dissabte, 5 de juliol del 2008

TOT INICI TÉ UN FINAL...

Ja som a casa, a Terrassa.
Fa tres dies que vem tornar a trepitjar els mateixos carrers de fa un any, però amb sensacions molt diferents. Ara, quan caminem, inconscientment, busquem coses noves a cada cantonada, intentem descobrir coses que ens impactin com ens ha passat aquest últim any, i ens sembla estrany no haver d'anotar les despeses en la llibreteta on està tot apuntat...però no hi ha res diferent, i això implica tenir la sensació d'haver marxat fa 4 dies.
Ara ens toca aterrissar a una realitat diferent. I per fer-ho necessitarem temps. Temps que ens ajudi a aclimatar-nos novament a la vida terrassenca, a entendre i viure l'entorn que ara ens envolta. Temps per, mica en mica, convertir el dia a dia de viatge en un dia a dia a casa, amb els nostres, i amb una dinàmica més que coneguda.
Però tot i així, sabem que aquest últim any ha estat una de les millors coses que hem fet a la vida. Ens ha aportat noves experiències que ens han ensenyat moltes coses, nova gent i nous països que sentim com a nostres, i una força personal i mental que ens ha fet créixer com a persones.
I és per això que estem covençuts que d'aquí poc ja estarem situats. Tornarem a treballar, a seguir un horari rutinari, i a repetir temes de conversa. I ho farem orgullosament. Perquè tot i que aquest últim any ens deixa les ganes eternes de tornar a marxar, sabem que mentre estem a casa, és millor buscar i disfrutar de les coses bones que tenim, que dedicar-nos a queixar-nos tot el dia.
Això si, qualsevol que vulgui parlar de viatges, de fer voltes al món, o simplement de fer una cervesa...no dubti a comunicar-se amb nosaltres.
Aqui s'acaba aquest blog. Esperem que us hagi agradat i, fins i tot, us pugui ser útil en algunes coses. Per nosaltres, ha sigut un plaer compartir les nostres experiències amb vosaltres.
A reveure.
Quim i Mariona

dimarts, 1 de juliol del 2008

PUERTO VIEJO

Segurament aquest es l'ultim escrit del viatge, snif, snif.

Estem a Puerto Viejo, a la costa del Carib de Costa Rica, i com que son els ultims dies, doncs hem fet platgeta, relax, futbol, i excursio amb bicicleta.
Malgrat que ens va ploure quan vem arribar, hem trobat espais de bon temps que ens han ajudat a apreciar l'aire relaxat que es respira en aquesta poblacio. Tot i aixi, el primer dia vem fer 26 km en bici per anar fins a Manzanillo, un altre petit poble de la costa on vem visitar al Maxi, un 'fenomenu' que te un bar carregat de coses del Barsa (fins i tot una carta del president Jan)...aixo ens va ajudar a fugir de la 'furia roja' per uns moments i tornar a posar les coses al seu lloc. A la tornada, amb el mal de cul corresponent, vem parar a mullar-nos i jugar amb l'aigua caribenya.
L'endema ens vem retrobar, sorprenentment, amb l'Ester i el Jamie, amb qui haviem estat al carnaval de la Ceiba, a Hondures. I aixo implica xerrera i poca cosa a fer...excepte gaudir de la victoria de 'la de todos' envoltats d'alemanutxos de 2'30 d'alsada.

Avui, l'ultim dia, hem caminat vorejant el mar i fent memoria d'aquest ultim any. Un any que ens ha marcat a tots dos mes del que ens pensem. Han sigut 365 dies d'accio, d'emocio, d'alegries i penuries, d'histories noves per explicar, de nous amics. 365 dies on hem sigut propietaris de nosaltres mateixos, i on, segurament, ens hem equivocat moltes vegades. 365 dies inoblidables de la nostra vida. Aprofito per agrair des d'aqui a la Mariona per compartir aquest capitol de la seva vida amb mi, desitjant acabar el nostre llibre de la vida junts. Gracies Marions!!

I tambe a tots vosaltres. Als que ens heu seguit durant tot el viatge, a trossos, o nomes al final. Sabem que en alguns moments podiem fer 'rabia', pero els vostres comentaris ens han ajudat molt en moments durs, en seguir mirant endavant i, el mes important, en sentir-nos estimats. Novament, MOLTES GRACIES!!!

Ens veiem d'aqui poc.
*P.D. Gracies pels comentaris del primer capitol del llibre. Em sembla que m'hi haure de posar!!

US DEIXEM AMB EL RESUM