Hola familia, amics, coneguts, lectors... com han provat les festes de Nadal...segur que us heu atipat com "bacons", begut fins a fer borroses les paraules, i compartit somriures i alegria a tots els vostres...clar que si!!!
Nosaltres hem intentat fer el mateix a petita escala. El dinar de Nadal va ser a dins de la Campervan, tots dos, sense espelmes per no cremar la casa, i va consistir en: bossa de patates xips a la sal, de marca Kettles, es a dir, patates dorades a temperatura lenta, a l'estil tradicional; allargat de pa de motlle, obert pel mig amb ganivet, amb la desfeta corresponent de tot el seu entorn que ens obliga a treure motlles a hores d'ara; sucada de tomaquet fresc..es a dir...que el tomaquet era un fresc perque no hi havia manera de que tintes el pa amb cert color vermell; i, com a condiment fort, unes llonces de pernil dols sense gust, salami "italiano" amb mes pebre que salami, formatge, com no, cheddar a tires gruixudes i primes, i pate a les fines herbes, que mes que fines, eren troncs....ah, i tot ven regat amb aigua pura de l'aixeta, i una mica de gas de la cerveseta de rigor...tot un delicatessen!!!! Qui no es conforma es perque no vol!!!
Des de l'ultim escrit, diriem que el mal temps ens ha acompanyat. De fet, l'avistament de balenes, no el vem poder fer perque, tot i el sol, feia un vent molt fort que va impedir que el barco sortis a la mar. Per tant, vem enfilar cap al nord. (com a nota, aqui a Kaikoura, ens vem fotre una llagosta bonissima!!!, si no fos per la maleida cremeta de mantega que els hi agrada posar..)
Era el dia 22, i vem decidir anar a Havelock. Per que? Doncs per fer la Charlotte Route vorejant els Marlborough Sounds l'endema, i per menjar-nos els famosos musclos de llavis verds...mmmhhh, una delicia!! I aqui no hi ha "pero's" que valguin...estaven bonissims!!!
L'endema anaven cap a Picton, vorejant tota la costa, i disfrutant, per fi, d'un bon dia de Sol. Les vistes dels fiords, llacs, mar i boscos supera les curves que s'han de fer durant 2 horetes. I arribats a Picton, passejada pel centre i partideta de mini-golf (una vegada mes, la Mariona em va guanyar!!!hi haura revanxa!!).
El dia 24, enfilavem el mega-vaixell que creuava l'estret Cook per portar-nos a la illa Nord. Campervan dins el vaixell, i tres horetes de creuer espectaculars, una vegada mes, amb un bon Sol de fons. Vem arribar fins a Wellington, on vem passar la "noche buena" en un camping veient la pel.licula Notting Hill del Hugh Gran (quins records mes intensos,,,). El dia de Nadal vem posar moviment a la ciutat de Wellington essent dels pocs vianants que trepitjaven el seu asfalt, i vem trobar un ordinador on ens vem conectar amb la familia Serra, que s'estava fotent les botes amb gambes, un bon pernil, i un bon cava...per cert, estaveu tots estupendos!!! (ens hagues agradat connectar-nos amb les altres families, pero la vostra hora de dinar, corresponia a la nostra matinada, en la qual ens trobavem acarronadets en el nostre llitet d'amor).
Aqui ja feia mal temps, i vem fer cami cap a Tongariro per poder fer, l'endema, la caminada d'un dia que consideren la mes bonica de Nova Zelanda..doncs no hi va haver caminada perque fotia pluja, boira i un vent fortissim. Com que les previsions pels dies posteriors no eren millors, vem anar cap al llac Taupo. Alla vem arribar-hi plovent, pero va anar canviant, aixi que vem poder agafar un Jet Boat (que es una lanxa que fot birgueries per les aigues, donant vols de 360 graus a tota velocitat) per treure'ns adrenalina de sobre, vem visitar el Crater of the Moon on vem comensar a viure l'activitat volcanica de la zona, i vem estar a punt d'endur-nos 5000 dollars de premi amb el pal 7, tirant boles de golf a un forat situat a 100 metres dins el llac (ens pensavem que el premi era per qui tocava els peixos que hi havia 30 metres mes a l'esquerra).
Ahir vem anar a dos centres volcanics impressionants. El Wai-o-Tomo (els noms tenen delicte), es una caminadeta de hora i quart, on vas veient les Champagne Pools, i tot de piscines bullint, amb els grocs del sofre, els taronjes de l'antimoni, i els blancs del silici...i tot amb una olor de calderes del Pere Butero que marejava... A Waimongo, la caminada es mes llarga (2 horetes) i trepitjes els crates de l'Inferno, el Frying Pan Lake, i veus el volca que va destroosar la zona l'any 1866 amb erupcions que van arribar fins a 400 metres. Molt xulo!! Impressiona veure com tot el terra es foc, amb fum per totes bandes..Ah, i vem veure com estimulaven un geiser per veure la seva erupcio de uns 15 metres d'alsada.
A la tarda ja erem a Rotorua, i vem anar a veure un espectacle maori, acompanyat per un sopar tipic d'aquesta etnia...molt bo, i la visita prou recomanable....feien el cant-ball de guerra que es van fotent cops a les cuixes i treient la llengua, amb els ulls ben oberts...com els de rugby.
I avui estem aqui a Rotorua, rodejats d'olor a sofre, i apunt d'anar a Waitomo per veure les coves de cuques de llum...a veure que tal.
Que vagi molt be l'entrada d'any 2008 a tots!!!
Una abrasada molt forta!!!
dijous, 27 de desembre del 2007
divendres, 21 de desembre del 2007
BON NADAL!!!
Es molta la gent a qui volem desitjar un Bon Nadal i un Felis Any 2008, aixi que aprofitem des d'aqui per enviar-vos aquests desitjos a tots vosaltres, que sou, sense dubte, gent que ens fa felis a cada comentari, i que ens aporta l'escalfor propia d'aquestes dates a l'altra punta de mon.
Una vegada mes, moltes gracies.
AIXO ES BRUTAL!!!!
Nois, Nova Zelanda es brutal!!! Cada dia es un descobriment d'una nova realitat!! Hi ha paissatges pels tots els gustos, la gent es prou amable, la fauna i flora es totalment diferent, i inclus nosaltres, segurament, tambe hem canviat una mica...
De l'ultim relat fins ara, vem quedar-nos a Wanaka un dia per fer una caminadeta de 3 hores aprofitant el bon dia que ens va permetre pujar a les alsades i veure les muntanyes nevades al fons amb el llac Wanaka i el llac Hawea als seus peus. Quan el sol il.luminava, es disparaven tots els colors fins a impactar-nos per totes direccions. Al baixar, ja cansats, vem entrar al "puzzling world", on hi ha un "laberinto humano" que ens va ensenyar que no som tan bons com creiem en aixo de la orientacio...a mes, hi havia tot de jocs d'enginy que van deixar al descobert les nostres mancances...un desastre!!!
L'endema ens dirigiem cap als glaciars, per una de les rutes mes boniques de la zona. La carretera comensa vorejant durant mes de mitja hora un llac que reflecteix les muntanyes i els prats dels voltants, llavors arribes al Haast Pass, un port de muntanya que s'enfila fins al cel per mostrar-nos vistes impressionants, i s'arriba fins a l'ocea on ens desvetlla la fortor de l'aigua salada, i el cant dels albatros que voleien controlant. I finalment arribem a Fox Glacier, on hi ha el glaciar Fox. Aprofitant que el temps no es massa dolent, i ens arribem fins al peu de la glacera on comensa un improperi de llansament de fotografies que malgasten els blaus intensos, els blancs gelats i les fosques ombres que ens ofereix el glaciar a cada raig de llum.
Al.lucinats, ens dirigim cap a la contractacio d'un vol escenic amb helicopter, pero veiem que el dia es posa nuvol, i ho aplasem fins l'endema. Aixi que ens dirigim cap al llac Matheson, on teoricament es veu refexat el Mont Cook nevat ens les seves aigues negres. Dic teoricament perque els mal temps ja havia arribat i el vent movia les aigues, aixi que no vem veure reflexat mes que les fulles que queien dels arbres que marcaven la caminada que donava la volta al llac.
L'endema, ens llevem amb pluja i maleim no haver volat el dia anterior. No volem marxar sense haver agafat l'helicopter, aixi que ens dirigim cap a Franz Josef, on hi ha l'altre glaciar que porta el nom del poble. El temps segueix sent dolent, aixi que esperem un dia mes com si fos un diumenge de ressaca estirats al sofa...i segueix plovent. tot el dia....i tota la nit (per sort vem sopar una chowder, que es una crema de marisc que et deixa amb les ganes de menjar-ne una darrera l'altra).
I l'endema segueix plovent, i les previsions anuncien mal temps els dos dies seguents. farts d'esperar sota l'aigua, ens dirigim cap al nord, cap a Greymouth, on ens arribem fins als Pancake Rocks. El temps no ha millorat, pero en aquest cas, aquestes roques que s'aixequen del mar ens formes punxagudes i creant forats on l'esclat de l'aigua es ensordidor, son boniques de veure amb mal temps. Dormim esperant creuar el pais d'oest a est a primera hora de l'endema.
Al despertar-nos entra un raig de llum despres de tres dies sense veure el sol (aquest pais, amb pluja i boira no es tan bonic)...aixi que recuperem la esperansa, i refem les nostres passes tornant a la zona dels glaciars. Son 6 hores mes de trajecte que, finalment, valen la pena. Arribem a Franz Josef i contractem un vol amb helicopter per al cap de 20 minuts..i sense temps de pensar-ho, ja ens trobem esperant per pujar-hi. Sense dubte, es de les coses mes bestials que hem fet fins ara. A mes, a dalt dels glaciars, feia un sol espetagant, aixi que els reflexes dels blaus del gel eren impactants. Primer vem volar per sobre del Franz Josef Glacier, amb la sort de tenir un pilot prou gracios com per anar fent piruetes aeries que ens feia puja l'adrenalina fins al coll (per no dir una altra cosa). La llengua de gel es inacabable, i a dalt de tot, s'exten una explanda de gel que ha der ser impressionant trepitjar-la....ep, pero compte...que fot....que baixem....si,si, aterrem a sobre la glacera..GUAU!!! Ens plantem al mig del blanc del gel i el blau del cel, sense ningu mes al voltant, i baixem de l'helicopte per trepitjar la neu i el gel..SUBIDON!!!! Tornem a pujar i baixem per sobre el Fox Glacier fins a deixar-nos al punt d'origen...Ha valgut la pena!!!
Contents,tornem cap al nord fins a desviar-nos cap a l'est, per l'Arthur Pass, un altre pas de muntanya que et deixa meravellat amb els paissatges. Dormim a mig cami.
L'endema ens arribem fins a Christchurch i disfrutem d'una ciutat tot el dia. Es una ciutat molt maca, amb racons molt acollidors, i amb cert olor britanic.
Sortim al vespre cap a Akaroa, on l'endema ens enbarquem en una barqueta per veure i banyar-nos amb dofins. Llastima que torna a fer mal temps (sembla que ens perssegueixi)..pero aquesta vegada sortim igualment. Engalanats amb els vestits de bucejadors, sortim a la mar fins a veure uns quants dofins que ens venen a saludar. I quan estan prou a prop, ens llancem a l'aigua (si, esta gelada) i ens passen pel costat. No els podem tocar, pero quan et passa un dofi pel costat al mig del mar...no se...es bastant flipant!!!
Acabada l'excursio i amb el diploma en ma, ens dirigim cap a Kaikoura, on som ara. Ahir vem fer 4 horetes de caminada amb un sol que ens ha cremat, i vem gairebe tocar les foques que disfutavem d'una costa maritima espectacular. Va ser una caminada que ens va anar molt be, sobretot per recuperar l'alegria amb el sol que feia, i perque no dir-ho, per fer una mica d'exercici.
Ara (aqui son les 12 del migdia) anem a fer un avistament de balenes...a veure si en veiem...ah..i tambe fa un sol de justicia.
Com veieu, seguim fidels al nostre esperit de descobrir coses noves ( tot i que a vegades necessitariem descansar de tant moviment)...i amb les mateixes ganes d'explicar-vos-les.
Un peto a tothom.
De l'ultim relat fins ara, vem quedar-nos a Wanaka un dia per fer una caminadeta de 3 hores aprofitant el bon dia que ens va permetre pujar a les alsades i veure les muntanyes nevades al fons amb el llac Wanaka i el llac Hawea als seus peus. Quan el sol il.luminava, es disparaven tots els colors fins a impactar-nos per totes direccions. Al baixar, ja cansats, vem entrar al "puzzling world", on hi ha un "laberinto humano" que ens va ensenyar que no som tan bons com creiem en aixo de la orientacio...a mes, hi havia tot de jocs d'enginy que van deixar al descobert les nostres mancances...un desastre!!!
L'endema ens dirigiem cap als glaciars, per una de les rutes mes boniques de la zona. La carretera comensa vorejant durant mes de mitja hora un llac que reflecteix les muntanyes i els prats dels voltants, llavors arribes al Haast Pass, un port de muntanya que s'enfila fins al cel per mostrar-nos vistes impressionants, i s'arriba fins a l'ocea on ens desvetlla la fortor de l'aigua salada, i el cant dels albatros que voleien controlant. I finalment arribem a Fox Glacier, on hi ha el glaciar Fox. Aprofitant que el temps no es massa dolent, i ens arribem fins al peu de la glacera on comensa un improperi de llansament de fotografies que malgasten els blaus intensos, els blancs gelats i les fosques ombres que ens ofereix el glaciar a cada raig de llum.
Al.lucinats, ens dirigim cap a la contractacio d'un vol escenic amb helicopter, pero veiem que el dia es posa nuvol, i ho aplasem fins l'endema. Aixi que ens dirigim cap al llac Matheson, on teoricament es veu refexat el Mont Cook nevat ens les seves aigues negres. Dic teoricament perque els mal temps ja havia arribat i el vent movia les aigues, aixi que no vem veure reflexat mes que les fulles que queien dels arbres que marcaven la caminada que donava la volta al llac.
L'endema, ens llevem amb pluja i maleim no haver volat el dia anterior. No volem marxar sense haver agafat l'helicopter, aixi que ens dirigim cap a Franz Josef, on hi ha l'altre glaciar que porta el nom del poble. El temps segueix sent dolent, aixi que esperem un dia mes com si fos un diumenge de ressaca estirats al sofa...i segueix plovent. tot el dia....i tota la nit (per sort vem sopar una chowder, que es una crema de marisc que et deixa amb les ganes de menjar-ne una darrera l'altra).
I l'endema segueix plovent, i les previsions anuncien mal temps els dos dies seguents. farts d'esperar sota l'aigua, ens dirigim cap al nord, cap a Greymouth, on ens arribem fins als Pancake Rocks. El temps no ha millorat, pero en aquest cas, aquestes roques que s'aixequen del mar ens formes punxagudes i creant forats on l'esclat de l'aigua es ensordidor, son boniques de veure amb mal temps. Dormim esperant creuar el pais d'oest a est a primera hora de l'endema.
Al despertar-nos entra un raig de llum despres de tres dies sense veure el sol (aquest pais, amb pluja i boira no es tan bonic)...aixi que recuperem la esperansa, i refem les nostres passes tornant a la zona dels glaciars. Son 6 hores mes de trajecte que, finalment, valen la pena. Arribem a Franz Josef i contractem un vol amb helicopter per al cap de 20 minuts..i sense temps de pensar-ho, ja ens trobem esperant per pujar-hi. Sense dubte, es de les coses mes bestials que hem fet fins ara. A mes, a dalt dels glaciars, feia un sol espetagant, aixi que els reflexes dels blaus del gel eren impactants. Primer vem volar per sobre del Franz Josef Glacier, amb la sort de tenir un pilot prou gracios com per anar fent piruetes aeries que ens feia puja l'adrenalina fins al coll (per no dir una altra cosa). La llengua de gel es inacabable, i a dalt de tot, s'exten una explanda de gel que ha der ser impressionant trepitjar-la....ep, pero compte...que fot....que baixem....si,si, aterrem a sobre la glacera..GUAU!!! Ens plantem al mig del blanc del gel i el blau del cel, sense ningu mes al voltant, i baixem de l'helicopte per trepitjar la neu i el gel..SUBIDON!!!! Tornem a pujar i baixem per sobre el Fox Glacier fins a deixar-nos al punt d'origen...Ha valgut la pena!!!
Contents,tornem cap al nord fins a desviar-nos cap a l'est, per l'Arthur Pass, un altre pas de muntanya que et deixa meravellat amb els paissatges. Dormim a mig cami.
L'endema ens arribem fins a Christchurch i disfrutem d'una ciutat tot el dia. Es una ciutat molt maca, amb racons molt acollidors, i amb cert olor britanic.
Sortim al vespre cap a Akaroa, on l'endema ens enbarquem en una barqueta per veure i banyar-nos amb dofins. Llastima que torna a fer mal temps (sembla que ens perssegueixi)..pero aquesta vegada sortim igualment. Engalanats amb els vestits de bucejadors, sortim a la mar fins a veure uns quants dofins que ens venen a saludar. I quan estan prou a prop, ens llancem a l'aigua (si, esta gelada) i ens passen pel costat. No els podem tocar, pero quan et passa un dofi pel costat al mig del mar...no se...es bastant flipant!!!
Acabada l'excursio i amb el diploma en ma, ens dirigim cap a Kaikoura, on som ara. Ahir vem fer 4 horetes de caminada amb un sol que ens ha cremat, i vem gairebe tocar les foques que disfutavem d'una costa maritima espectacular. Va ser una caminada que ens va anar molt be, sobretot per recuperar l'alegria amb el sol que feia, i perque no dir-ho, per fer una mica d'exercici.
Ara (aqui son les 12 del migdia) anem a fer un avistament de balenes...a veure si en veiem...ah..i tambe fa un sol de justicia.
Com veieu, seguim fidels al nostre esperit de descobrir coses noves ( tot i que a vegades necessitariem descansar de tant moviment)...i amb les mateixes ganes d'explicar-vos-les.
Un peto a tothom.
dijous, 13 de desembre del 2007
NEW ZEALAND...TOT PAISSATGES!!!
Ja som a Nova Zelanda. Despres de deixar la bona companyia, vem arribar-nos fins a Queenstown, al sud de l'illa sud. Va ser un vol que ens va obligar a passar la nit desperts, despres de parar a Auckland unes 6 hores, i a Christchurch fins arribar al desti.
Aixi que una vegada recuperades les hores de son, vem explorar la ciutat. Es la tipica ciutat de muntanya, destinada a l'esqui, i a les activitats de risc. Ara no es epoca d'esquiar, pero ens dona la sensacio que pels amants de la neu, aixo es un paradis. La ciutat es molt acollidora, amb les casetes de fusta, xocolata calenta al costat del llac...i aixo fins a les 10 de la nit, que es quan es fa fosc.
L'endema vem llogar la nostra futura casa per les seguents 4 setmanes. Una campervan (o motor home, com li vulgueu dir) que tot i que hi cabem be, es necessita un exercici mental cada vegada que es vol fer alguna modificacio com ara preparar els "llits", posar la taula, cuinar, etc...la veritat es que sembla que cada dia que passa es va fent uns centimetres mes petita...aixo si, es molt intima!!!
Amb el transport solucionat, vem parar-nos a veure com us degenarats es llensaven des de dalt d'un pont fent l'anomenat "bungy jumping" a uns 35 metres d'alsada...nosaltres ho vem declinar perque una vegada has saltat, s'han de pujar massa escales...
I vem anar cap a Te Anau, per explorar el Milford Sound, i el Doubtful Sound en dos dies. Es tracta de dues entrades de l'ocea terra endins, creant com un corredor d'aigua vorejat per muntanyes altissimes i penyasegats regats per infinitat de salts d'aigua. A mes, es possible veure lleons marins, pinguins i fins i tot dofins (aquests ultims no els vem veure). Al Milford Sound vem agafar un vaixell que ens va portar fins al mateix ocea amb la sensacio que les muntanyes que ens rodejaven ens engolien a cada pas. Si be no estaven nevades, l'espectacle visual val la pena. L'endema vem anara al Doubtful Sound, fent parada previa a una central hidroelectrica que es va construir fa anys utilitzant el salt d'aigua entre un dels llacs i el propi ocea (una gran obra d'enginyeria). Tambe vem agafar un vaixell durant 4 hores hi vem anar veient pinguins, illetes petites, lleons marins,..en aquest cas, l'entrada d'aigua es mes ample, i no dona la mateixa sensacio que en l'anterior.
De Te Anau vem anar mes al sud, per fer la zona dels Catlins. Recorrer les carreteres d'aquest pais, tot i fer bastants km, val molt la pena, ja que els paissatge es espectacular i molt canviant. En aquest cas, la zona dels Catlins zona gegantines valls verdes, amb infinitat d'ovelles (n'hi ha 10 per cada habitant del pais), i amb el mar tocant la carretera. Hi ha diferents "looking points" on parar-se i gaudir dels paissatge, veure les foques, entrar a un far, o fer un cafeto calent (per cert, tot i ser estiu, un jersei es necessari).
Seguint per la zona, i recollint pel cami a una parella d'alemans fent auto-stop, vem arribar fins a Dunedin. Vem deixar enrera una zona verge, amb molt poca civilitzacio, i amb ser culte religios pels maoris de la zona..i vem arribar altra vegada a una ciutat. Aqui Dunedin la comparen amb Edimburgh, o sigui que us podeu fer una idea...catedral, casetes precioses, fabrica de cervesa...A mes, hi ha la Otago Peninsula on vem fer un tur pre veure els pinguins dels ulls grocs...una passada, ja que vem arribar a tenir un pingui a un parell de metres cuidant el seu fill acabat de neixer (erem amagats en una mena de trinxera).
L'endema ens vem dirigir cap al nord vorejant la costa est de l'illa sud. Vem parar a Omaru 9on vem desestimar fer la visita als pinguins blaus, ja que es feia durant la nit), i vem seguir cap amunt fins als Mukati Bounders, que son com piltotes de pedra gegants que estan al mig de la sorra banyades pel mar..molt curios!!! Despres ens vem dirigir cap al centre, fins arribar al llac Tekapo. Al girar una cantondada, de cop i volta, ens aparix un blau-verd intens que trenca els verds, marrons, veigs, vermells que hem anat veient per tot l'espectacle visual que ens ofereix el trajecte. El llac sembla un miratge. Alla al mig, tranquil, il.lumina l'entorn i el reflecteix en les seves entranyes per si algu encara no l'havia entes. Visitem una petita esglesia on, darrera l'altar, hi ha una finestra on es veu el llac amb les muntanyes al fons. Tambe hi ha una petita estatua d'un gos collie en homenatge als gossos que els ajuden amb les ovelles. I abans de para a dormir, fem una caminadeta fins a l'observatori que esta dalt d'un turo per tenir una vista panoramica de tota la vall...brutal!!! Llastima que hi ha una mica de nuvol, ja que no podem quedar-nos a l'observatori per evure les estrelles durant la nit (diuen que en aquesta zona, el cel estrellat es el mes bonic del pais).
Acabada la caminada, declinem quedar-nos una nit mes en un camping (que es on dormim normalment, ja que ens deixen una parcel.la on plantar la camper) i volem quedar-nos prop del llac, aixi que aparquem al costat de la carretera per fer nit alla mateix. Al fer-se de nit, el canvi de colors de les muntanyes, de l'aigua del llac, del cel..es indescriptible..una alteracio dels sentits!!!
L'endema ens despertem amb la llum del sol i el llac al fons, pero fa un dia de nuvol. ens dirigim cap al Mont Cook, pero les previsions diuen que tant avui com dema el dia sera dolent i no hi haura visibilitat...aixi que canvi de plans. Abandnem la zona i anem cap a Wanaka, parant als Cliff Clays (conjunt de penyasegats que supervisen una vall seca per la neu d'hivern).
I aqui estem, a punt de sopar i preparar algun trekking per dema. D'aqui poc anem al s Glaciars, i ens hem de preparar!!!
Nota: Pel meu tiet Ramon....aixo es un paradis per l'esquiador (et deixen amb helicopter, pistes dedicades a experts, neus de tot tipus...). Segur que aqui, a l'epoca, hi ha mes d'un pam de neu (...d'ample)
Aixi que una vegada recuperades les hores de son, vem explorar la ciutat. Es la tipica ciutat de muntanya, destinada a l'esqui, i a les activitats de risc. Ara no es epoca d'esquiar, pero ens dona la sensacio que pels amants de la neu, aixo es un paradis. La ciutat es molt acollidora, amb les casetes de fusta, xocolata calenta al costat del llac...i aixo fins a les 10 de la nit, que es quan es fa fosc.
L'endema vem llogar la nostra futura casa per les seguents 4 setmanes. Una campervan (o motor home, com li vulgueu dir) que tot i que hi cabem be, es necessita un exercici mental cada vegada que es vol fer alguna modificacio com ara preparar els "llits", posar la taula, cuinar, etc...la veritat es que sembla que cada dia que passa es va fent uns centimetres mes petita...aixo si, es molt intima!!!
Amb el transport solucionat, vem parar-nos a veure com us degenarats es llensaven des de dalt d'un pont fent l'anomenat "bungy jumping" a uns 35 metres d'alsada...nosaltres ho vem declinar perque una vegada has saltat, s'han de pujar massa escales...
I vem anar cap a Te Anau, per explorar el Milford Sound, i el Doubtful Sound en dos dies. Es tracta de dues entrades de l'ocea terra endins, creant com un corredor d'aigua vorejat per muntanyes altissimes i penyasegats regats per infinitat de salts d'aigua. A mes, es possible veure lleons marins, pinguins i fins i tot dofins (aquests ultims no els vem veure). Al Milford Sound vem agafar un vaixell que ens va portar fins al mateix ocea amb la sensacio que les muntanyes que ens rodejaven ens engolien a cada pas. Si be no estaven nevades, l'espectacle visual val la pena. L'endema vem anara al Doubtful Sound, fent parada previa a una central hidroelectrica que es va construir fa anys utilitzant el salt d'aigua entre un dels llacs i el propi ocea (una gran obra d'enginyeria). Tambe vem agafar un vaixell durant 4 hores hi vem anar veient pinguins, illetes petites, lleons marins,..en aquest cas, l'entrada d'aigua es mes ample, i no dona la mateixa sensacio que en l'anterior.
De Te Anau vem anar mes al sud, per fer la zona dels Catlins. Recorrer les carreteres d'aquest pais, tot i fer bastants km, val molt la pena, ja que els paissatge es espectacular i molt canviant. En aquest cas, la zona dels Catlins zona gegantines valls verdes, amb infinitat d'ovelles (n'hi ha 10 per cada habitant del pais), i amb el mar tocant la carretera. Hi ha diferents "looking points" on parar-se i gaudir dels paissatge, veure les foques, entrar a un far, o fer un cafeto calent (per cert, tot i ser estiu, un jersei es necessari).
Seguint per la zona, i recollint pel cami a una parella d'alemans fent auto-stop, vem arribar fins a Dunedin. Vem deixar enrera una zona verge, amb molt poca civilitzacio, i amb ser culte religios pels maoris de la zona..i vem arribar altra vegada a una ciutat. Aqui Dunedin la comparen amb Edimburgh, o sigui que us podeu fer una idea...catedral, casetes precioses, fabrica de cervesa...A mes, hi ha la Otago Peninsula on vem fer un tur pre veure els pinguins dels ulls grocs...una passada, ja que vem arribar a tenir un pingui a un parell de metres cuidant el seu fill acabat de neixer (erem amagats en una mena de trinxera).
L'endema ens vem dirigir cap al nord vorejant la costa est de l'illa sud. Vem parar a Omaru 9on vem desestimar fer la visita als pinguins blaus, ja que es feia durant la nit), i vem seguir cap amunt fins als Mukati Bounders, que son com piltotes de pedra gegants que estan al mig de la sorra banyades pel mar..molt curios!!! Despres ens vem dirigir cap al centre, fins arribar al llac Tekapo. Al girar una cantondada, de cop i volta, ens aparix un blau-verd intens que trenca els verds, marrons, veigs, vermells que hem anat veient per tot l'espectacle visual que ens ofereix el trajecte. El llac sembla un miratge. Alla al mig, tranquil, il.lumina l'entorn i el reflecteix en les seves entranyes per si algu encara no l'havia entes. Visitem una petita esglesia on, darrera l'altar, hi ha una finestra on es veu el llac amb les muntanyes al fons. Tambe hi ha una petita estatua d'un gos collie en homenatge als gossos que els ajuden amb les ovelles. I abans de para a dormir, fem una caminadeta fins a l'observatori que esta dalt d'un turo per tenir una vista panoramica de tota la vall...brutal!!! Llastima que hi ha una mica de nuvol, ja que no podem quedar-nos a l'observatori per evure les estrelles durant la nit (diuen que en aquesta zona, el cel estrellat es el mes bonic del pais).
Acabada la caminada, declinem quedar-nos una nit mes en un camping (que es on dormim normalment, ja que ens deixen una parcel.la on plantar la camper) i volem quedar-nos prop del llac, aixi que aparquem al costat de la carretera per fer nit alla mateix. Al fer-se de nit, el canvi de colors de les muntanyes, de l'aigua del llac, del cel..es indescriptible..una alteracio dels sentits!!!
L'endema ens despertem amb la llum del sol i el llac al fons, pero fa un dia de nuvol. ens dirigim cap al Mont Cook, pero les previsions diuen que tant avui com dema el dia sera dolent i no hi haura visibilitat...aixi que canvi de plans. Abandnem la zona i anem cap a Wanaka, parant als Cliff Clays (conjunt de penyasegats que supervisen una vall seca per la neu d'hivern).
I aqui estem, a punt de sopar i preparar algun trekking per dema. D'aqui poc anem al s Glaciars, i ens hem de preparar!!!
Nota: Pel meu tiet Ramon....aixo es un paradis per l'esquiador (et deixen amb helicopter, pistes dedicades a experts, neus de tot tipus...). Segur que aqui, a l'epoca, hi ha mes d'un pam de neu (...d'ample)
dimecres, 5 de desembre del 2007
TRES MERAVELLES!!
Tenim les fotos d'Australia penjades.
Ja us escrivim des de New Zealand. Acabem d'aterrar i estem esperant un vol cap a Queenstown que surt a les 7 del mati (d'aqui a 6 hores), per tant, ens toca passar nit a l'aeroport d'Auckland.
Despres de 35 dies, ja hem visitat Australia, i sembla com si fos ahir. Despres de Sydney, podriem dir que hem viscut tres meravelles:
1- Uluru (Ayers Rock).
Agafa un vol i plantar-se al mig del pais ja val la pena per si sol. Abans de tocar terra ja s'olora la sequedat del territori, amb aquella calor que crema, i amb milers de metres quadrats de terra vermella tacada per algun arbust...i aixo es tot...be, no tot...i aqui be la meravella. Palplantat al mig del no res, s'aixeca "aquell collons de roca", "aquell pedrot", "aquella muntanya"...o com li vulgueu dir. S'han vist mil imatges, pero acostar-s'hi amb el cotxe que vem llogar, i veure com es va fent gran a mesura que t'hi arribes, impressiona bastant. Vem estar-hi dos dies, i vem veure la sortida del sol i la posta de sol de l'Uluru i de la formacio "The Olgas", una altra comunio de muntanyes rocoses que fan competencia a la que tots coneixem. I perque tan impressionant? Doncs potser no es nomes per la seva grandesa, o per la seva soledat...sino per veure com una sola imatge es capas de transformar-se en multitud de paissatges diferents, condicionats per la llum que rep. Quan es fosc, transmet respecte amb els colors marrons foscos que li donen un aire turbi i enfadat; amb la llum del dia, despren inmensitat amb els colors ocre i les propies sombres; amb la primera llum del dia, agafar una barreja de foscos i clars que sembla cridar ben fort que segueix alla mateix, com el dia abans; i amb l'adeu del Sol, agafar un vermell copiat de la sorra del terra que anuncia que ambdos, plegats, es fiquen junts al llit barrejant els seus cossos per passar la nit . La veritat es que costa deixar d'observar-lo a cada moment.
2- Great Ocean Road
Arribat a Melbourne, despres del cap de setmana, vem llogar un cotxe per recorrer la Great Ocean Road en dos dies. Es una carretera que passa tocant al mar en la major part de la seva trajectoria. Conduint, sents i veus com l'aigua, brava, impacte contra la terra en un esclat violent que crea una aigua espumosa que desmenteix la semblant tranquilitat del mar al fons. Fas curves i mes curves, i a cada revolt, et sorpren una nova imatge de mar i terra i camps i fauna i flora. I al final de la carretera, o almenys al final del nostre dia, et trobes alla al mig, desafiant l'aigua, els "dotze apostols". Son roques de gran tamany i diferents formes que s'aixequen al mig del mar (al seu dia, formaven part de la terra ferma). Torna a ser un espectacle recrear-se amb la llum, i la combinacio de terra i aigua a totes bandes...aqui si que et sents molt poca cosa davant la naturalesa. A mes, a part de l'espectacle visual del paissatge, vem parar per veure cangurs que salten per un camp de golf, koalas en el seu habitat natural enfilats dalt dels eucaliptus, i fins i tot, vem parar a dinar en un restaurant on vem menjar Crema Catalana!!!
3- Albert i Mireia
A Melbourne vem estar a casa de l'Albert i la Mireia. Ells mateixos ens van introduir amb el Carles i la Gisela per estar a casa seva a Sydney. Ens van ensenyar la ciutat, i vem anar a fer una ruta de vins per la zona sud...pero, a part d'aixo, els destaquem com a meravelles per que s'ho mereixen. Ens van tractar a cos de rei. No nomes ens han deixat dormir a casa seva, sino que ens han cuinat, ens han aconssellat, ens han presentat els seus amics i ens han fet sentir com a casa nostre. No se si aixo pot semblar el mes normal...pero per nosaltres, despres de tant temps, sentir-te com a casa ha sigut molt especial. Hem recuperat els dos anys sense veure'ns amb xerrades llargues i profundes, ens hem posat al dia de la seva experiencia i de la nostre, hem compartit taula, sofa, i aliments, i, creiem, hem enfortit la nostra amistat. Una vegada mes, moltes gracies parella...
Ja us escrivim des de New Zealand. Acabem d'aterrar i estem esperant un vol cap a Queenstown que surt a les 7 del mati (d'aqui a 6 hores), per tant, ens toca passar nit a l'aeroport d'Auckland.
Despres de 35 dies, ja hem visitat Australia, i sembla com si fos ahir. Despres de Sydney, podriem dir que hem viscut tres meravelles:
1- Uluru (Ayers Rock).
Agafa un vol i plantar-se al mig del pais ja val la pena per si sol. Abans de tocar terra ja s'olora la sequedat del territori, amb aquella calor que crema, i amb milers de metres quadrats de terra vermella tacada per algun arbust...i aixo es tot...be, no tot...i aqui be la meravella. Palplantat al mig del no res, s'aixeca "aquell collons de roca", "aquell pedrot", "aquella muntanya"...o com li vulgueu dir. S'han vist mil imatges, pero acostar-s'hi amb el cotxe que vem llogar, i veure com es va fent gran a mesura que t'hi arribes, impressiona bastant. Vem estar-hi dos dies, i vem veure la sortida del sol i la posta de sol de l'Uluru i de la formacio "The Olgas", una altra comunio de muntanyes rocoses que fan competencia a la que tots coneixem. I perque tan impressionant? Doncs potser no es nomes per la seva grandesa, o per la seva soledat...sino per veure com una sola imatge es capas de transformar-se en multitud de paissatges diferents, condicionats per la llum que rep. Quan es fosc, transmet respecte amb els colors marrons foscos que li donen un aire turbi i enfadat; amb la llum del dia, despren inmensitat amb els colors ocre i les propies sombres; amb la primera llum del dia, agafar una barreja de foscos i clars que sembla cridar ben fort que segueix alla mateix, com el dia abans; i amb l'adeu del Sol, agafar un vermell copiat de la sorra del terra que anuncia que ambdos, plegats, es fiquen junts al llit barrejant els seus cossos per passar la nit . La veritat es que costa deixar d'observar-lo a cada moment.
2- Great Ocean Road
Arribat a Melbourne, despres del cap de setmana, vem llogar un cotxe per recorrer la Great Ocean Road en dos dies. Es una carretera que passa tocant al mar en la major part de la seva trajectoria. Conduint, sents i veus com l'aigua, brava, impacte contra la terra en un esclat violent que crea una aigua espumosa que desmenteix la semblant tranquilitat del mar al fons. Fas curves i mes curves, i a cada revolt, et sorpren una nova imatge de mar i terra i camps i fauna i flora. I al final de la carretera, o almenys al final del nostre dia, et trobes alla al mig, desafiant l'aigua, els "dotze apostols". Son roques de gran tamany i diferents formes que s'aixequen al mig del mar (al seu dia, formaven part de la terra ferma). Torna a ser un espectacle recrear-se amb la llum, i la combinacio de terra i aigua a totes bandes...aqui si que et sents molt poca cosa davant la naturalesa. A mes, a part de l'espectacle visual del paissatge, vem parar per veure cangurs que salten per un camp de golf, koalas en el seu habitat natural enfilats dalt dels eucaliptus, i fins i tot, vem parar a dinar en un restaurant on vem menjar Crema Catalana!!!
3- Albert i Mireia
A Melbourne vem estar a casa de l'Albert i la Mireia. Ells mateixos ens van introduir amb el Carles i la Gisela per estar a casa seva a Sydney. Ens van ensenyar la ciutat, i vem anar a fer una ruta de vins per la zona sud...pero, a part d'aixo, els destaquem com a meravelles per que s'ho mereixen. Ens van tractar a cos de rei. No nomes ens han deixat dormir a casa seva, sino que ens han cuinat, ens han aconssellat, ens han presentat els seus amics i ens han fet sentir com a casa nostre. No se si aixo pot semblar el mes normal...pero per nosaltres, despres de tant temps, sentir-te com a casa ha sigut molt especial. Hem recuperat els dos anys sense veure'ns amb xerrades llargues i profundes, ens hem posat al dia de la seva experiencia i de la nostre, hem compartit taula, sofa, i aliments, i, creiem, hem enfortit la nostra amistat. Una vegada mes, moltes gracies parella...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)