Despres de passar la primera nit a Belem, la ciutat mes perillosa de les que hem estat a Brasil (van assaltar a tres guiris que estaven al nostre hotel), vem decidir que la seguent nit sopariem a l´hostal, i aixi ho vem fer:patates xips i galetes..mmmm!! Belem no ens va agradar!! I la sensacio de perill era palpable a cada cantonada. I perque ens hi quedem dues nits? Doncs perque el barco que ens portara a Manaus no surt fins dimarts.
Dimarts, 4 de la tarda, arribem al barco on al mati, a les 9, ja hi haviem anat per col.locar les nostres hamaques en llocs estrategics (lluny dels lavabos i del motor). Al pujar l´escaleta amb la que s´accedeix al barco, ja notes que allo no es el mateix que al mati..hi ha una mica mes de moviment...molt mes!!! Per controlar que les hamaques hi son, hem d´atrevessar un "laberinto" de gent i hamaques que ens deixar flipats. Per sort, hi son. I aixo que el barco no surt fins d´aqui a dues hores, a les 6, suposadament. Aixi que va arribant gent, i van penjant el seu llitet fins a crear-se una superficie de teles flotants tocant-se entre elles, amb totes les maletes per sota. No ens ho podem creure!! El barco son 4 pisos, el de sota es la bodega, on nomes hi va carrega, el primer es tot obert, sense finestres, i hi van persones; el segon es igual que el primer pero amb finestres i amb teoric aire condicionat (no va funcionar mai), i amb algun camarot privat, i el tercer es la coberta amb camarots privats, la zona del bar, i el descobert. I perque collons no vem agafar camarot...aixo em pregunto jo!!! 6 de la tarda, segueixen carregant caixes al barco. 7 de la tarda, segueixen decarrgeant camions sencers. 8 de la tarda, i sense que ens donguessin sopar, segueixen carregant. 9 del vespre, ara ja carreguen fins i tot motos. 10 de la nit, desganats, i allo encara no es mou. Finalment, a les 11, comencem a navegar...nosaltres ja dormiem. I sabeu quans dies estem navegant...5 dies i mig, nomes sortin 3 horetes a Santarem (on molta gent parava) per estirar les cames. Tota una experiencia...dormir en hamaques 5 dies, compartir pets, rots, olors, roncs...amb mes de 120 persones, menjar arros, spaguetti i carn cada dia per dinar i sopar (no va variar el menu cap dia), tragar-te els mateixos 3 CD de musica durant els 5 dies.... I que cony hi fotiem alla? Valia la pena? Doncs si!! Navegar per l´Amazones es especial. La magnitud del riu es impressionant. Els trobaments de les aigues a Santarem i sobretot a Manaus son unics al mon. Els capvespres son cels de foc que se´t tiren a sobre. El paissatge de bosc i selva, amb aillats focus socials, amb milers d´ocells, milers de vaques i bous, i innumerables dofins de cos rosa que es divertien al passar amb el vaixell. Qui ho hagi fet, sabra del que parlem!! A mes, el bon rotllo es a tot el barco, amb gent molt amable, moltes rises, partidetes de poker, una mica de cachaça, i xerrades i xerrades amb brasilers i estrangers!! I avui hem arribat a Manaus. Teoricament hauriem d´haver arribat ahir, pero aqui tot es diferent...tranquilo!! calma!!! Com que ens queden pocs dies per estar a Venezuela, avui ja marxem cap alla. 18 hores de bus!! Burros!! Descanseu!! Potser si...pero ja descansarem alla!!
dilluns, 18 de febrer del 2008
divendres, 8 de febrer del 2008
"ESTOY LOCA POR IRME"
"Por fin puedo hablar contigo. Estoy loca por irme. Esto es una mierda. Las calles estan llenas de arena. Al llegar a Jijoca te hacen cambiar de bus y tomar un vehiculo de feria 4x4 durante mas de una hora hasta llegar a Jericoacoara. Y el trayecto esta lleno de baches que te agujerean el culo. ´Conyo Jesus, coge el ninyo que no para de llorar´. Pues como te decia, estoy loca por irme. Aqui en el pueblo este, se puede andar por las calles de arena sin peligro, pero solo hay alguna tiendas de surf y playa y varios restaurantes, pero ya esta! En una tarde lo tienes visto. Y en la playa...no hay nadie. Es una playa grande, con una marea que sube y baja muchos metros. El otro dia estabamos banyandonos con Josue, y al darnos la vuelta el agua nos estaba mojanda la bolsa y la ropa que teniamos por ahi sueltos. Y ya me diras...que hago yo con Jesus y Josue todo el dia. Tomar caipirinhas y agua de coco? Ya sabes que a mi me gusta tomar el sol bajo sombrilla, y tomarme mi Martini antes de comer...pues aqui no hay sombrillas ni Martinis. Solo hay gente que aprovecha el viento para hacer windsurf, pasear por la playa para ir a la Piedra Forada, que esta a mas de media hora andando, o subir a la duna Por do Sol para ver la puesta de sol a las 6 de la tarde...y te prometo que subir alli implica volver lleno de arena hasta las orejas!! Ya te digo...estoy loca por irme!! Ademas, a las 6 ya es oscura, y aui la iluminacion brilla por su ausencia. Solo hay pequenyos puntos de luz delante de los restaurantes, todo con un clima entre romantico y hippie. Pues ya ves, yo, Jesus y Josue de hippies..vaya mierda. Bueno, te dejo porque este marido mio na sabe ni hacer callar al ninyo. Espero verte pronto, porque esto no hay quien lo aguante."
Nosaltres, encara riem quan recordem aquesta conversa telefonica que vem sentir. Per suposat, nosaltres no ens haguessim mogut de Jericoacoara, ja que tot aixo que es defineix li dona un aire especial. I a mes a mes, perque vem fer unes de les coses mes guapes d´aquest llarg viatge. Vem anar dues hores a cavall, anant a veure la pedra forada (es una conjunt de pedres al mig del mar, amb un forat al mig on passen els reflexes del sol), i allunyant-nos de la duna popular per atrevassar dos o tres dunes mes entre palmeres de cocos, i sentir-nos al mig d´un oasis a la millor hora possible. Una experiencia que recordarem tota la vida!!! Sobretot perque, a part de lo bonica, encara ens fa mal el cul!!!
De Jericoacoara, amb la Beatrice (noia francesa amb qui encara estem comprtint els dies), vem anar cap als Lençois. Pero no podiem arribar en un dia, aixi que vem parar a fer nit a Tutoia. Ens vem trobar amb un poble ple de festa (ultim dia de Carnaval). Erem els tres unics guiris, i ens vem integrar a la festa ballant al mig de la plaça i tirant-nos llevadura per sobre (tipic al Carnaval de Brasil). A la nit, pero, la festa no ens va deixar dormir..aquesta gent no en te mai prou!!
L´endema arribavem a Barrerinhas, punt de partida als Lençois. Amb un "Toyota" adequat per 12 persones, vem anar cap a l´entrada del parc. Es brutal!!! Son infinites dunes de sorra blanquissima, on despres de l´espoca de pluges, es formen llacs d´aigua dolça entremig. En aquests moments hi havia els llacs molt secs, o amb poca aigua. Tot i aixi, el llac do Peixe, estava ple, i despres de 30 minuts de caminar per les dunes, vem arribar al llac on ens vem banyar enmig del desert...guapo!!! I al tornar, posta de sol amb el consequent canvi de color de les dunes...un espectacle!!
Avui hem arribat a Sao Luis, una ciutat molt bonica, amb les façanes de colors i d´estil colonial frances. Plaçes molt animades, i una marea impressionant!! Dema a la nit agafem el bus cap a Belem (12 hores) .
Tranquils, Brasil ja s´acaba i penjarem les fotos.
Per cert, gracies al reportatge del Diari Terrassa ens ha escrit gent nova que coneixem de fa temps, o que tan sols ni coneixem....GRACIES, no deixeu d´escriure´ns.
Nosaltres, encara riem quan recordem aquesta conversa telefonica que vem sentir. Per suposat, nosaltres no ens haguessim mogut de Jericoacoara, ja que tot aixo que es defineix li dona un aire especial. I a mes a mes, perque vem fer unes de les coses mes guapes d´aquest llarg viatge. Vem anar dues hores a cavall, anant a veure la pedra forada (es una conjunt de pedres al mig del mar, amb un forat al mig on passen els reflexes del sol), i allunyant-nos de la duna popular per atrevassar dos o tres dunes mes entre palmeres de cocos, i sentir-nos al mig d´un oasis a la millor hora possible. Una experiencia que recordarem tota la vida!!! Sobretot perque, a part de lo bonica, encara ens fa mal el cul!!!
De Jericoacoara, amb la Beatrice (noia francesa amb qui encara estem comprtint els dies), vem anar cap als Lençois. Pero no podiem arribar en un dia, aixi que vem parar a fer nit a Tutoia. Ens vem trobar amb un poble ple de festa (ultim dia de Carnaval). Erem els tres unics guiris, i ens vem integrar a la festa ballant al mig de la plaça i tirant-nos llevadura per sobre (tipic al Carnaval de Brasil). A la nit, pero, la festa no ens va deixar dormir..aquesta gent no en te mai prou!!
L´endema arribavem a Barrerinhas, punt de partida als Lençois. Amb un "Toyota" adequat per 12 persones, vem anar cap a l´entrada del parc. Es brutal!!! Son infinites dunes de sorra blanquissima, on despres de l´espoca de pluges, es formen llacs d´aigua dolça entremig. En aquests moments hi havia els llacs molt secs, o amb poca aigua. Tot i aixi, el llac do Peixe, estava ple, i despres de 30 minuts de caminar per les dunes, vem arribar al llac on ens vem banyar enmig del desert...guapo!!! I al tornar, posta de sol amb el consequent canvi de color de les dunes...un espectacle!!
Avui hem arribat a Sao Luis, una ciutat molt bonica, amb les façanes de colors i d´estil colonial frances. Plaçes molt animades, i una marea impressionant!! Dema a la nit agafem el bus cap a Belem (12 hores) .
Tranquils, Brasil ja s´acaba i penjarem les fotos.
Per cert, gracies al reportatge del Diari Terrassa ens ha escrit gent nova que coneixem de fa temps, o que tan sols ni coneixem....GRACIES, no deixeu d´escriure´ns.
divendres, 1 de febrer del 2008
PI...PA....PUM!!!
Oi!! Que macus!! Tothom vol veure retratus de la Mariona i el Quim per Brasil...es per aixo que demaneu retratus, no?...un ase!! Tots el que voleu son garotes i mossos morenassos, passejant-se per la platja gairebe nus...bandidus!!! que ja ens coneixem!!! Que us penseu, que anem per la platja amb la camara (amb el perill de que ens la robin), i anar fent fotos a la gent a discressio? No demanem tant!! Ja fem l´esfors d´explicar-ho. Ja se que una foto val mes que mil paraules..pero hi ha fotos i fotos!! En tot cas, com hem anat fent fins ara, quan acabem Brasil (mitjans de febrer), penjarem les fotos i podreu veure algun retratu!!!
Ara estem a Fortaleza, escala per anar dema a Jericoacoara a passar un Carnaval mes aviat tranquil. Ens fa por tanta excitacio!!! (i els preus son mes raonables, je,je). A Praia de Pipa va ser espectacular. Nomes arribar ja ens vem trobar amb el Joan (gracies Jordi) que fot 5 anys que hi viu i ens va posar en antecedents. Pipa es un petit poble, amb un sol carrer principal, que queda a uns 15 metres per sobre el nivell del mar, i ple de botiguetes i restaurants monissims!! Molt tranquil (excepte dissabtes, que es monta una grossa). I esta banyat per varies platjes. Es el paradis pels surferos, ja que hi ha onades grans i petites que no acaben mai. La platja del amor (ai...quin nom), la platja de Moreiros, la platja de Pipa, i l´espectacular Praia dos Golfinhos on no hi ha cap construccio al voltant (ni un sol xiringuito), i nomes s´hi accedeix en marea baixa. I que te d´especial?...doncs que et banyes amb la companyia de dofins!!! Flipant!! Vem estar mes de dues hores a l´aigua veient com, mes lluny o mes a prop, els dofins passaven al voltant nostre (els teniem a menys de 3 metres). Una passada!! Total van ser dos dies de platja i bona vida. Vem compartir-los amb 3 catalanes i 1 gallega, amb les que vem anar al poble del costat (Tabu do Sol) a veure la posta del sol sobre una llaguna on es celebrava missa sobre de barquetes flotants sobrecarregades de gent.
De Pipa vem anar a Natal um sol dia, per veure el tema inversions i el creixement que esta patint. I de fet, es veritat!! Hi ha molta construccio nova..alemans, noruegs, espanyols...tothom i posa alguna pela..i clar, aixo fa que ara sigui molt mes car que fa 3 anys. Ah!! El millor va ser anar pasejant pel passeig maritim (es tipus Calafell) i de sobte, d´una radio, amb el volum al maxim...."El boig de la ciutat"..si,si...Sopa de Cabra!! La pell de gallina!!! Era el ´Chiringuito´, un restaurant del passeig que el porten des de fa 5 mesos la Mila i el Dani d´Igualada. Molt bona gent, i ens van animar a pensar-nos el nostre futur!! Pero pas a pas..primer acabem aquest any..i despres ja ho veurem!!
De Natal vem anar a Canoa Quebrada. Tambe es un poble petito, pero amb un pla urbanistic que impedeix cosntruir prop del mar, amb la qual cosa la platja esta rodejada de dunes de sorra blanca, optimes per una excursio amb buggy. Aqui vaig anar a correr per primera vegada des de que vem marxar (la panxa comensa a notar l´exces de cervesa), pero ho vaig fer perque els colors turqueses de l´aigua al caure el sol, i rodejat de dunes de sorra sense ningu ni cap llum..doncs valia la pena. Que no serveixei de precedent!!!
Avui a Fortaleza, on tothom fot el camp a passar el Carnaval a un altre lloc...i com que nosaltres no volem ser menys, doncs dema tambe marxem cap a Jericoacoara, on ens espera la Elena a la seva Pousada Por do Sol.
Un peto a tots i totes!!!
I espereu una mica per les fotos..IMPACIENTS!!!
Ara estem a Fortaleza, escala per anar dema a Jericoacoara a passar un Carnaval mes aviat tranquil. Ens fa por tanta excitacio!!! (i els preus son mes raonables, je,je). A Praia de Pipa va ser espectacular. Nomes arribar ja ens vem trobar amb el Joan (gracies Jordi) que fot 5 anys que hi viu i ens va posar en antecedents. Pipa es un petit poble, amb un sol carrer principal, que queda a uns 15 metres per sobre el nivell del mar, i ple de botiguetes i restaurants monissims!! Molt tranquil (excepte dissabtes, que es monta una grossa). I esta banyat per varies platjes. Es el paradis pels surferos, ja que hi ha onades grans i petites que no acaben mai. La platja del amor (ai...quin nom), la platja de Moreiros, la platja de Pipa, i l´espectacular Praia dos Golfinhos on no hi ha cap construccio al voltant (ni un sol xiringuito), i nomes s´hi accedeix en marea baixa. I que te d´especial?...doncs que et banyes amb la companyia de dofins!!! Flipant!! Vem estar mes de dues hores a l´aigua veient com, mes lluny o mes a prop, els dofins passaven al voltant nostre (els teniem a menys de 3 metres). Una passada!! Total van ser dos dies de platja i bona vida. Vem compartir-los amb 3 catalanes i 1 gallega, amb les que vem anar al poble del costat (Tabu do Sol) a veure la posta del sol sobre una llaguna on es celebrava missa sobre de barquetes flotants sobrecarregades de gent.
De Pipa vem anar a Natal um sol dia, per veure el tema inversions i el creixement que esta patint. I de fet, es veritat!! Hi ha molta construccio nova..alemans, noruegs, espanyols...tothom i posa alguna pela..i clar, aixo fa que ara sigui molt mes car que fa 3 anys. Ah!! El millor va ser anar pasejant pel passeig maritim (es tipus Calafell) i de sobte, d´una radio, amb el volum al maxim...."El boig de la ciutat"..si,si...Sopa de Cabra!! La pell de gallina!!! Era el ´Chiringuito´, un restaurant del passeig que el porten des de fa 5 mesos la Mila i el Dani d´Igualada. Molt bona gent, i ens van animar a pensar-nos el nostre futur!! Pero pas a pas..primer acabem aquest any..i despres ja ho veurem!!
De Natal vem anar a Canoa Quebrada. Tambe es un poble petito, pero amb un pla urbanistic que impedeix cosntruir prop del mar, amb la qual cosa la platja esta rodejada de dunes de sorra blanca, optimes per una excursio amb buggy. Aqui vaig anar a correr per primera vegada des de que vem marxar (la panxa comensa a notar l´exces de cervesa), pero ho vaig fer perque els colors turqueses de l´aigua al caure el sol, i rodejat de dunes de sorra sense ningu ni cap llum..doncs valia la pena. Que no serveixei de precedent!!!
Avui a Fortaleza, on tothom fot el camp a passar el Carnaval a un altre lloc...i com que nosaltres no volem ser menys, doncs dema tambe marxem cap a Jericoacoara, on ens espera la Elena a la seva Pousada Por do Sol.
Un peto a tots i totes!!!
I espereu una mica per les fotos..IMPACIENTS!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)