VIETNAM enganxa!!

MOLTES GRACIES!!! Ens alegra molt saber que esteu disfrutant llegint les nostres experiencies, i aixo, sense dubte, tambe ens motiva per continuar explicant el nostre dia a dia.

Us escrivim desde la capital de Vietnam, Hanoi. Hem arribat despres de passar per un dels millors llocs del viatge: Ninh Binh. Vem llogar una moto per anar fins a Tam Kok. Li diuen la Bahia de Halong terrestre, i la veritat es que, tant les vistes panoramiques que es poden veure desde dalt d'un dels turons, com la passejada amb barca pels rierols que es desfilen entre la multitud de muntanyes rocoses que varien de llum a cada remada, no desmereixen tal comparacio. Una passada!! I mes tenint en compte que recorrer els camins pel teu aire amb la moto, ens permet parar alla on volem per premer el boto de la camara, i observar una posta de sol on aquest sembla cremar cada un dels nuvols que atravessa.

Despres de Saigon, vem fer parada estrategica a una de les platges de la costa vietnamita. Vem contractar un tour per visitar les illes colindants, on vem poder fer snorkeling, tumbar-nos al sol (aixo si, sota un parasol), pero sobretot, per acabar-nos cada una de les cerveses que el Sr.Funkie Monkey ens servia en el 'floating bar' que van crear al mig del mar.

La seguent parada va ser Hoi An. Una de les poblacions mes maques i tranquiles de Vietnam. No nomes per la seva platja, el seu riu, els seus carrers, etc.. sino tambe per la seva gent. Desde la noia que no parava de riure mentre la Mariona es firava un vestidet de platja fet a mida (unic al mon, eh?), fins al Mr.Kim que ens va deleitar amb un menu degustacio exquisit, val la pena gaudir d'aquella gent, en que cada conversa es sincera i cada somriure et canvia l'humor.

La visita a Hue la vem comencar visitant la ciutadella, patrimoni de la Unesco. El tour on es visiten les tombes dels emperadors es d'aquelles visites obligades, no tan sols pels propis monuments i complexes funebres, sino tambe per l'especdtacle dels entorns del riu que t'impadeix fer la tipica cabassonada despres de dinar. A Hue, vem veure desde la habitacio l'atac monzonic mes impressionat que hem vist fins ara. La pluja queia horitzontalment!!!

I ja som aqui, on dema anirem 3 dies a la Bahia de Halong per continuar uns 5 dies a les muntanyes de Sapa, on sembla que el clima es mes agradable. Ja us ho anirem explicant.

Reiterar el nostre agraiment pels vostres comentaris, comentar que per mails personals ho podeu fer a les nostres respectgives adreces, i animar-vos a seguir disfrutant del nostre viatge desde alla on estigueu. I si aquest alla implica que ens voleu fer una visita, no dubteu a fer-ho. Aixo si, vigileu!!! Perque Vietnam enganxa!!!!

Una abracada

VIETNAM!!! VIETNAM!!!

Ja estem a terres vietnamites!!!
Despres de deixar la platja de Cambotja, ens vem dirigir altra vegada cap a la capital del pais per, l'endema, engegar l'aventura de creuar la frontera per via fluvial. Per fer-ho, primer agafes un bus que et porta a l'embarcador. Quan sembla que tot va be, de cop i volta paren el bus al mig de no res, i apareix un altre bus una mica mes tronat, el qual hem d'agafar per seguir el cami. Amb aquest, arribem al riu on agafem la barca que ens porta fins a la frontera. I dir frontera a allo, es molt relatiu. Et pares al mig del riu, be podria ser uns metres mes amunt o mes avall, i amagada hi ha una oficina amb uns aborrits policies que son els encarregats de la seguretat de sortida del pais. Ai Deu meu!! Tornes a la barca, i 100 metres mes avall tornes a parar per entrar a Vietnam, on a una oficina de policia no mes gran ni mes bonica que la primera, t'agafen el passaport i et fan esperar al bar fronterer, on tothom cobra comissio, abans de tornar-te'ls amb el timbrat oficial. Dit aixi sembla tranquil, pero quan t'agafen el passaport sense entendre res, i veus que passen els minuts i encara no te l'han tornat, et queda una cara de tonto pensant que aquell no es el millor lloc per quedar-se gaire hores, que potser per aixo no paraven de riure les noies del bar.
Pero ja som a Vietnam. Ens quedem al primer poble prop de la frontera, on visitem les cases flotants amb els vivers de peixos a sota, la manera de fer la pasta (nooddles), etc i ens dirigim cap a Can Tho.
Molt interessant la nit a Can Tho. Vem anar a dormir a una casa particular, que tocava al riu, i que estava envoltada de bosc. La vem compartir amb una holandesa i una parella d'austriacs. Alla ens van cuinar el dinar i el sopar, i, de veritat, va ser dels millors apats del viatge. Vem menjar un peix que no tenia nom, simplement era del riu. Vem passejar per l'entorn, enfilant-nos als 'monkeys bridges' que atravessaven el riu. tota una experiencia, que vem superar gracies a la mosquitera que ens va aixoplugar dels mosquits durant la nit.
L'endema vem anar als mercats flotants, que no ens van atraure especialment, i ja vem arribar a Ho Chi Minh, l'antiga Saigon, des d'on escribim. A part de visitar la ciutat, amb el museu de la guerra del Vietnam que et fa treure els ulls de la brutalitat reflexada en cada una de les fotografies, vem visitar els tunels de Cu Chi. 200 km de tunels enterrat sota terra, a 3 i 6 metres de profunditat, on van viure durant 26 anys el poblat vietnamita que va lluitar contra els americans. Una passada!!
I a la nit, despres de sopar al mercat local, ens vem dedicar a cridar pel carrer: VIETNAM!! VIETNAM!! A la copa d'Asia, el Vietnam s'havia classificat pels quart de final, i ja ens veus, amb els austriacs, fent la ola pel carrer, amb milers de motoristes vietnamites que no paraven de cridar. I es que aqui, el futbol tambe es viu amb passio.

CAMBOTJA

GUAPO, CUAPO!!!!! Aixo de rebre tants comentaris és molt ben parit!! Quan s'esta tant lluny de casa, lluny dels teus, la veritat és que s'agraeix molt una paraula, per tonta que sigui, que indica que ells també pensen en tu. MOLTES GRACIES A TOTS!!! ( i no deixeu d'escriure ara)
Per altra banda, aixo també implica una resposta per part nostra, mantenint el blog actualitzat per donar-vos notícies de la nostra aventura.
Us escrivim desde Sihanoukville, una petita població costera banyada per les aigues del golf de Tailandia, situada al sud-oest de Cambotja. Es un lloc de peregrinació de molts joves bagpackers que busquen un lloc refrescant i animat per fugir de la capital. Nosaltres, com era d'esperar, només arribar ja hem anat a la platja i ens hem posat vermells com un... Pero tranquils, com cada estiu, ho superarem.
De la nostra estada a Cambotja (a Bangkok i vem estar 1 dia), a part de la seva capital, Phnom penh, on ens va agradar molt la seva manera de combinar el bullici propi d'una capital amb zones de passeigs relaxants vora del riu, hem de recalcar la que, potser injustament, no ha sigut considerada una meravella del món: Els temples d'Angkor.
Amb la nostra passejadeta de més de 6 hores amb bici per tot el recinte, vem poder contemplar multitud de temples que et vas trobant en l'inmens espai forestal on s'amaguen cada un d'ells. Torna a ser una d'aquelles coses que val la pena visitar, i on, a part de veure fins on arriba la capacitat humana per crear verdaderes bestialitats arquitectoniques, també detectes que la naturalesa té la seva última paraula ja que s'esta "menjant" algun dels temples. Esperem que les ajudes economiques que puguin rebre (que no son moltes) permeti mantenir-ho.
Anem a sopar uns nooggles, o uns 'saltamontes', o unes granotes 'en su salsa'.
Fins aviat, marxem que el nostre company de viatge, el Sr.Monzó, aquell que bufa tant fort i que no para d'escopir aigua per tot arreu, ja truca a la porta.
Un petó a tots i totes.

JA HEM INICIAT EL CAMI

Ahir dia 2 de juliol de 2007 vem sortir de Barcelona a les 15,30, be, a les 16,30 tenint en compte el retras habitual, direccio Londres per agafar un altre avio i dirigir-nos a Bangkok.
Us escribim desde la capital de Tailandia, en un ciber-cafe on el cobrador podria ser perfectament parent del Sr.Miyagui.
La primera sensacio es que en trobem en una ciutat internacionalitzada on cadascu pot trobar el que busca, a molt bon preu, i amb un somriure de propina. Potser per aixo la nostra aparensa no desentona amb l'entorn, ple de gent amb un color vermellos que els ilumina la cara, be sigui per l'exposicio al sol o pel volum d'alcohol ingerit. En qualsevol cas, per comensar un viatge com aquest, esta be sentir-te com el mes d'agost en algunes de les nostres platges, amb la diferencia que les 'gogos' que promocionen les dicoteques et miren amb uns ulls mes aplatanats.
En fi, nomes escriviem per saludar-vos, per dir-vos que ja hem trobat hotel en un bon lloc, pero aprofitem per explicar una mica com es viu el carrer KhaoSand de Bankok.
Per ultim, agrair a tots aquells que ens heu fet costat des del primer moment que vem emprendre aquest cami (i parlem de fa temps), a la familia per prendre cura de nosaltres i donar-nos consells que potser no sabiem, als viatjer impenitents a qui hem consultat i atabalat amb milers de preguntes, i a nosaltres mateixos (un a l'altre) per fer-nos suport en els moments en que tot semblava complicar-se.
I es que com deia un home molt sabi: 'Tot es mes facil'