als teus peus, amb el sol despedint-se al fons. Guapo!! Veus tot el parc de Tijuca (que ocupa un 23% de la ciutat), amb les faveles que l´atrevessen, i les llums que es van encenen a mesura que es fa fosc. Cerveseta...i cap avall!!!
Avui hem anat a Corcovado, a veure el Crist de 38 metres d´altura. Feia nuvol, pero quan es veia clar...guauuu!!! Es molt gran..tio. Llastima que els nuvols no ens han deixat tenir vistes panoramiques.
I despres...Maracana!!! ¨O melhor estadio du mundo¨ Hem tocat la gespa, hem entrat als vestuaris, la llotja presidencial, i vist, rotllo Hollywood, les petjades dels jugadors carioques. Llastima que ara no hi ha partits.
Tambe hem anat al Sambodromo, on d´aqui 20 dies es celebren els Carnavals. Ara ho estan preparant tot. Ara, el Carnaval es al carrer, a cada cantonada segons diuen.
I despres d´una mica mes de platja i de color, us escrivim abans d´anar de festuqui.
Comencem be l´any, no? Que duri...
A la vegada, us desitgem un bon any a tots...sobretot amb color...molt color!!!
dijous, 3 de gener del 2008
NOVA ZELANDA...UN PAIS DE POSTAL!!
Hola gent!!! Ja tornem a ser aqui. Ben entrat el 2008, i a punt d'agafar el vol que ens porti a Brasil...ai, ai, ai, estem nerviosos com si comensessim ara el viatge..aixo es bo, no?
Els ultims dies a Nova Zelanda ens van portar a Waitomo, on vem visitar unes coves que son una obra d'enginyeria impressionant. Les mes interessants, pero, son les de les cuques de llum. Entres caminant i en surts en barca, pel riu soterrani que hi ha dins les coves, i enmig de la foscor absoluta apreixen uns petits punts de llum que es reprodueixen a mesura vas avansant, fins a gairebe il.luminar tot l'espai fins al punt de veure'ns la cara. Val molt la pena veure-ho, ja que et deixa bocabadat.
D'aqui ens vem dirigir cap a la costa est, al nord d'Auckland. Vem aturar-nos a Pahia, una poblacio platgera que ens va regalar un parell de dies de sol brutals, que els vem aprofitar anant en barco fins a tocar l'ocea Pacific, i veure l'anomenat Hole in the Rocks (un penyasegat amb un forat al mig que hi passes amb el barco). Res especial.
L'endema pujavem cap al nord, fins a Kaitaia, a la costa oest (de costa est a oest hi ha 20 minuts en cotxe). Vem contractar el tour per la 90 Mile Beach pel dia 1 de gener del 2008, tot i que nosaltres el voliem fer el dia 31, pero estava ple. Aixi que el 31 vem anar a fer un vol per la ciutat-poble, platja, i una partideta de golf (no esta mal per acabar l'any).
Ja vem programar el temps per fer els apats tard, i aixi arribar a les 12 de la nit i celebrar l'entrada d'any. Al camping no hi havia gaire moviment, nomes algun grup de kiwis amb la seva festa particular molt tranquila. Nosaltres vem fer un bon sopar (aquesta vegada si), i vem fer temps fins les 12 atacats pels mosquits. Ens vem reclutar a la zona de televisio, on vem esperar llegint revistes del cor tronat. I aixi que, mentre la Britney Spears es baralla entre tenir els seus fills o tenir una copa a la ma, o els Beckham i els Cruise potencien el glamour de Hollywood, o l'Angelina reclama el seu espai mentre no para d'ocupar-lo adoptant fills que els hi son reclamats...de cop i volta, ja eren les 12 i 5 minuts...ei!!! Bon Any carinyo!!!! Que? Anem a dormir? I cap a dormir s'ha dit.
El dia 1 vem anar a la 90 Mile Beach recorrent-la amb el bus per tota la seva platja, fins arribar al Cape Reinga, el punt mes al nord del pais, on es troben el Mar de Tasmania i l'Ocea Pacific. Es un tour que esta be, i mes si fa bon dia. A l'arribar a les 5 de la tarda, vem tirar avall fins a Ralewe.
L'endema, cami cap a Auckland, vem parar a Waitoua Forest per veure els arbres gegants que habiten els seus boscos. Son arbres de tronc inmens (potser no es veu be a la foto). I aixi vem arribar a les portes d'Auckland, per fer la ultima nit a la nostra "caseta", empaquetar trastos i refer la motxila ja oblidada.
Ahir vem caminar Auckland despres de tornar la campervan. Es una ciutat bastant maca, amb la Sky Tower com a simbol, que ofereix unes vistes panoramiques de la ciutat i els seus voltants. Auckland te barris prou bonics i acollidors, tot i que ara es epoca de vacances, i la ciutat estava bastant buida.
I avui, actualitzant el blog i preparats per anar cap a l'aeroport i volar cap a Brasil, on arribem a hores intempestives. Estem emocionats, jo diria excitats!!! No nomes per que anem a America Latina i recuperem una mica del nostre 'modus vivendi', sino per que deixem un pais que ens ha agradat molt...un pais de postal!!
Els ultims dies a Nova Zelanda ens van portar a Waitomo, on vem visitar unes coves que son una obra d'enginyeria impressionant. Les mes interessants, pero, son les de les cuques de llum. Entres caminant i en surts en barca, pel riu soterrani que hi ha dins les coves, i enmig de la foscor absoluta apreixen uns petits punts de llum que es reprodueixen a mesura vas avansant, fins a gairebe il.luminar tot l'espai fins al punt de veure'ns la cara. Val molt la pena veure-ho, ja que et deixa bocabadat.
D'aqui ens vem dirigir cap a la costa est, al nord d'Auckland. Vem aturar-nos a Pahia, una poblacio platgera que ens va regalar un parell de dies de sol brutals, que els vem aprofitar anant en barco fins a tocar l'ocea Pacific, i veure l'anomenat Hole in the Rocks (un penyasegat amb un forat al mig que hi passes amb el barco). Res especial.
L'endema pujavem cap al nord, fins a Kaitaia, a la costa oest (de costa est a oest hi ha 20 minuts en cotxe). Vem contractar el tour per la 90 Mile Beach pel dia 1 de gener del 2008, tot i que nosaltres el voliem fer el dia 31, pero estava ple. Aixi que el 31 vem anar a fer un vol per la ciutat-poble, platja, i una partideta de golf (no esta mal per acabar l'any).
Ja vem programar el temps per fer els apats tard, i aixi arribar a les 12 de la nit i celebrar l'entrada d'any. Al camping no hi havia gaire moviment, nomes algun grup de kiwis amb la seva festa particular molt tranquila. Nosaltres vem fer un bon sopar (aquesta vegada si), i vem fer temps fins les 12 atacats pels mosquits. Ens vem reclutar a la zona de televisio, on vem esperar llegint revistes del cor tronat. I aixi que, mentre la Britney Spears es baralla entre tenir els seus fills o tenir una copa a la ma, o els Beckham i els Cruise potencien el glamour de Hollywood, o l'Angelina reclama el seu espai mentre no para d'ocupar-lo adoptant fills que els hi son reclamats...de cop i volta, ja eren les 12 i 5 minuts...ei!!! Bon Any carinyo!!!! Que? Anem a dormir? I cap a dormir s'ha dit.
El dia 1 vem anar a la 90 Mile Beach recorrent-la amb el bus per tota la seva platja, fins arribar al Cape Reinga, el punt mes al nord del pais, on es troben el Mar de Tasmania i l'Ocea Pacific. Es un tour que esta be, i mes si fa bon dia. A l'arribar a les 5 de la tarda, vem tirar avall fins a Ralewe.
L'endema, cami cap a Auckland, vem parar a Waitoua Forest per veure els arbres gegants que habiten els seus boscos. Son arbres de tronc inmens (potser no es veu be a la foto). I aixi vem arribar a les portes d'Auckland, per fer la ultima nit a la nostra "caseta", empaquetar trastos i refer la motxila ja oblidada.
Ahir vem caminar Auckland despres de tornar la campervan. Es una ciutat bastant maca, amb la Sky Tower com a simbol, que ofereix unes vistes panoramiques de la ciutat i els seus voltants. Auckland te barris prou bonics i acollidors, tot i que ara es epoca de vacances, i la ciutat estava bastant buida.
I avui, actualitzant el blog i preparats per anar cap a l'aeroport i volar cap a Brasil, on arribem a hores intempestives. Estem emocionats, jo diria excitats!!! No nomes per que anem a America Latina i recuperem una mica del nostre 'modus vivendi', sino per que deixem un pais que ens ha agradat molt...un pais de postal!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)