TORNEM AL PRINCIPI !!

Si,si, tornem al principi. Tornem a escriure desde Bangkok, on va comensar tot..ara ja fa 2 mesos. Com passa el temps!!!

Despres de que la Mariona es relaxes fins a l'extenuacio amb els massatges del Quim (el qual va tenir agulletes durant 2 dies...ai l'amorrrr), encara ens quedava un dia mes a Chiang Mai que el vem aprofitar per fer el turista...si,si, i mai mes ben dit. Vem agafar el minibus amb 8 persones mes i ens van portar fins a 'l'elephant camp'. Alla ens van enfilar de 2 en 2 a sobre d'un elefant amb una gran trompa (i no ho dic amb segones...) i vem fer una volteta per, la segons ells, jungla. La realitat va ser pujar als elefants i comensar per un cami, previ somriure a una foto feta per ells, que feia una volta de menys de una hora sense recorrer gaire mes de 500 metres. Aixo si, el terra era ple de fang, i almenys no ens vem enguarrar fins als genolls, pero el mal de "bensos" ni te l'explico... A mes sota un sol brutal que cremava l'esquena mentre ens balancejavem a llom de l'elefant. Ah, i al final, si, ens vem quedar la foto feta per ells, amb un marc molt 'mono' inclos.
Despres ens van portar a fer el "bamboo rafting". Forsa xulo. Els 'capitans' de l'embarcacio jugaven entre ells i aixo ho feia divertit fins que, en un dels seus complots per arraconar la nostra plataforma, ens vem trobar de frente amb un arbre que vem haver de salvar estirant-nos de cop sobre les branques de bamboo, amb la consequent mullada de roba i cara de tonto...i no, no duiem roba de recanvi. Pero no us penseu que els altres van quedar secs, perque despres de riure's de la seva jugada letal, el cel va canviar de cop i volta, i es va posar a ploure amb una rabia que transmitia, potser, la que jo tenia per ells. Castig dels Deus? O potser dels budes? Resultat, tots xops.
Despres encara vem anar a dinar (en 20 minuts i let's go, let's go...i la nostra siesteta???), i a caminar per veure una cascada d'aigua en un minibosc. Ens permetien banyar-nos...pero ja ens haviem mullat prou!!! Al final, tornada a Chinag Mai i bus de nit cap a Bangkok. Pero no penseu que ens vem amargar per aixo, no. Al reves, vem acabar rient. Com diu el meu cosi Marc, si, vem fer el "bato" i el "turista", pero va ser prou divertit.
A Bangkok...poca cosa. Retrobar-te amb el Kao Sand Road, el qual se'ns va tirar a sobre amb tant 'bullici' despres de passar tant dies en terres tranquiles. Un dia de descans i habitacio per culpa d'unes febres (malaits capitans de bamboo rafting...), visita a la ciutat amb caminades dignes del 'camino de Santiago' (ho diem per experiencia), remarcant la visita al Grand Palace i la seva Wat, Golden Mountain, i els innumbrables mercats que et vas trobant aqui i alla. Si, si, tambe vem anar al carrer Patpong per la nit, on un mercat es situa al centre d'un carrer on a banda i banda esta ple da bars d'aquells on hi ha "dones que fumen, i et parlen de tu", pero a mes a mes es veu que juguen molt be al ping-pong...
Tambe vem fer la excursio de "grupu" de torn. Primer visita als mercats flotants, on els unics que compravem erem els guiris, de fet, no hi havia cap 'local' comprant. Tot i aixi, els canals i embarcacions eren mes originals que a Vietnam. Despres vem anar a veure el pont sobre el riu Kwai. Tot i que fotia una calor de mil dimonis, si, vem fer-ho. Des del principi fins al final del pont, un darrera l'altre, passa dreta-passa esquerra, bras davant-bras enderrera, i...ti-tu, ti-ti-ti-ti-ti-tu, ti-tu...xiulant fins on ens sabiem la melodia de la famosa pelicula...BRETOLS!!!!
Per acabar vem anar al temple dels tigres. Uns monjos, molt valents ells, es dediquen a domesticar tigres (que foten una cara de mala llet..que no saps si creure't si estan domesticats o no) i pots acostar-te a ells i tocar-los. Com diu el germa de la Mariona...rila bastant!!! Pero es molt guapo veure un tigre de tant a prop, puja l'adrenalina. Us adjuntem alguna foto.
I amb tot aixo han passat els 4 dies a Bangkok. I perque 4 dies? Doncs perque hem hagut de fer-nos el visat per Myanmar, i al ser cap de setmana, l'han hagut de fer dilluns i dimarts, per la qual cosa, dema dimecres, engeguem un nou cami cap a Myanmar, l'antiga Birmania.
Hem sentit a dir que es un pais que esta 50 anys enrera en el temps. Nosaltres estem tranquils ja que erem ferrims seguidors de la serie 'Cuentame', pero no sabem si ens sera facil utilitzar 'aixons' de la Internet. Si podem actualitzarem el blog des de alla, i si no...no dubteu que al tornar us posarem al dia.
Una abrasada i una bona cervesa a la vostra salut.
P.D: Ens fa molta ilusio rebre comentaris de gent que ha trepitjat alla on nosaltres estem trepitjant, o que algun dia li agradaria "anar a fer una cervesa" com nosaltres. No tenim els vostres mails per agrair-vos, aixi que esperem que aquestes paraules serveixin.
P.D2: Si, si, als altres tambe us agraim molt els vostres comentaris.

NORD DE TAILANDIA

Hola a tothom!!

Que tal? Suposo que, en general, retornant de les vacances... Poder alguns ja fa temps i d'altres encara els hi queden dies, pero ja es aixo...

Nosaltres ara estem comensant a despedir-nos del nord de Tailandia, on ens vam quedar al venir de Laos.

Primer vem estar per Chiang Rai. La ciutat no es molt gran i el que mes ens va agradar va ser el mercat nocturn, on vem sopar els 2 dies. A l'aire lliure, s'estava super be, amb concertillos....
I tambe vem visitar els voltants, vem llogar un cotxe i a fer quilometres. Alguna waterfall, el Tea Village, el poble de la tribu Karen, mes conegudes com les Long Neck, les vistes muntanyoses de la zona son increibles! Tambe ens vem arribar fins el Golden Triangle (just va anar pq el cotxe anava fatal, pero va resultar que nomes necessitava descansar).

Llavors hem anat a un poble anomenat Pai. No hi haguessim parat, segurament, pero ens ho van recomenar la parella d'americans que vem coneixer al tour per la Bahia de Halong. La veritat valia la pena! Es un poble tranquil, bona temperatura. El pal: la carretera per arribar-hi, quina marejada!!

D'aqui anem a Mae Hong Son. I quina es la millor manera d'arribar-hi des de Pai? Doncs fent rafting!! Si, si!! El Quim i la Mariona amb una barca amb el Thu i el Chicken (els nostres guies). Tots 4 dalt la barca riu avall... Evidentment, vem bolcar!!! Pero va ser molt divertit i ens va estalviar moltes curves!!

I a Mae Hong Son vem fer el que mes ens agrada: llogar una moto i visitar les coses pel nostre compte, menys quan plou... Pero nomes va ser mitja horeta! La fish cave, la mascarilla que es va fer la Mariona a les Hot Spring... I la wat que hi ha dalt la muntanya, on estan fent missa pels monks... Molt espiritual!

I d'aqui ja no tenim mes remei que tornar a fer carretera de curves. Es que l'avio son 20 euros i com que aquest es el pressupost diari que tenim, o be no mengem i dormim sota un pont o be... la opcio escollida, anar amb bus, 8 hores de curves, pero a 3 euros! I arribem a Chiang Mai, on som ara. Concretament ara, estem al descans del curs de massatges que esta fent el Quim!! La Mariona fa de voluntaria pq pugui practicar (Ji, ji!! quin xollu!!).

Doncs i de moment, fins aqui podem llegir... Esperem impacients les vostres aventures. Una abrasada a tothom!!

SABAIDEE!

Us han agradat els canvis? Ja hem llegit que si, i inclus s'ha obert un debat per escollur la millor foto!! Guapo!!! Mola llegir-vos i veure-us disfrutar amb nosaltres. Aixi que qualsevol que entri al blog, ja ho sap, per tontos que siguin els seus comentaris, segur que ens fan molta il.lusio.

Us escrivim des de Chiang Rai. Ahir vem llogar un cotxe i vem anar a fer ruta pel nord. Aixo de conduir per l'esquerra... al principi et sents una mica "batu". Va estar be fugir dels tours organitzats. Vem parar a fer un petit trek per veure unes cascades que vem trobar pel cami. Vem poder compartir la vida de la tribu dels "long neck" (vaya coll mes llarg que tenen... i aquells aros dorats pesen una burrada). Vem anar a veure el poblat dels refugiats xinesos a dalt de tot d'una muntanya rodejada de plantacions de te i pinyes. I finalment, vem veure la frontera de Laos, Myanmar i Tailandia en el famos Golden Triangle. Una jornada exitosa.

La despedida a Laos va ser dura per dos motius:

Motiu 1: Laos ens ha agradat molt. Ens ha donat el que necessitavem a cada moment. Ens ha permes relaxar-nos, aventurar-nos en el riu Mekong, disfrutar amb els nous companys de viatge, gaudir d'un bon massatge leosia de 2 hores, i entendre una mica la vida dels monjos budistes. En fi, que hem "xalat". Per cert, sabeu quin es l'esport que mes es practica a Luang Prabang? A veure si ho encerteu.

Motiu 2: Per sortir del pais, vem haver de tragar-nos 2 dies sencer de vaixell-barca que ens portes a la frontera. El primer dia, de 9,5 hores en una barca amb uns 80 guiris mes, pujant pel riu Mekong, amb la sort d'estar asseguts en seients tous. El segon dia, despres d'haver dormit per 3 dolars els dos (imagineu-vos l'habitacio), torna a agafar una altra barca (aquesta vegada erem uns 60 ja que els altres ho van postposar un dia) sentants en minusculs bancs de fusta que al final anaven buits ja que la gent ens estiravem pel terra. I torna a disfrutar dels paissatges 9 hores mes... Que els donguin als paissatges!!! Nosaltres volem arribar!! I a mes, quan arribem la frontera ja estava tancada, aixi que dormim al poble fronterer per marxar l'endema a primera hora. Amb tot, el trajecte ens ha permes coneixer a molta gent, que en aquests casos, treu la seva millor cara i et fa el trajecte menys insoportable.

Un peto a tothom.

CANVIS EN EL BLOG !!

Despres de passar 4 dies a la poblacio de Luang Prabang, haver fet un paron per relaxar-nos, i disfrutar de l'entorn natural... hem pogut Actualitzar el Blog!!!
Com veureu hi ha alguna modificacio (temps de viatge, numero de visites...), pero sobretot, podeu veure una seleccio de les fotografies que hem anat fent.
Esperem que us agradi!!
Bones vacances!!

LAOS....AI LAOS!!!

Primer de tot, tenint en compte les dates en que estem, volem desitjar-vos molt bones vacances a tots aquells que en feu. Als que no, nomes us podem desitjar que us compensi un mica el llegir aquest blog.

Ja som a Laos. Un vol que ens va portar de Hanoi a Vientiane, ens va deixar a la capital del pais. Si be de capital no en te res. Diriem que l'edifici mes alt te tres plantes, els carrers son molt tranquils, i es respira una pau que diria que es troba a molt poques capitals del mon. En els dos dies que estem a Vientiane, comencem a entrar a la vida laosiana. Mes tranquils, mes timids, mes servicials que els vietnamites. Disfrutem d'un bon sopar al costat del riu, del joc de llums i aigua a les fonts de la ciutat, i fins i tot, fem uns tocs de futbol a l'estadi municipal.

D'aqui ens movem fins a Vang Vieng. Esta a mig cami de Luang Prabang, i es el lloc ideal per fer kayak pel riu entre les seves muntanyes. Primer dormim en un resort espectacular per 12 dollars, i l'endema (diga'ns rates) ens movem a una guesthouse per 8 dollars la nit i situada mes al centre. Es un poblacio amb cert rotllo hippy, i encarada al mon de la muntanya. Com a detall, sopavem en coixins al terra mentre per la tele posaven un capitol darrera l'altre de la serie Friends (tot i que era en angles, les tonteries del Chandler i companyia no deixen indiferent). L'estrella va ser l'excursio d'un dia que vem fer. Primer vem anar a unes coves. La primera li deien 'l'elephant cave', on la forca de l'aigua havia defigurat la roca fins donar-li forma d'elefant (una mica tronat). pero la seguent cova, la 'Water Cave', es espectacular. Per entrar a la cova et donen un neumatic gegant on t'hi has de sentar, i agafar-te d'una corda durant el trajecte. Nomes entrar has de gairebe enfonsar-te per passar pel que diriem la porta d'entrada, i despres vas seguint la corda durant una bona estona. Amb els lots al cap, vas veient l'interior de la cova, fins que, a dins, abandones els neumatics, i entres arrossegan-te per les roques fins a trobar llacs interiors i estelectites gegants. Una passada!!! I al sortir, ja tens el dinar preparat. Una delicia. Despres agafem els kayaks i ens passem remant 20 km de riu avall, amb els seus rapids (penseu que es epoca de pluges), on nosaltres vem caure dues vegades (una d'elles ens va arrossegar riu avall una bona estona fins a poder pujar altre vegada al kayak). I al final, parem al 'jumping', on a les fotos podeu veure que s'hi fa (si,si, es la Mariona). Acollonidos!!!

Avui ja estem a Luang Prabang. Vem arribar ahir. Es un poble molt maco, tambe molt tranquil. De fet, diriem que tot Laos es molt tranquil. Tambe te tenderetes hippies pel carrer, casetes d'estil colonial, bon menjar frances, i un entorn muntanyos molt verd. Dema anem a veure unes coves.

Per arribar aqui vem fer 7 hores de bus per una carretera de curves pesadissima!!!, pero les vistes eren espectaculars. A Laos, quan vem aterrissar ja ho vem veure, tots el paissatge es verd. Es brutal la quantitat de vegetacio que tenen aqui. De fet, entre camps d'arros, muntanyes, rius i llacs, coves...tot gira al voltant de la naturalesa. Uns paissatges d'insomni que et fan dir: Laos....ai Laos.

LES DUES CARES D'UNA MATEIXA REALITAT!!

Ens despedim de Vietnam. Divendres agafem un vol que ens portara a Vientiane, capital de Laos. Pels que us agrada anar llegint que tot es collonut i us voleu convencer de que Vietnam val la pena, us recomanem la primera part d'aquest escrit. Per contra, els que ja esteu farts de llegir que tot es perfecte, que us fa rabia creure que realment tot es fantastic, us redirigim a la segona part.

Part 1: Bahia de Halong i les muntanyes de Sapa.
Arribant a Hanoi, contractem un tour de 3 dies i 2 nits a la Bahia de Halong. Hanoi, amb la visita d'un dia, no ens atrau especilament, sobretot ja que el que realment esperem es visitar Halong Bay. Sortim de Hanoi amb bus fins a Halong City, on agafem el vaixell amb el que navegarem tot el dia i hi passarem la nit dormint en els seus camarots. El primer dia, nomes sortir del port, ja perceps un feeling especial. Allo es diferent. Allo es unic. Al mig de la bahia, on les aigues gairebe ni es mouen, s'alcen com banderes, petites i grans formacions muntanyoses que tenyeixen el paissatge en 360 graus. Les ombres que es formen en les tranquiles aigues amb la llum canviant del sol, l'anar i venir de les petites embarcacions dels comerciants, la visita a les coves que es formen dins de les propies roques, i la conversa amb l'Eduard i la Marta, els americans de Utah Mark i Auttoum, el trio de italianes, i la noia israeli; fan del trajecte un motiu per dir: Ha valgut la pena!!! Al vespre, abans de veure com el sol es banya en les llunyanes aigues, nosaltres tambe decidim banyar-nos i ho fem tirant-nos desde els mes de 4 metres d'alcada del vaixell. Una mica 'acollonidos'.

Despres de passar part de la nit a la coberta del vaixell aconssellant-nos mutuament de les coses a veure, i parlant d'astrologia com si algu de nosaltres en sapigues, vem anar a dormir unes horetes al camarot.

L'endema, nomes llevar-nos, el Quim obre la porta del camarot i es torna a tirar a l'aigua. Quin despertar!!! El que va veure al pujar, es que les aigues contenien certs excrements humans flotant tranquilament, com si aquell fos tambe el seu bany matiner. Cullons!!! Quina angunia!!! o mes ben dit, Quina merda!!!

Els dos dies restants els vem passar a la illa de Cat Ba on vem anar a una de les platges, i on no vem poder fer kayac degut a la mala mar. El tercer dia el vem dedicar a tornar a Hanoi, amb un estat lamentable (veure part 2)

Aquella mateixa nit agafem el tren nocturn i arribem a Sapa, zona muntanyosa del nord de Vietnam on hi passem 5 dies. Avui agafem el tren de tornada. La llarga estada ens permet refer-nos del nostre estat fisic, i de gaudir d'un clima fresc i recomfortant. Sapa esta situada en la zona on es poden veure els paissatges mes espectaculars dels camps d'arros. Un dia vem visitar pel nostre compte un poblat local, l'altre vem llogar una moto per anar a veure unes cascades i disfrutar dinant amb una cuinera ambulant que no parlava gens l'angles. El tercer dia vem voler anar caminant per muntanya per veure 3 poblats diferents. Vem agafar una noia local que ens guies, i a mig cami, al veure que ens portava per carretera, la vem canviar pel Tuan, un noi que ens vem trobar a la carretera i que si que sabia el cami. Vem estar unes 4 hores caminant, amb un temps excelent, i on les vistes eren realment de premi fotografic. Va ser cansat, si, pero va valdre la pena. L'endema tambe vem fer una excursio contractada amb un grup de 6 persones, pero el mal temps (boira i pluja) van impedir gaudir del paissatge, i van fer que el principal atractiu fos comptar les vegades que cada un de nosaltres queia a terra per culpa del fang i el terreny relliscos. Vem quedar fets uns porcs!!!

En fi, uns ultims dies memorables per tancar un pais que ens ha captivat, i que recomanem a qui vulgui visitar-lo. Tot i que ens diuen que Laos i Myanmar encara son mes impactants. Ja us explicarem.

Part 2: Aniversari felic?

El dia 26 va ser Sant Quim (gracies a tots els que em veu felicitar, i felicitats a tots als qui nosaltres no ho vam fer). Degut a la promesa de represalies greus, la Mariona no va gosar anunciar tal festivitat. Tot i aixi, despres de passar el dia a les platges de Cat Ba, la resta del dia va anar mes o menys aixi:

19:00- Sopar amb la gent del grup. Sopa de vegetals, spring rolls, cloisses amb ceba, pop amb ceba i verdures, i com no, el sempre present arros. Un sopar excel.lent per celebrar l'aniversari del Quim.

20:00- Passejada pel port i anar cap a la habitacio. Teniem tele, i veiem canals de parla anglesa. Ens traguem la 'guerra de los mundos'

22:30-Bona nit. Un peto.

01:30- Mariona que et passa?

- Em fa mal la panxa. Tinc apretons. (primera corredissa al lavabo)

- Ja t'han agafat les cagarrines. Jo estic be.

03:30- Quantes vegades has anat al lavabo?

- Moltes. Es que em fa molt mal. Tu estas be?

- No se si es per veure't aixi, pero em comenca a fer mal l'estomac.

04:00 Primera corredissa del Quim al lavabo

De 04:00 a 08:00 fent cua un darrera l'altre per anar treient per nord i sud fins i tot el dinar de la nostra comunio. I no paravem. Que cabron es un mal de panxa!!!

08:00 Evidentment no anem a esmorzar, i al baixar per agafar el bus, compartim el nostre dolor amb els del grup. En total 8 persones ens hem intoxicat, i hem passat una de les pitjors nits de la nostra vida. Despres de fer memoria, arribem a la conclusio de que la culpa la te el pop. Mira que feia bona pinta el malparit!!

08:30 Despres de compartir tots els medicaments dels diferents paisos, emprenem el viatge de tornada a Hanoi via bus, vaixell, i bus. A mes a mes, amb molta pluja que semblava solidaritzar-se amb nosaltres. Realment, un malson!!

Tardem gairebe dos dies mes a recuperar-nos. Ara ja estem be. I la pregunta que ens fem es: Que ens pensavem, que tot seria perfecte? No senyor, aixo tambe forma part del viatge!!! I malgrat els mals moments que hem passat, ens fa sentir vius i disfrutar mes cada pas que fem.

Petons a tothom (prometem no extendre'ns tant en el proxim escrit)