AL MAL TEMPS...BONA CARA!!

Hola familia, amics, coneguts, lectors... com han provat les festes de Nadal...segur que us heu atipat com "bacons", begut fins a fer borroses les paraules, i compartit somriures i alegria a tots els vostres...clar que si!!!
Nosaltres hem intentat fer el mateix a petita escala. El dinar de Nadal va ser a dins de la Campervan, tots dos, sense espelmes per no cremar la casa, i va consistir en: bossa de patates xips a la sal, de marca Kettles, es a dir, patates dorades a temperatura lenta, a l'estil tradicional; allargat de pa de motlle, obert pel mig amb ganivet, amb la desfeta corresponent de tot el seu entorn que ens obliga a treure motlles a hores d'ara; sucada de tomaquet fresc..es a dir...que el tomaquet era un fresc perque no hi havia manera de que tintes el pa amb cert color vermell; i, com a condiment fort, unes llonces de pernil dols sense gust, salami "italiano" amb mes pebre que salami, formatge, com no, cheddar a tires gruixudes i primes, i pate a les fines herbes, que mes que fines, eren troncs....ah, i tot ven regat amb aigua pura de l'aixeta, i una mica de gas de la cerveseta de rigor...tot un delicatessen!!!! Qui no es conforma es perque no vol!!!
Des de l'ultim escrit, diriem que el mal temps ens ha acompanyat. De fet, l'avistament de balenes, no el vem poder fer perque, tot i el sol, feia un vent molt fort que va impedir que el barco sortis a la mar. Per tant, vem enfilar cap al nord. (com a nota, aqui a Kaikoura, ens vem fotre una llagosta bonissima!!!, si no fos per la maleida cremeta de mantega que els hi agrada posar..)
Era el dia 22, i vem decidir anar a Havelock. Per que? Doncs per fer la Charlotte Route vorejant els Marlborough Sounds l'endema, i per menjar-nos els famosos musclos de llavis verds...mmmhhh, una delicia!! I aqui no hi ha "pero's" que valguin...estaven bonissims!!!
L'endema anaven cap a Picton, vorejant tota la costa, i disfrutant, per fi, d'un bon dia de Sol. Les vistes dels fiords, llacs, mar i boscos supera les curves que s'han de fer durant 2 horetes. I arribats a Picton, passejada pel centre i partideta de mini-golf (una vegada mes, la Mariona em va guanyar!!!hi haura revanxa!!).
El dia 24, enfilavem el mega-vaixell que creuava l'estret Cook per portar-nos a la illa Nord. Campervan dins el vaixell, i tres horetes de creuer espectaculars, una vegada mes, amb un bon Sol de fons. Vem arribar fins a Wellington, on vem passar la "noche buena" en un camping veient la pel.licula Notting Hill del Hugh Gran (quins records mes intensos,,,). El dia de Nadal vem posar moviment a la ciutat de Wellington essent dels pocs vianants que trepitjaven el seu asfalt, i vem trobar un ordinador on ens vem conectar amb la familia Serra, que s'estava fotent les botes amb gambes, un bon pernil, i un bon cava...per cert, estaveu tots estupendos!!! (ens hagues agradat connectar-nos amb les altres families, pero la vostra hora de dinar, corresponia a la nostra matinada, en la qual ens trobavem acarronadets en el nostre llitet d'amor).
Aqui ja feia mal temps, i vem fer cami cap a Tongariro per poder fer, l'endema, la caminada d'un dia que consideren la mes bonica de Nova Zelanda..doncs no hi va haver caminada perque fotia pluja, boira i un vent fortissim. Com que les previsions pels dies posteriors no eren millors, vem anar cap al llac Taupo. Alla vem arribar-hi plovent, pero va anar canviant, aixi que vem poder agafar un Jet Boat (que es una lanxa que fot birgueries per les aigues, donant vols de 360 graus a tota velocitat) per treure'ns adrenalina de sobre, vem visitar el Crater of the Moon on vem comensar a viure l'activitat volcanica de la zona, i vem estar a punt d'endur-nos 5000 dollars de premi amb el pal 7, tirant boles de golf a un forat situat a 100 metres dins el llac (ens pensavem que el premi era per qui tocava els peixos que hi havia 30 metres mes a l'esquerra).
Ahir vem anar a dos centres volcanics impressionants. El Wai-o-Tomo (els noms tenen delicte), es una caminadeta de hora i quart, on vas veient les Champagne Pools, i tot de piscines bullint, amb els grocs del sofre, els taronjes de l'antimoni, i els blancs del silici...i tot amb una olor de calderes del Pere Butero que marejava... A Waimongo, la caminada es mes llarga (2 horetes) i trepitjes els crates de l'Inferno, el Frying Pan Lake, i veus el volca que va destroosar la zona l'any 1866 amb erupcions que van arribar fins a 400 metres. Molt xulo!! Impressiona veure com tot el terra es foc, amb fum per totes bandes..Ah, i vem veure com estimulaven un geiser per veure la seva erupcio de uns 15 metres d'alsada.
A la tarda ja erem a Rotorua, i vem anar a veure un espectacle maori, acompanyat per un sopar tipic d'aquesta etnia...molt bo, i la visita prou recomanable....feien el cant-ball de guerra que es van fotent cops a les cuixes i treient la llengua, amb els ulls ben oberts...com els de rugby.
I avui estem aqui a Rotorua, rodejats d'olor a sofre, i apunt d'anar a Waitomo per veure les coves de cuques de llum...a veure que tal.

Que vagi molt be l'entrada d'any 2008 a tots!!!
Una abrasada molt forta!!!

BON NADAL!!!

Es molta la gent a qui volem desitjar un Bon Nadal i un Felis Any 2008, aixi que aprofitem des d'aqui per enviar-vos aquests desitjos a tots vosaltres, que sou, sense dubte, gent que ens fa felis a cada comentari, i que ens aporta l'escalfor propia d'aquestes dates a l'altra punta de mon.

Una vegada mes, moltes gracies.

AIXO ES BRUTAL!!!!

Nois, Nova Zelanda es brutal!!! Cada dia es un descobriment d'una nova realitat!! Hi ha paissatges pels tots els gustos, la gent es prou amable, la fauna i flora es totalment diferent, i inclus nosaltres, segurament, tambe hem canviat una mica...

De l'ultim relat fins ara, vem quedar-nos a Wanaka un dia per fer una caminadeta de 3 hores aprofitant el bon dia que ens va permetre pujar a les alsades i veure les muntanyes nevades al fons amb el llac Wanaka i el llac Hawea als seus peus. Quan el sol il.luminava, es disparaven tots els colors fins a impactar-nos per totes direccions. Al baixar, ja cansats, vem entrar al "puzzling world", on hi ha un "laberinto humano" que ens va ensenyar que no som tan bons com creiem en aixo de la orientacio...a mes, hi havia tot de jocs d'enginy que van deixar al descobert les nostres mancances...un desastre!!!
L'endema ens dirigiem cap als glaciars, per una de les rutes mes boniques de la zona. La carretera comensa vorejant durant mes de mitja hora un llac que reflecteix les muntanyes i els prats dels voltants, llavors arribes al Haast Pass, un port de muntanya que s'enfila fins al cel per mostrar-nos vistes impressionants, i s'arriba fins a l'ocea on ens desvetlla la fortor de l'aigua salada, i el cant dels albatros que voleien controlant. I finalment arribem a Fox Glacier, on hi ha el glaciar Fox. Aprofitant que el temps no es massa dolent, i ens arribem fins al peu de la glacera on comensa un improperi de llansament de fotografies que malgasten els blaus intensos, els blancs gelats i les fosques ombres que ens ofereix el glaciar a cada raig de llum.
Al.lucinats, ens dirigim cap a la contractacio d'un vol escenic amb helicopter, pero veiem que el dia es posa nuvol, i ho aplasem fins l'endema. Aixi que ens dirigim cap al llac Matheson, on teoricament es veu refexat el Mont Cook nevat ens les seves aigues negres. Dic teoricament perque els mal temps ja havia arribat i el vent movia les aigues, aixi que no vem veure reflexat mes que les fulles que queien dels arbres que marcaven la caminada que donava la volta al llac.
L'endema, ens llevem amb pluja i maleim no haver volat el dia anterior. No volem marxar sense haver agafat l'helicopter, aixi que ens dirigim cap a Franz Josef, on hi ha l'altre glaciar que porta el nom del poble. El temps segueix sent dolent, aixi que esperem un dia mes com si fos un diumenge de ressaca estirats al sofa...i segueix plovent. tot el dia....i tota la nit (per sort vem sopar una chowder, que es una crema de marisc que et deixa amb les ganes de menjar-ne una darrera l'altra).
I l'endema segueix plovent, i les previsions anuncien mal temps els dos dies seguents. farts d'esperar sota l'aigua, ens dirigim cap al nord, cap a Greymouth, on ens arribem fins als Pancake Rocks. El temps no ha millorat, pero en aquest cas, aquestes roques que s'aixequen del mar ens formes punxagudes i creant forats on l'esclat de l'aigua es ensordidor, son boniques de veure amb mal temps. Dormim esperant creuar el pais d'oest a est a primera hora de l'endema.
Al despertar-nos entra un raig de llum despres de tres dies sense veure el sol (aquest pais, amb pluja i boira no es tan bonic)...aixi que recuperem la esperansa, i refem les nostres passes tornant a la zona dels glaciars. Son 6 hores mes de trajecte que, finalment, valen la pena. Arribem a Franz Josef i contractem un vol amb helicopter per al cap de 20 minuts..i sense temps de pensar-ho, ja ens trobem esperant per pujar-hi. Sense dubte, es de les coses mes bestials que hem fet fins ara. A mes, a dalt dels glaciars, feia un sol espetagant, aixi que els reflexes dels blaus del gel eren impactants. Primer vem volar per sobre del Franz Josef Glacier, amb la sort de tenir un pilot prou gracios com per anar fent piruetes aeries que ens feia puja l'adrenalina fins al coll (per no dir una altra cosa). La llengua de gel es inacabable, i a dalt de tot, s'exten una explanda de gel que ha der ser impressionant trepitjar-la....ep, pero compte...que fot....que baixem....si,si, aterrem a sobre la glacera..GUAU!!! Ens plantem al mig del blanc del gel i el blau del cel, sense ningu mes al voltant, i baixem de l'helicopte per trepitjar la neu i el gel..SUBIDON!!!! Tornem a pujar i baixem per sobre el Fox Glacier fins a deixar-nos al punt d'origen...Ha valgut la pena!!!
Contents,tornem cap al nord fins a desviar-nos cap a l'est, per l'Arthur Pass, un altre pas de muntanya que et deixa meravellat amb els paissatges. Dormim a mig cami.
L'endema ens arribem fins a Christchurch i disfrutem d'una ciutat tot el dia. Es una ciutat molt maca, amb racons molt acollidors, i amb cert olor britanic.
Sortim al vespre cap a Akaroa, on l'endema ens enbarquem en una barqueta per veure i banyar-nos amb dofins. Llastima que torna a fer mal temps (sembla que ens perssegueixi)..pero aquesta vegada sortim igualment. Engalanats amb els vestits de bucejadors, sortim a la mar fins a veure uns quants dofins que ens venen a saludar. I quan estan prou a prop, ens llancem a l'aigua (si, esta gelada) i ens passen pel costat. No els podem tocar, pero quan et passa un dofi pel costat al mig del mar...no se...es bastant flipant!!!
Acabada l'excursio i amb el diploma en ma, ens dirigim cap a Kaikoura, on som ara. Ahir vem fer 4 horetes de caminada amb un sol que ens ha cremat, i vem gairebe tocar les foques que disfutavem d'una costa maritima espectacular. Va ser una caminada que ens va anar molt be, sobretot per recuperar l'alegria amb el sol que feia, i perque no dir-ho, per fer una mica d'exercici.
Ara (aqui son les 12 del migdia) anem a fer un avistament de balenes...a veure si en veiem...ah..i tambe fa un sol de justicia.

Com veieu, seguim fidels al nostre esperit de descobrir coses noves ( tot i que a vegades necessitariem descansar de tant moviment)...i amb les mateixes ganes d'explicar-vos-les.

Un peto a tothom.

NEW ZEALAND...TOT PAISSATGES!!!

Ja som a Nova Zelanda. Despres de deixar la bona companyia, vem arribar-nos fins a Queenstown, al sud de l'illa sud. Va ser un vol que ens va obligar a passar la nit desperts, despres de parar a Auckland unes 6 hores, i a Christchurch fins arribar al desti.
Aixi que una vegada recuperades les hores de son, vem explorar la ciutat. Es la tipica ciutat de muntanya, destinada a l'esqui, i a les activitats de risc. Ara no es epoca d'esquiar, pero ens dona la sensacio que pels amants de la neu, aixo es un paradis. La ciutat es molt acollidora, amb les casetes de fusta, xocolata calenta al costat del llac...i aixo fins a les 10 de la nit, que es quan es fa fosc.
L'endema vem llogar la nostra futura casa per les seguents 4 setmanes. Una campervan (o motor home, com li vulgueu dir) que tot i que hi cabem be, es necessita un exercici mental cada vegada que es vol fer alguna modificacio com ara preparar els "llits", posar la taula, cuinar, etc...la veritat es que sembla que cada dia que passa es va fent uns centimetres mes petita...aixo si, es molt intima!!!
Amb el transport solucionat, vem parar-nos a veure com us degenarats es llensaven des de dalt d'un pont fent l'anomenat "bungy jumping" a uns 35 metres d'alsada...nosaltres ho vem declinar perque una vegada has saltat, s'han de pujar massa escales...
I vem anar cap a Te Anau, per explorar el Milford Sound, i el Doubtful Sound en dos dies. Es tracta de dues entrades de l'ocea terra endins, creant com un corredor d'aigua vorejat per muntanyes altissimes i penyasegats regats per infinitat de salts d'aigua. A mes, es possible veure lleons marins, pinguins i fins i tot dofins (aquests ultims no els vem veure). Al Milford Sound vem agafar un vaixell que ens va portar fins al mateix ocea amb la sensacio que les muntanyes que ens rodejaven ens engolien a cada pas. Si be no estaven nevades, l'espectacle visual val la pena. L'endema vem anara al Doubtful Sound, fent parada previa a una central hidroelectrica que es va construir fa anys utilitzant el salt d'aigua entre un dels llacs i el propi ocea (una gran obra d'enginyeria). Tambe vem agafar un vaixell durant 4 hores hi vem anar veient pinguins, illetes petites, lleons marins,..en aquest cas, l'entrada d'aigua es mes ample, i no dona la mateixa sensacio que en l'anterior.
De Te Anau vem anar mes al sud, per fer la zona dels Catlins. Recorrer les carreteres d'aquest pais, tot i fer bastants km, val molt la pena, ja que els paissatge es espectacular i molt canviant. En aquest cas, la zona dels Catlins zona gegantines valls verdes, amb infinitat d'ovelles (n'hi ha 10 per cada habitant del pais), i amb el mar tocant la carretera. Hi ha diferents "looking points" on parar-se i gaudir dels paissatge, veure les foques, entrar a un far, o fer un cafeto calent (per cert, tot i ser estiu, un jersei es necessari).
Seguint per la zona, i recollint pel cami a una parella d'alemans fent auto-stop, vem arribar fins a Dunedin. Vem deixar enrera una zona verge, amb molt poca civilitzacio, i amb ser culte religios pels maoris de la zona..i vem arribar altra vegada a una ciutat. Aqui Dunedin la comparen amb Edimburgh, o sigui que us podeu fer una idea...catedral, casetes precioses, fabrica de cervesa...A mes, hi ha la Otago Peninsula on vem fer un tur pre veure els pinguins dels ulls grocs...una passada, ja que vem arribar a tenir un pingui a un parell de metres cuidant el seu fill acabat de neixer (erem amagats en una mena de trinxera).
L'endema ens vem dirigir cap al nord vorejant la costa est de l'illa sud. Vem parar a Omaru 9on vem desestimar fer la visita als pinguins blaus, ja que es feia durant la nit), i vem seguir cap amunt fins als Mukati Bounders, que son com piltotes de pedra gegants que estan al mig de la sorra banyades pel mar..molt curios!!! Despres ens vem dirigir cap al centre, fins arribar al llac Tekapo. Al girar una cantondada, de cop i volta, ens aparix un blau-verd intens que trenca els verds, marrons, veigs, vermells que hem anat veient per tot l'espectacle visual que ens ofereix el trajecte. El llac sembla un miratge. Alla al mig, tranquil, il.lumina l'entorn i el reflecteix en les seves entranyes per si algu encara no l'havia entes. Visitem una petita esglesia on, darrera l'altar, hi ha una finestra on es veu el llac amb les muntanyes al fons. Tambe hi ha una petita estatua d'un gos collie en homenatge als gossos que els ajuden amb les ovelles. I abans de para a dormir, fem una caminadeta fins a l'observatori que esta dalt d'un turo per tenir una vista panoramica de tota la vall...brutal!!! Llastima que hi ha una mica de nuvol, ja que no podem quedar-nos a l'observatori per evure les estrelles durant la nit (diuen que en aquesta zona, el cel estrellat es el mes bonic del pais).
Acabada la caminada, declinem quedar-nos una nit mes en un camping (que es on dormim normalment, ja que ens deixen una parcel.la on plantar la camper) i volem quedar-nos prop del llac, aixi que aparquem al costat de la carretera per fer nit alla mateix. Al fer-se de nit, el canvi de colors de les muntanyes, de l'aigua del llac, del cel..es indescriptible..una alteracio dels sentits!!!
L'endema ens despertem amb la llum del sol i el llac al fons, pero fa un dia de nuvol. ens dirigim cap al Mont Cook, pero les previsions diuen que tant avui com dema el dia sera dolent i no hi haura visibilitat...aixi que canvi de plans. Abandnem la zona i anem cap a Wanaka, parant als Cliff Clays (conjunt de penyasegats que supervisen una vall seca per la neu d'hivern).
I aqui estem, a punt de sopar i preparar algun trekking per dema. D'aqui poc anem al s Glaciars, i ens hem de preparar!!!
Nota: Pel meu tiet Ramon....aixo es un paradis per l'esquiador (et deixen amb helicopter, pistes dedicades a experts, neus de tot tipus...). Segur que aqui, a l'epoca, hi ha mes d'un pam de neu (...d'ample)

TRES MERAVELLES!!

Tenim les fotos d'Australia penjades.
Ja us escrivim des de New Zealand. Acabem d'aterrar i estem esperant un vol cap a Queenstown que surt a les 7 del mati (d'aqui a 6 hores), per tant, ens toca passar nit a l'aeroport d'Auckland.
Despres de 35 dies, ja hem visitat Australia, i sembla com si fos ahir. Despres de Sydney, podriem dir que hem viscut tres meravelles:
1- Uluru (Ayers Rock).
Agafa un vol i plantar-se al mig del pais ja val la pena per si sol. Abans de tocar terra ja s'olora la sequedat del territori, amb aquella calor que crema, i amb milers de metres quadrats de terra vermella tacada per algun arbust...i aixo es tot...be, no tot...i aqui be la meravella. Palplantat al mig del no res, s'aixeca "aquell collons de roca", "aquell pedrot", "aquella muntanya"...o com li vulgueu dir. S'han vist mil imatges, pero acostar-s'hi amb el cotxe que vem llogar, i veure com es va fent gran a mesura que t'hi arribes, impressiona bastant. Vem estar-hi dos dies, i vem veure la sortida del sol i la posta de sol de l'Uluru i de la formacio "The Olgas", una altra comunio de muntanyes rocoses que fan competencia a la que tots coneixem. I perque tan impressionant? Doncs potser no es nomes per la seva grandesa, o per la seva soledat...sino per veure com una sola imatge es capas de transformar-se en multitud de paissatges diferents, condicionats per la llum que rep. Quan es fosc, transmet respecte amb els colors marrons foscos que li donen un aire turbi i enfadat; amb la llum del dia, despren inmensitat amb els colors ocre i les propies sombres; amb la primera llum del dia, agafar una barreja de foscos i clars que sembla cridar ben fort que segueix alla mateix, com el dia abans; i amb l'adeu del Sol, agafar un vermell copiat de la sorra del terra que anuncia que ambdos, plegats, es fiquen junts al llit barrejant els seus cossos per passar la nit . La veritat es que costa deixar d'observar-lo a cada moment.
2- Great Ocean Road
Arribat a Melbourne, despres del cap de setmana, vem llogar un cotxe per recorrer la Great Ocean Road en dos dies. Es una carretera que passa tocant al mar en la major part de la seva trajectoria. Conduint, sents i veus com l'aigua, brava, impacte contra la terra en un esclat violent que crea una aigua espumosa que desmenteix la semblant tranquilitat del mar al fons. Fas curves i mes curves, i a cada revolt, et sorpren una nova imatge de mar i terra i camps i fauna i flora. I al final de la carretera, o almenys al final del nostre dia, et trobes alla al mig, desafiant l'aigua, els "dotze apostols". Son roques de gran tamany i diferents formes que s'aixequen al mig del mar (al seu dia, formaven part de la terra ferma). Torna a ser un espectacle recrear-se amb la llum, i la combinacio de terra i aigua a totes bandes...aqui si que et sents molt poca cosa davant la naturalesa. A mes, a part de l'espectacle visual del paissatge, vem parar per veure cangurs que salten per un camp de golf, koalas en el seu habitat natural enfilats dalt dels eucaliptus, i fins i tot, vem parar a dinar en un restaurant on vem menjar Crema Catalana!!!
3- Albert i Mireia
A Melbourne vem estar a casa de l'Albert i la Mireia. Ells mateixos ens van introduir amb el Carles i la Gisela per estar a casa seva a Sydney. Ens van ensenyar la ciutat, i vem anar a fer una ruta de vins per la zona sud...pero, a part d'aixo, els destaquem com a meravelles per que s'ho mereixen. Ens van tractar a cos de rei. No nomes ens han deixat dormir a casa seva, sino que ens han cuinat, ens han aconssellat, ens han presentat els seus amics i ens han fet sentir com a casa nostre. No se si aixo pot semblar el mes normal...pero per nosaltres, despres de tant temps, sentir-te com a casa ha sigut molt especial. Hem recuperat els dos anys sense veure'ns amb xerrades llargues i profundes, ens hem posat al dia de la seva experiencia i de la nostre, hem compartit taula, sofa, i aliments, i, creiem, hem enfortit la nostra amistat. Una vegada mes, moltes gracies parella...

SYDNEY...LOVELY SYDNEY!!

Ja l'hem trepitjat i si...és tan maca com es diu...però anem pas a pas.
Sortint de l'aventura marinera ens vem dirigir cap a Magnetic Island, agafant el ferry a Townsville (una ciutat que ens va quedar per veure, i que feia molt bona pinta). Perquè Magnetic Island...doncs perquè finalment vem poder veure, agafar i fotografiar-nos amb un koala...i sabeu què? Son molt 'monos', amb uns ullets que es fan estimar...però fan pudor!!! El dia que vem arribar vem fer una caminada a veure si en veiem, i al no tenir sort, l'endemà vem fer una visita a una mena de reserva animal on vem poder agafar cocodrils, llangardaixos, i el citat koala...i si...feia pudor!!.
Finalment vem arribar a Cairns. Es una de les ciutats més grans de la costa est, però no tens la sensació d'emprasonament de les grans ciutats catalanes. Aqui tenen molt terreny i l'aprofiten molt bé. La ciutat és força bonica, amb una passejada vora el mar memorable. Des d'aquí vem anar a fer una visita a la Gran Barrera de Coral. Tot i que basicament agafes el barco i et porten a una illeta rodejada de coral (diriem que per veure bé la barrera gairebé només s'aconssegueix per via aèria), la imatge et queda grabada instantàniament. Veus, al mig de l'aigua, com s'aixeca un petit tros de sorra blanca on hi ha crescut herba i on hi habiten multitud d'ocells. Al voltant, les onades acaronen la sorra convertint, gradualment, el blau fosc de la profunditat fins al blau cristal.lí de la costa. I llavors et submergeixes a l'aigua (snorkelling i submarinisme) i flipes!!! A part dels animals (mil peixos diferents, dues tortugues que et segueixen, etc), al.lucines amb el coral. No et pots creure que hi hagi coral de tantes formes, tamanys i colors...una passada!!
Després de l'experiència aquàtica, vema anar dos dies a Cape Tribulation. Es un lloc on el 'Rain forest' es troba amb el mar. I realment és aixi. Es un entorn de selva, amb els bungalows enmig de l'olor a natura i del concert de la gran varietat d'ocells que hi ha, que s'acaba justament allà on exclaten les onades. Per tenir una idea...al bungalow on erem hi ha un restaurant que dóna al mar, i la setmana anterior hi havia un cocodril tocant el restaurant que s'havia quedat allà durant uns dies...quin 'cague', no? Per allà fas excursions per la selva, et banyes en el riu que desemboca al mar, i gaudeixes del paissatge. També vem fer una parada en una altra reserva animal on, entre altres animals, vem poder veure i donar de menjar als kanguros!!
Deixant la costa est, agafem un vol que ens porta a Sydney. Ens instal.lem a casa del Carles i la Gisela (dos amics d'uns amics nostres...i que ara ja són amics també) i tornem a tenir converses en català amb altre gent. Ens indiquen coses sobre la ciutat, i l'endemà ja comencem a caminar-la. I ens agrada molt. Molt, molt!! La zona de la opera, el Harbour Bridge, continuar investigant els carrers del barri 'The Rocks', passejar pel centre econòmic amb el Hyde Park davant, i veure els vaixells com transporten gent amunt i avall per tota la bahia...és sensacional. No et canses de veure l'edifici de la òpera des de tots els angles. I al vespre...espectacle de ballet!! Ja que hi érem, vem anar a veure un espectacle força 'xulo'.
L'endemà vem anar a Manly, amb el ferry, i vem gaudir d'un dia calurós veient com la gent desafiava les onades a la seva platja principal, i caminant per l´Scenic Walkway. Era dissabte, i molta gent es desplaça fins aqui per gaudir del cap de setmana.
I com que tot allò que veiem, tot allò que volem provar...l'endemà ja érem sobre una planxa de surf a la bonica platja de Bondi Beach. Una hora i mitja va ser suficient per generar-nos les agulletes necessàries pels pròxims dos dies, omplir l'estómac d'aigua salada, donar voltaretes sense parar entre les onades, i comprovar que això del surf és més difícil del què ens pensavem. Tot i aixi, alguna vegada ens vem posar drets (és com el golf...un bon cop justifica una partida). Ho seguirem intentant!! Al vespre, per compensar l'esforç, vem anar a sopar a un restaurant brasiler on et van posant carn fins que dius prou...i la carn aqui es molt bona!!!
El dia següent vem anar a les Blue Mountains. Vem anar a l'Echo Point de Katoomba (on ens va deixar el tren) i vem veure a primer pla les espectacular Three Sisters, tres penyasegats d'alçada prominent, que semblen controlar una immensa extensió de bosc que es troba a molts metres sota els teus peus. La caminada fins al peu de la Vall val la pena, sobretot si la pujada es fa amb un cremallera que t'evita un ascens infernal.
I avui, com a últim dia Sydney, hem anat als Jardins Botànics, al Farm Cove per tenir una altra visió de la òpera, hem creuat el pont i corregut sobre ell quan s'ha posat a ploure, i hem aprofitat per fer un tour d'una hora per dins la òpera. En resum, més visita a la ciutat i més bocabadats que ens quedem!!!
Definitivament, Sydney ens ha agradat molt....i per tant, ens la apuntem per tornar-la a visitar.
Demà volem a Ayers Rock per visitar l'Uluru. Ja us ho explicarem.

AUSTRALIA...UN CANVI !!!

Feia dies que no deiem res...de fet encara no hem escrit sobre Australia. Hem anat voltant per nord i est, i no hem trobat el moment d'escriure. La veritat es que, per aquells que encara ens segueixen, ens sap greu no posar-vos al corrent mes sovint. Tot i aixi, mantenim el que deiem el principi, els vostres comentaris son tots llegits i son el principal motiu de que seguim escrivint el blog.
Australia: Australia es gran...molt gran!!! De Singapur vem aterrissar a Darwin, una ciutat al nord del pais. L'entrada al pais ja ens va avisar que allo anava per un altre cami. Treure's les sabates al pasar el control de l'aeroport, van comprobar que no portessim productes radioactius (al.lucinant), i ens van rebre amb un angles, que semblava un altre idioma (acostumats al angles asiatic, aqui la cosa ja va de debo). Desde Darwin vem visitar el Kakadu Park. Una altra mostra de que Australia es gran...molt gran. El Parc es immens, aixi que vem acampar-hi una nit (rotllo tendes, barbacoa...molt combaya, pero molt xulo). Vem fer un passeig en barca pel riu per veure com els cocodrils saltaven per enganxar a l'aire un tros de carn que penjava del sostre; vem coneixer de prop la vida dels aborigens a traves de les seves pintures historiques (i l'explicacio d'un guia collonut), i vem veure la posta de sol desde un turo de pedra vermella que s'aixecava enmig d'un explanada sense fi, carregada d'arbres, aigua i algun cangur fent saltirons. L'endema, despres de tocar la guitarra durant bona part de la nit al voltant del foc, vem anar a banyar-nos en un llac que es crea al peu d'una muntanya de pedra de 196 metres d'alsada gracies a la precipitacio de salts d'aigua (quan hi vem anar no hi havi salts d'aigua, evidentment). El lloc es brutal, i un banyet al mati alla al mig de no res dona unes sensacions especials.
A mes, tambe vem anar al Litchfield Park durant un dia. Es una excursio on vem poder banyar-nos en diferents llocs a dins el parc. Tot i que ens va ploure, els rius, llacs i estanys de la zona ens van obligar a posar-nos-hi i banyar-nos sota la pluja (no, no ens vem encostipar).
Tot aixo ens va ocupar 4 dies, despres dels quals vem volar a Brisbane, a la costa est del pais. Es una ciutat gran, pero prou bonica. Tenen l'habilitat de compaginar els grans edificis amb zones obertes, parcs verds, i amb carrers bastant amples, per tant no et sents col.lapsat. Vem llogar un cotxe i vem anar dos dies a Byron Bay. Des d'aqui vull recomanar als meus cosins Marc i Alex que no es perdin una visita a aquest poble surfero. Tot gira entorn del surf. Cada tres botigues, dues son de surf. I les platges, tot i que tambe ens va ploure, estan plenes de gent amb les seves planxes esperant la ola somiada. Guapo, guapo!!! A mes, hi ha un far a dalt d'un turo que es troba al punt mes a l'est d'Australia. D'alla surt una caminada d'una horeta que voreges l'esclat de les onades sobre les roques, travesses part de bosc, i veus, mar endins, com treuen el cap alguna ballena i algun dofi. Molt, molt xulo. Ah, i si no en tens prou de surf, de cami de tornada vem parar a Surfers Paradise..tot dit.
Vem tornar a Brisbane i ens vem dirigir cap al nord amb bus. Primera parada: Fraser island. Es la illa amb mes sorra del mon (o aixo diuen). El tema es que vem anar-hi tres dies i dues nits. Ens vem fotre dalt d'un cotxe nou persones, sense guia, i cap a la illa. Nomes dir-vos que erem 8 noies i el Quim (alguns direu que soc afortunat, pero...teves!!)...o sigui, que em va tocar conduir la major part dels dies (menys quan elles es volien fer una foto al volant), compartir la tenda amb la Mariona i una alemana, sentir comentaris feministes continuament, i, en resum, entrar una mica en la mentalitat d'una dona. Per tant...res de futbol, dones ni cervesa. Aixi que, una vegada assumit el meu paper dins el grup, vem recorrer la illa durant els tres dies. Conduir per sobre la sorra de la platja amb el mar que intenta atrapar les rodes del jeep, dormir en tendes de campanya sota la llum de les estrelles i amb el soroll de les onades al costat mateix, banyar-nos en el llac McKenzie d'aigua dolsa en un entorn que no se ni explicar, i surfejar sobre la sorra abans de caure dins d'un altre llac que semba un miratge al mig del desert son de les coses mes guapes que hem vist. Es un lloc impressionant, segurament unic al mon. Aixo si, tambe te una cara fosca...els dingos. Son com gossos salvatges que passegen per alla en busca de menjar. Si els molestes poden ser agressius, aixi que has de procurar amagar be el menjar i ignorar-los. I nosaltres, tot que vem tancar la nevereta on hi havia el menjar, aquesta es va quedar a fora mentre anavem a fer una cervesa amb els veins de les tendes del costat. Quan vem tornar, el "putu" dingo havia obert la nevera, hi havia escollit el seu plat favorit: les salsitxes, el pernil, el formatge i les galetes de postre. Va deixar l'enciam i el tomaquet...aixi que els dos dies seguents, com que no es pot comprar res a l'illa, vem haver de dinar sandwich d'enciam i tomaquet...mmmhhhh!! I aixo que anavem 8 dones!!!, je,je
Avui us escrivim des de Airlie Beach. Vem arribar-hi fa 4 dies, i hem passat els ultims tres en un creuer per les Withsundays islands. Es un conjunt de illes impressionant. N'hi ha una, la Whitehaven (el nom ho diu tot), considerada dins les tres millors platges del mon. El barco estava molt be (premiat varies vegades), el grup era una mica sossilo (erem 15 persones) pero acceptable, l'staff molt competent, i el menjar ha sigut del millor que hem probat des de que vem marxar. Tot aixo acompanyat amb snorkelling rodejats de peixos de tot tipus, tortugues donant voltes al vaixell, i una passejadeta per una de les illes on les iguanes ens controlaven de prop. Llastima que hem tingut plugetes intermitents i alguna ventada forta...pero per tres dies ens hem sentit mariners!!!
En fi, aquest es el resum d'aquestes dues ultimes setmanes. Ara anem mes al nord..i procurarem informar-vos mes sovint.

RESUM ASIA

Tal i com vem dir a l'ultim escrit, voliem fer una mica de resum final sobre Asia. La veritat es que no es gens facil resumir tot el que hem vist, viscut, descobert i sentit en aquests 4 mesos. Tampoc voliem fotre una pallissa. Se'ns ha acudit fer el que llegireu, i la veritat es que ho hem fet relativament rapid:

Un color -Quim: el verd dels camps i els blaus del mar. Mariona: El verd
Una olor - menjar
Un so - Q: Pregaries dels monks. M:Taxi sir?
Una frase - Where are you from?
Un gest - els somriures
Una imatge - Q:Recollida de menjar dels monks a Luang Prabang. M:La cara de tenaka de les noies a Myanmar
Una calor - Q: Taman Negara. M: L'agobio de les multituds
Un fred - Q: Cameron Highlands. M: Al barco a Koh Tao
Un menjar - Noodles
Una beguda - Q: Watermelon juice. M: Suc de canya de sucre
Una beguda alcoholica - Q: Les galledes. M: Singapore Sling
Una indumentaria - Els longys dels senyors a Myanmar
Una platja - Long Beach de Perhentian
Una muntanya - Q: Sapa. M: Hsipaw
Un temple - Q: Angkor. M: Bago
Una ciutat - Q: Melaka. M: Luang Prabang
Un hotel - Q: Koh Phanang (fora del pressupost). M: Chiang Rai
Un animal - Q: La gallina. M: El tauro (nadar amb ell!)
Un trekking - Q: Inle Lake. M: Sapa
Edifici modern - Petrones tower
Un paissatge - Q: Maya Beach. M: Halong Bay
Un recorregut - Q: Rafting de Pai a Mae Hong Son. M: Amb bicicleta per Angkor
Una festa - Full Moon Party
Sortida del sol - Als temples de Bagan
Caiguda del sol - Q: Platja Soiree a Koh Tao. M: A Luang Prabang
Moment de relax - Q: LLegint a la platja. M: Mirant "Friends" a qualsevol bar de Vang Vieng
Un descobriment - Q: La cultura asiatica. M: El submarinisme
Una conversa - Q: Amb un monk a Yangon. M: Sopant a Hsipaw
Per oblidar - Q: Cova de ratpanats. M: 21 hores de bus a Myanmar.
Una denuncia - Q: Situacio politica de Myanmar. M: El turisme sexual.
Una persona - Q: Mariona. M: Quim.

Mes o menys... Es aixo. Totes aquestes impresions son les nostres, i si ens torneu a preguntar poder contestem diferent , aixi que no us ho prengueu com a veritats absolutes. Realment ens ha agradat molt tot el que hem vist i, sobretot, visitar-la amb la ment ben oberta i observar-ho tot pq a cada cantonada hi ha alguna cosa sorprenent.
Petons a tothom.

SINGAPUR ES ASIA?

Saps aquells nens que sempre van amb les sabates enllustrades, els pantalons amb el cinturo cordat pel forat del mig (ni el primer ni l'ultim), amb la roba sempre impecablement planxada (inclus despres d'un partit de futbol a l'escola), i amb els cabells, tots, en el seu lloc?
Saps aquells cotxes que semblen sortits del concessionari, sense cap ratllada ni record d'algun pilar boturut d'algun aparcament del centre, que fan aquella olor a nou quan el propietari et diu que ja fa dos anys que el te?
Doncs tant el sentiment de volguer llensar-li una patata fregida banyada amb abundant ketchup sobre la camisa impoluta del nen; com les ganes de despedir-te del propietari del cotxe fent adeu amb la ma dreta, mentre amb l'esquerra desplegues les claus i les emboliques amb la pintura del lateral del cotxe... es la sensacio que ens ha fet Singapur. Fa rabia!!! Molta rabia!!
Primer de tot, Singapur no es Asia. No te res a veure amb tot el vist els 4 mesos anteriors. Es retornar a la civilitzacio, pero per la porta gran. Una ciutat escandalosament neta; amb certa combinacio d'edificacions modernes fetes amb acer, alumini i vidre, i edificacions amb aire colonial amb varietat de colors; amb multitud de gent provinent de tots els paisos del mon que els veus caminant pel carrer a tota velocitat persseguint el seu desitjat amic: el dollar.
No, no s'assembla a l'Asia que hem conegut. Tot i aixi, ha suposat retornar a un aire mes civilitzat, on els semafors prenent significat, on els horaris existeixen, i on la llei regula i afavoreix el comportament de les persones, pero a la vegada els hi treu llibertat. Per exemple: no es poden comprar xiclets..perque sino es tiren al terra.
La visita va durar tres dies. En general es prou bonic anar observant els edificis (pels amants de l'arquitectura moderna es una delicia...la biblioteca es impressionant), trepitjar el Chinatown (que com a tal te ben poc, pero es un raco de la ciutat bastant agradable), el Little India (que aquest si que s'assembla mes a certs barris indis), sopar a prop del riu en un dels molts restaurants-bars que omplen de glamour la zona, competint entre ells per la millor posada en escena, i arribar-se fins a l'Esplanade per gaudir del teatre local i d'un passeig amb barca pel riu (vem poder veure gratuitament un concert d'una noia que tocava el violi i que interpretava cansons de Radiohead)...etc. I acabar el dia al Long Bar de l'hotel Raffles, on acompanyes la cervesa o el 'Singapur Sling' amb un bol de cacauets, les peles dels quals es llensen a terra..(podeu imaginar com vem deixar el terra.. a mes vem anar-hi alla a les 7'30...amb aquella gana)
I sobretot, es un bon punt de sortida, ja que la quantitat de "malls" plens de botigues de tots els preus i marques no te'ls acabes en molts dies. Un lloc per tornar-se boig comprant, tot i que els preus son una mica mes cars que a la resta d'Asia.
Tot i aixi, ens ha sorpres mes el canvi en si que la propia ciutat. Segurament es un canvi sobtat que ens ajudara a pair Australia..ja veurem.
Per cert, ens queda pendent un resum d'Asia en breu...si es que es pot resumir. Per fer boca...no dubteu en visitar-la...val molt la pena!!!

I fins aqui...Malasia

Ara feia dies que no deiem res, i resulta que ja hem marxat de Malasia. Un pais que ens ha encantat. Us escrivim des de Singapur, on els preus son mes europeus que els que estem acostumats.
Del paradis de Pherentian, vem anar a Cameron Highlands. Es un poble de muntanys, situat al centre del pais. Es una zona de trekking, amb visites a centres de jardineria inacabables, plantacions de te, i centres amb tot tipus de flors que s'exporten a tot Asia. Pero el que mes ens va agradar va ser assaborir les delicioses maduixes que s'hi cultiven, ja sigui en forma de suc, o banyant algun 'cheesecake' que ens menjavem de postres (ja sabeu, despres de dinar o sopar sempre queda un raconet pel dols). Ah, i una cosa mes, per primera vegada en tot el viatge, vem haver de buscar al fons de la motxila per treure el jersei gruixut, ja que al vespre feia una temperatura fresqueta. L'ultim dia, fugint de l'esperit backpacker que arrosseguem, vem anar a fer dotze forats (vem parar per pluja) a un golf impressionant (ja sabem que aixo pot comportar certes critiques envers l'esperit aventurer, pero...que carai!!!)
Seguint amb muntanya, vem moure'ns cap al Parc Nacional Taman Negara. Es una zona completament de selva. La magnitud dels arbres i dels animals es superlativa. Com tambe ho era la xafogor que s'enganxa al cos a cada passa. Vem fer dos trekkings. El primer vem caminar per dins la selva envoltats d'arbres gegants que ens feien sombra, i intentant evitar trepitjar els escarbats, formigues i aranyes de tamanys descomunals que es creuaven al nostre pas. Vem aprofitar per fer 'canopy' (caminar per ponts de fusta penjats dels arbres a molts metres d'alsada) on les vistes de la selva era certament diferents; i tambe vem pujar al turo mes alt de la zona on vem contemplar l'extensio de selva que abarca tot el parc nacional. El segon dia vem anar a veure un cova que en diuen la 'bat cave'. Despres d'entrar-hi, encara no entenem com es van poder fer comics d'un tal 'batman'. La Mariona no va gosar entrar, aixi que el Quim va haver d'entrar-hi sol. I gairebe surt pel mateix punt on havia entrat deu segons despres. Al entrar i recorrer uns 20 metres, enfoques el sostre de la cova i apareixen mes de 100 rat-panats penjats del sostre on representa que dormen, excepte algun que deu vigilar el 'dormitori' i sobrevola la zona emitint un soroll que et fa posar la pell de gallina. Per sort, en vaig sortir viu.
I el que mes ens va xocar de tot va ser un animalet que desconeixiem...la sangonera. Malait bitxo. Sembla un cuquet petit, pero s'enganxa a la pell i no et deixa fins que s'afarta de sang...la nostra sang. Ambdos dies ens em vem trobar a les cames..molt fastigos. Sobretot el segon dia, quan la Mariona s'assenta alhora de dinar i sent...xaff!!! tota la cuixa plena de sang i de cop i volta, surt la sangonera feta un llimac i grossa com una pilota..s'havia afartat la marrana. En fi, una imatge per esborrar.
Ja cansats de tant salvatgisme, ens vem dirigir a la capital Kuala Lumpur. Benvinguts al consumisme altra vegada. La visita a les Torres Petrones ens va agradar tant que ens hi vem passar tot el dia (val a dir que hi ha un 'mall' al peu de les torres). espectaculars, sobretot de nit (en breu penjarem fotografies). De la ciutat en si...doncs compres i menjar. Chinatown es un bullici constant, de colors, olors, i de roba. Si algu be aqui, no cal que fagi maleta...amb quatre rals es compra l'omplerta d'un armari. Per sort, a l'hotel, s'hi estava molt be i vem poder veure pel.licules i disfrutar de la gent que s'hi hospedava.
I la seguent i ultima parada va ser Melaka. Molt bonica!! Una ciutat amb passat portugues, holandes, ingles i japones, i que per fi va aconsseguir la independencia. Les cases son precioses, moltes amb patis interiors i ambientacio colonial. Tambe es una ciutat molt adient per les compres, sobretot al China town on, a diferencia dels altres, s'hi pot passejar tranquilament i disfrutar de cada botiga sense interrupcions externes. Cal remarcar la varietat de religions que conviuen juntes a Melaka. Perque us feu una idea. Vem coincidir amb la graduacio de uns nens que acavaben el jardi d'infancia. Despres de l'himne nacional, els van presentar un per un. Potser hi havia 12 nens i nenes. I, amb els noms i les cares, ens atrevim a dir que hi havia xinos, malais, indis, musulmans, i fins i tot un holandes...tela no? Amb el que ens costa que ens fagin una mesquita prop de casa...en fi!!!
I ara ja som a Singapur!! Amb la sensacio que una gran etapa s'acaba, pero amb la sort que una nova comensa. Com sempre, ja us l'explicarem. Australia ens espera.
Una abrasada!.

MALASIA...TRULY ASIA

Pulau Perhentian!!!
Si senyor!!! El paradis!!! Son dues illes: Pulau Perhentian Besar (la gran) i Pulau Perhentian Kecil (la petita). Surts de la poblacio de Kuala Besut situada a la costa est de la peninsula malaia, en un vaixell que triga poc mes de mitja hora a deixar-te a 50 metres de la sorra blanca que rep l'impacte de les gairebe inexistents onades. Una barqueta a motor et ve a recollir per apropar-te a la sorra sense haver de mullar-te els peus (ni les bosses). Nosaltres vem a anar a la Long Beach, a l'illa petita, on es troba tota la 'fauna' motxilera. Es una platja que deu tenir uns 500 metres de llarg, amb una amplada d'uns 20 metres. I a l'acabar la zona de sorra, topes amb una zona boscosa amb multitud de palmeres que desafien el silenci llensant cocos cap al terra. I, entre mig, apareixen alguns bungalows. No et pots esperar massa, pero les habitacions tenen dos llits, mirall, i un lavabo amb water i dutxa d'aigua freda per nomes 8 euros la nit. Els grans resorts es troben a l'illa gran, pero nosaltres nomes hi vem anar per banyar-nos a les seves aigues i disfrutar de la vida subaquatica.
5 dies de sol, amb alguna ruixadeta durant la nit. Barbacoa per sopar, a triar entre carn (pollastre o vedella) o tres tipus de peix (dorada, king fish, o tauro), acompanyat d'arros, fruita, patata al caliu i una mica d'amanida. Exquisit!!! I despres cap al bar. Una barra quadrada muntada sobre la propia sorra on, tot i no haver-hi galledes, la festa s'allargava cada nit amb una excusa o altre. Vem fer bona amistat amb un grup de gent format per holandesos, ingles, americans, aleman amb els quals vem deleitar als espectadors amb partidets de 'volleyball' tot lluint "moreno". I per acabar, abans d'anar a dormir, i quan la pluja i el fluix vent havien desplasat els petits nuvols, aixecar el cap i veure com milers d'estrelles et somriuen desitjan-te bona nit i anuncian-te que dema, a les Perhentinan, tambe fara sol.
Durant el dia...doncs relax. Tumbats sota una sombrilla, llegint algun llibre o repassant la guia, llensament de 'frisbee' o tocs de futbol, i, sobretot, mullar-nos per les aigues que demanen a crits la teva prescencia. Es una platja poc profunda, de fet tens que caminar uns 30 metres per poder-te enfonsar, pero aixo li dona uns colors que et deixen bocabadat. Si agafes el blau i el verd, i els mescles de totes les maneres possibles, segur que encara et deixes algun dels tons que agafa l'aigua durant tot el dia. Es impressionant anar observant com, segons l'impacte de la llum, l'aigua va agafant la seva tonalitat com volguent-se protegir d'una possible cremada. Veus peixos que et passen al voltant dels peus demanant que juguis amb ells, i pots definir el relleu del terra a traves de la cristal.linitat de l'aigua.
I per ultim, i per si no fos prou, anem a fer una excursio a diferents punts de les dues illes per disfrutar de l'snorkelling. Mascara i tub en ma, i aletes en els peus, arribem a persseguir mes d'una tortuga del meu tamany; seguim, de lluny, a algun tauro que es belluga controlant el seu entorn; ens envoltem de corall de tots colors, vermell, blanc, gris, verd...; i ens deixem tocar pels millons de peixos d'infinitat de colors que et venen a rebre cada vegada que et llences a l'aigua. Va ser brutal!!! Mai haviem vist ni pensat que sota d'aquesta superficie tan gran d'aigua, s'amagues tanta vida.
I final...marxes amb el mateix vaixell que et torna a la peninsula, i contemples com tota la selva s'apodera de la resta de la illa i somrius...somrius, i encara m'atreviria a dir que rius. Per una vegada, una meravella com aquella, no ha sigut invadida per mans humanes. No hi ha grans edificacions, ni grans infraestructures que agredeixin la protagonista: la naturalesa.

ILLES

Uff..dues setmanes per recuperar-nos de les galledes...je,je,je.
Despres de la festa, i fins ara, hem anat saltant d'illa en illa buscant el paradis...i si, l'hem trobat.
Primer vem anar a Ko Samui, 30 minuts en barco desde ko PhaNghan. Molt desenvolupada, amb molt comers, hotels, restaurants...i cert turisme sexual. Total, dos dies i fora!! Aixo si, vem disfrutar d'un dia de Sol tombats en una tombona i prenent, com no, alguna cervesa.
I d'aqui, cap a l'altra banda. Krabi... Esta a la costa oest, a l'Andaman Sea. Vem arribar i ens vem dirigir a Rai Leh, un lloc de trobada dels grans escaladors. S'aproxima molt al paradis buscat, de fet, quan hi erem, ens pensavem que allo era el maxim. Platges desertes de sorra blanca, contemplades per penyasegats de roca calcaria que els hi donaven la sombra necessaria. Excursio d'un dia amb barqueta, i visita de les innumbrables illes del voltant, a cada qual mes bonica. Una passada!!! Aixo, si, hi havia, encara, restes de la prescencia del Tsunami, i tampoc vem tenir massa bon temps. Aixi que...canvi.
Ko Phi Phi,,, ai Ko Phi Phi...llastima de la mala mar. Vem estar molt be. Vem coneixer gent nova, i vem fer un recorregut per les dues illes, fent snorkelling. Totes les illes sob brutals. A mes vem tenir bon temps. Ara be, la "Maya Beach" (per molts coneguda com la platja de la pel.licula 'La Playa' et deixa sense paraules. Es una platja rodejada 360 graus de roques d'alsada prominent, amb una petita escletxa per on entra l'aigua del mar, com si entres dins la boca d'un llop. I mai mes ben dit, ja que bufava un vent que feia mal, i que donava la sensacio que no ens volia deixar disfrutar d'aquell entorn. Pero no, ens hio vem quedar una estona i vem recrear-nos amb tanta bellesa.
I quan ja creiem que ho haviem vist tot, vem marxar cap a Malasia. Primer vem parar a la bonica poblacio de Georgetown, una ciutat colonial amb molts atractius, que ens van ocupar durant tres dies. Va ser el punt de sortida cap a Langkawi, una altra illa paradisiaca on vem estar com a reis. Bungalows tocant a la platja, bon menjar, vem veure el partit del Barsa, etc...molt guapo.
Pero encara ens quedava l'ultim desti 'playero': Pulau Perhentian
Aixo si que es el paradis!!! Ara us escribim desde aqui...pero s'acaba el temps de connexio...ja us ho explicarem detingudament.
Un peto.

FULL MOON PARTY !!

Abans de que el sol s'amagues darrera l'ultima escletxa d'aigua que dibuixava un horitzo mogut, una altra esfera lluminosa reclamava el seu protagonisme en aquell dia caluros. Nosaltres, la Mariona i jo, estavem expectants per viure el poder de la lluna...de la lluna plena...de la "full moon".
Portavem dies creuant-nos amb gent amb qui el dia 26 de setembre ens haviem de trobar a Koh PhaNghan. I aquell era el dia. El 26 de setembre. La lluna ja mostrava la seva inmensitat i esquitxava el mar amb una llum hipnotitzant que violava els sentits. La sang es movia mes depressa. Els ulls es feien grans, com volguent imitar la protagonista d'aquella nit. Els passos s'espaiaven creant un ritme vertiginos al caminar. I els cotxes desprenien aire contaminat per tota la illa anunciant una nit diferent. Una nit on val tot.
Arribant a Hat Rin, la platja que rebra cada un dels impactes dels passos de ball dels participants de la festa, ja es comensa a intuir l'esdevenir de la nit. Al carrer principal, abans de trepitjar la sorra, la multitud de bars i restaurants es presenten amb una taula de benvinguda col.locada sobre l'asfalt, carregada de galledes amb tres botelles: alcohol a escollir, red bull, i beguda gasosa per donar-li color. La compra implica inutilitzar una ma per portar la galleda on, sense cap mena de distincio a l'hora de col.locar els ingrediens, es mescla tot amb forsa gel i varies 'canyetes' per veure. I a la gent no li fa res inutilitzar la ma. Tothom carrega la seva galleda i es belluga carrer avall dirigint-se a la platja, on taules el doble de grans esperen el seu torn per la segona, o potser enessima, galleda.
Arribats a la sorra, que separa els bars del mar ens uns 25 metres, has d'aturar-te. Primer perque segurament no ho tornaras a fer fins d'aqui a moltes hores, i segon perque es dificil d'assimilar tot allo que els teus ulls son capasos d'absorvir.
La llum que et sembla que il.lumina la platja no es mes que la proporcionada per la protagonista de la nit. Intentant combatre amb ella, hi ha raigs lluminosos de colors procedents de cada bar, jocs malabars amb foc, diademes amb banyes de dimoni vermelles, i cossos pintats amb pintures fluorescents. Pero res pot amb la llum de la lluna.
Potser hi ha uns 20 bars diferents amb les seves musiques que surten a propulsio dels sofisticats equips de musica, i que fan bellugar cada granet de sorra com obligant-lo a prendre's un bany i deixar espai per la gent. I aixi es. La gent ocupa l'espai. Assentats al terra, en cadires o en coixins; drets aturats o caminant de bar en bar per trobar aquella musica en que s'identifiquen; o ballant a ritmes desmesurats, generalment, omitint el propi ritme de la musica que suposadament els fa saltar, cridar i abrasar-se.
Avansada la nit, la musica eleva el seu to, la gent assentada es transforma, es desvesteix, torna a omplir la galleda, i adopta el seu millor perfil per integrar-se amb l'entorn. Els jocs malabars s'accentuen. Els propis turistes s'atreveixen a provar-ho. Uns amb mes sort que altres, els quals poden recorrer als diferents punts d'atencio medica distribuits per la platja.
I aquesta combinacio de foc, lluna i galleda arriba al seu punt de maxima exitacio. El foc ho crema tot. Crema la vergonya de la gent, crema els cigarrets que alfombren la sorra, crema els cossos i els sentits, i ens torna a tos uns cremats. La lluna dona llum a tot. Il.lumina la trajectoria de cada una de les pixades que es fan al mar, cada una de les pasterades de bomit que es barrejen amb el color del terra, cada una de les figures que es belluguen amb mes o menys sensualitat, i cada una de les llengues que busquen la seva homologa per entrellasar-se i compartir la propia cremor. I la galleda ho confon tot. Confon el sexe de la gent, confon la seva nacionalitat i la seva llengua, confon la propia habilitat de parlar, i confon els termes d'amistat amb innumerables abrasades a gent desconeguda.
Pero amb tot aixo sempre hi ha una llum que dona sentit a tot. Quan tot semblava arribar al seu punt maxim. Quan tothom ballava independentment de si la musica sonava o no. Quan el foc ja ens havia cremat a tots, i la lluna es reia de nosaltres..vaig veure el que donava sentit a tot allo. Era alla dalt. Dalt d'una tarima. Ballava amb moviments bruscs que li donaven un aire de sensualitat inusual en aquell entorn. Vestia unes ulleres de sol per amagar uns ulls segurament asiatics. Unes botes a mitja cama i uns shorts arran de gespa que remarcaven un sota-cintura de revista. I a sobre duia un petit top. I va ser llavors, en un moment en que la musica augmentava el seu ritme, quan seguint amb el seu moviment es va col.locar les mans a ambdos costats de la cintura i va desllisar el top cap amunt, passant-lo per entre el seu cap. Les ulleres ni es van moure. Ella si..es movia. Nomes tenia la seva pell com a vestit. Una pell morena d'arrel, amb uns pits petits que enfocaven el nord amb decisio. i llavors ho vaig entendre tot. Aquells pits, amb un parell de 'bailets' mes foscos que enfocaven amunt...no enfocaven el nord. Estaven mirant a la lluna per dir-li. Ei, jo estic amb tu aqui...a la "full moon" party!!

SUD DE TAILANDIA

Hola a tothom!!

Myanmar ens va agradar, ja ho vem dir, pero tambe es veritat que els ultims dies pensavem sovint amb les platges paradisiaques que ens esperaven....

Doncs aqui estem, a les platges paradisiaques.... Ens ha plogut cada dia!!! I pel que diuen es possible que la temporada de pluges s'hagi avansat, o sigui... que no esperem millores. "Casum" amb el canvi climatic!!!

De totes maneres hem pogut aprofitar, i mooolt be, el temps. Ens hem tret el Padi!!! El titol de submarinisme. De moment el mes senzill, ens permet fer immersions a 18 metres. Pero ens ha agradat molt!! Una experiencia que recomenem ja que descobreixes un nou mon.

A mes, el que te aixo de treure's aquest titol aqui Tailandia. A la primera immersio ja vem veure un tauro!!! Si, si, nedava sota nostre!!!! Al.lucinant!!

Despres va venir el sopar de graduacio amb la corrresponent festa...ni us imagineu la ressaca de l'endema!!!

I per festes, el dia 26 de setembre, a Koh PhaNghan, es celebra la mundialment coneguda 'full moon' party, en la que es reuneixen 10000 persones sota la lluna plena per 'beure cafe i prendre pastetes', je,je. Probablement hi anirem a sumar dos mes. Ja us ho explicarem.

P.D: Que us sembla? Fotem pinta de 'lobos de mar'?

MYANMAR...UN PAIS DIFERENT

Agafa la India, Vietnam, Tailandia i Laos i posa'ls en una coctelera.
Despres li afegeixes un esser huma, pero li treus qualssevol indici d'enveja, avaricia, gelosia i egoisme; i ho substitueixes per un suplement d'empatia, innocencia, bondat, servitud i honestedat.
Per ultim, i com a toc final, posa-hi un somriure.
El coctel es diu: MYANMAR.
Myanmar...SI...ens ha agradat...pero sobretot ens quedem amb la seva gent.
Anem per parts. Els punts visitats han estat:
YANGON: Capital del pais i punt d'arribada del vol procedent de Bangkok. Bruta, destertalada, molt deixada i amb la sensacio d'haver entrat en un pais mes semblant a la seva veina India que no pas a Tailandia. No cal dir que el primer contacte va ser xocant, amb certa por en l'espera dels 20 dies seguents. Canvi de dollars en el 'mercat negre', compra de bitllet de bus en un casa de cert aspecte mafios, i visita de la ciutat. De fet, vem anar directament a la Schwesadagon Pagoda (o algo aixi). I ens hi vem quedar. Fora hi havi soroll, cotxes atrutinats, i certa impaciencia en captar-nos com a passatgers d'algun que altre tuc-tuc. En canvi, a dins, la pau es respirava a cada raco. El monjo que ens va veure tambe devia sentir aquell moment de pau. Se'ns va acostar preguntant-nos d'on erem, continuat de mes d'una hora de conversa sobre la seva vida com a monjo, i sobre el budisme en general. Sens dubte, una conversa molt interessant.
BAGO: Parada cami al Llac Inle. Visita per totes les pagodes, pagodetes i 'pedres de metxero'. L'endema al mati, abans de tornar a gafar el bus, un dels aconteixements mes increibles de la nostra estada. 10 del mati i ens dirigim al monestir de la ciutat. Silenci absolut, i quatre monjos netejant-se i diambulant pels passadissos. 10,30 i un monjo s'apropa al menjador i repica la campana amb cinc cops seguits. Mes de 20 gossos comencen a bordar a la vegada, trencant abruptament el silenci del moment. I de sobte apareix un monjo i es col.loca en un punt proper a la entrada del menjador. I darrera un altre. I un altre...fins que n'apareixen 1200. Llavors tots es dirigeixen en 'fila india' i en silenci cap al menjador, omplint-se el plat de l'arros recolectat aquell mati pels carrers de Bago. Nosaltres dos, callats. Assombrats. Veure 1200 persones en silenci, amb les seves calves i vestint els mateixos 'equipatges', descalsos...guau!! pell de gallina!!
LLAC INLE: Arribada d'insomni. 21 hores d'autocar fins arribar-hi. Descobrim la cara fosca del pais. Carreteres intransitables, vehicles molt vells amb problemes de tot tipus...pinxades, motors cremats, frens en condicions miserables...un infern. Instal.lats a 1 km del llac el visitem amb bicicleta i amb canoa. El llac es precios, sobretot perque esta col.loct al mig de 360 graus de muntanyes que li donen tots els colors que pot tenir l'aigua durant un dia. Pero a part d'aixo, lo bonic es endinsar-se pels canals laterals al llac i veure com habiten desenes de families en cases flotants sobre l'aigua, amb els seus horts i cultius... entrar a fer un te en una de les cases va ser molt instructiu.
TREKKING A KALAW: Totalment entregats al paissatge, i amb el record de les hores de bus, decidim fer un trekking de 3 dies i 2 nits amb un guia local. Primer dia: 8 hores de caminata, dinar amb una familia d'una villa campestre que trobem pel cami, i arribada amb els peus trinxats a la 'homestay' on passarem la nit...com a unics 'convidats'. Els paissatges del cami son brutals. En un mateix dia vem veure tres paissatges diferents...l'adeu al llac per zona muntanyosa, extensions planeres de cultius, i pendents formades per inmensos camps d'arros. La nit...al terra. Si, si...dormim al terra de la casa, amb una manta de color...tenia color? Pero be, descansem com podem...ah, i sense dutxa...a tope!! Segon dia: Camiada de 6'30 hores. Mes facil que el dia anterior i amb paissatges igualment bonics. Despres de pujar i baixar muntanyes, arribem al segon desti nocturn: un monestir. Resulta que el monestir s'esta construint, aixi que al costat hi ha una mena de pavello-xavola on hi ha els monjos...be el monjo. I nosaltres arribem, el saludem afectuosament i amb l'educacio que ens han donat els nostres pares. I ens indica l'habitacio senyalant amb el dit. Es alla mateix. Separada per una paret de fusta esquerdada, hi ha els nostres llits...pero sense matalas. Son dues plaques de fusta a sobre de les quals hem de dormir. Una altra nit dura. I sense dutxa... a tope!! Abans de sopar tot de gent del poble vei, que se'n deuen haver enterat de la nostra prescencia, ens venen a veure. Pero son tan timids que els costa apropar-se...aixi que insistint i fent una mica el tonto, entrem en confiansa i disfrutem jugant amb els nens i sentint-nos protagonistes d'una pel.licula. Flipant quant un home es va acostar al Quim i sense dir res, m'agafa els pels rossos del bras i me'ls estira mentre es fot a riure com un boig. Clar, nosaltres tambe reiem. Tercer dia: 3 hores i arribada a Kalaw. Destrossats!! Pero no descansem...la parella 'd'exploradores' tornant a agafar un bus nocturn que ens porta a Mandalay. BURROS!!!
MANDALAY: Segona ciutat del pais. No gaire maca. Fort reial, i pagoda dalt d'un turo amb vistes panoramiques. Aixo si, punt de partida per vistar: SAGAIN: Vistes espectaculars dúna carena on semba que no hi capiguen mes temples. INWA (o AVA): Recorreguda amb cotxe de cavall, amb temples molt antics. AMARAPURA: Caminar, cap al tard, pel pont de fusta de teca mes llarg del mon.
HSIPAW: Ciutat-poble de muntanya. Tranquilitat total. Amabilitat de la seva gent excessiva. Es troba a l'estat Shan, i son una gent encantadora. De fet, a part del primer dia que ens vem tornar a embrutar les bambes per anar a veure una cascada durant 4 horetes, el dia seguent el vem dedicar a anar prenent te amb la gent local i amb tots els pocs turistes que compartiem guesthouse. Sopar en una taula amb una australiana, 2 israelites, 2 americans, un frances i 2 espanyols mes reflecteixen que viatjar enganxa a tothom. Dáqui tornem a Mandalay en taxi amb el Shayn i la Borit, per agafar el vaixell que ens portara a Bagan.
BAGAN: Vaixell de 12 hores. Pesat. Lent. Pero compartit amb la gent local, i assetjat per desenes de venedores ambulants que et venen 'samuses' very cheap. Bagan es la ciutat dels temples...i de la calor. Hi ha tants temples, pagodes, monestirs etc...que n'acabes fart. Agafem un cotxe de cavalls que ens porta als temples principals durant tot el dia. Interessant, pero mes la conversa politica amb el propietari d'un 'tea shop' que ens explicava que el dia 17 hi havia una concentracio de monjos per decidir que se li deia al govern per poder canviar certes coses i millorar l'estatus de la gent. No se'l veia convensut de que poguessin haver resultats optimistes...pero estaven en mans dels 'monks' i aixo volia dir que podia passar de tot. L'endema lloguem unes bicicletes i anem a veure la sortida del sol. La Mariona. jo, i dues persones mes. I tot Bagan callat i apagat. I la llum que surt mica en mica d'alla darrera. I esquitxa un raig sobre un temple. I despres un altre...fins a omplir l'espai d'una llum embriagadora que ens obliga a estar en silenci i respectar aquell moment per no molestar. Amb allo ja estava vist tot. No calia mes. Dormim, i cap al tard anem a un temple a despedir-nos d'aquell que hores abans ens havia deixat astorats. I ho torna a fer-ho. Ens torna a enganxar en silenci, mirant a l'altra punta d'on miravem aquell mateix mati, i veien vermells, taronjes, grocs i blaus d'infinites tonalitats que tenyeixen el cel. Una caiguda del sol memorable.

Fi del viatge per Myanmar: Tornem en vol cap a Yangon i volem a Bangkok. Com hem dit, ens quedem amb moltes coses de Myanmar, pero sobretot amb la seva gent. Un simple gest o una simple mirada, sempre era corresposa amb un somriure sincer d'aquells que, probablement, gairebe ja no existeixen a prop de casa. Potser els influeix el fet d'obligar-se a passar una temporada superior a 5 dies en un monestir fent vida de monjo abans dels 12 anys. Potser allo els ensenya a ser com son...o potser no. Com diuen en el llibre "El Arpa Birmana" d'un autor japones que no recordo el nom: que passaria si el nostre mon fos governat per gent amb aquests valors? Seriem millors? Haguessim pogut evitar entrar dins d'questa corrent que cada dia ens arrossega mes fort cap a un desti incert? Segurament, ja mai ho sabrem.
Un peto a tothom.

TORNEM AL PRINCIPI !!

Si,si, tornem al principi. Tornem a escriure desde Bangkok, on va comensar tot..ara ja fa 2 mesos. Com passa el temps!!!

Despres de que la Mariona es relaxes fins a l'extenuacio amb els massatges del Quim (el qual va tenir agulletes durant 2 dies...ai l'amorrrr), encara ens quedava un dia mes a Chiang Mai que el vem aprofitar per fer el turista...si,si, i mai mes ben dit. Vem agafar el minibus amb 8 persones mes i ens van portar fins a 'l'elephant camp'. Alla ens van enfilar de 2 en 2 a sobre d'un elefant amb una gran trompa (i no ho dic amb segones...) i vem fer una volteta per, la segons ells, jungla. La realitat va ser pujar als elefants i comensar per un cami, previ somriure a una foto feta per ells, que feia una volta de menys de una hora sense recorrer gaire mes de 500 metres. Aixo si, el terra era ple de fang, i almenys no ens vem enguarrar fins als genolls, pero el mal de "bensos" ni te l'explico... A mes sota un sol brutal que cremava l'esquena mentre ens balancejavem a llom de l'elefant. Ah, i al final, si, ens vem quedar la foto feta per ells, amb un marc molt 'mono' inclos.
Despres ens van portar a fer el "bamboo rafting". Forsa xulo. Els 'capitans' de l'embarcacio jugaven entre ells i aixo ho feia divertit fins que, en un dels seus complots per arraconar la nostra plataforma, ens vem trobar de frente amb un arbre que vem haver de salvar estirant-nos de cop sobre les branques de bamboo, amb la consequent mullada de roba i cara de tonto...i no, no duiem roba de recanvi. Pero no us penseu que els altres van quedar secs, perque despres de riure's de la seva jugada letal, el cel va canviar de cop i volta, i es va posar a ploure amb una rabia que transmitia, potser, la que jo tenia per ells. Castig dels Deus? O potser dels budes? Resultat, tots xops.
Despres encara vem anar a dinar (en 20 minuts i let's go, let's go...i la nostra siesteta???), i a caminar per veure una cascada d'aigua en un minibosc. Ens permetien banyar-nos...pero ja ens haviem mullat prou!!! Al final, tornada a Chinag Mai i bus de nit cap a Bangkok. Pero no penseu que ens vem amargar per aixo, no. Al reves, vem acabar rient. Com diu el meu cosi Marc, si, vem fer el "bato" i el "turista", pero va ser prou divertit.
A Bangkok...poca cosa. Retrobar-te amb el Kao Sand Road, el qual se'ns va tirar a sobre amb tant 'bullici' despres de passar tant dies en terres tranquiles. Un dia de descans i habitacio per culpa d'unes febres (malaits capitans de bamboo rafting...), visita a la ciutat amb caminades dignes del 'camino de Santiago' (ho diem per experiencia), remarcant la visita al Grand Palace i la seva Wat, Golden Mountain, i els innumbrables mercats que et vas trobant aqui i alla. Si, si, tambe vem anar al carrer Patpong per la nit, on un mercat es situa al centre d'un carrer on a banda i banda esta ple da bars d'aquells on hi ha "dones que fumen, i et parlen de tu", pero a mes a mes es veu que juguen molt be al ping-pong...
Tambe vem fer la excursio de "grupu" de torn. Primer visita als mercats flotants, on els unics que compravem erem els guiris, de fet, no hi havia cap 'local' comprant. Tot i aixi, els canals i embarcacions eren mes originals que a Vietnam. Despres vem anar a veure el pont sobre el riu Kwai. Tot i que fotia una calor de mil dimonis, si, vem fer-ho. Des del principi fins al final del pont, un darrera l'altre, passa dreta-passa esquerra, bras davant-bras enderrera, i...ti-tu, ti-ti-ti-ti-ti-tu, ti-tu...xiulant fins on ens sabiem la melodia de la famosa pelicula...BRETOLS!!!!
Per acabar vem anar al temple dels tigres. Uns monjos, molt valents ells, es dediquen a domesticar tigres (que foten una cara de mala llet..que no saps si creure't si estan domesticats o no) i pots acostar-te a ells i tocar-los. Com diu el germa de la Mariona...rila bastant!!! Pero es molt guapo veure un tigre de tant a prop, puja l'adrenalina. Us adjuntem alguna foto.
I amb tot aixo han passat els 4 dies a Bangkok. I perque 4 dies? Doncs perque hem hagut de fer-nos el visat per Myanmar, i al ser cap de setmana, l'han hagut de fer dilluns i dimarts, per la qual cosa, dema dimecres, engeguem un nou cami cap a Myanmar, l'antiga Birmania.
Hem sentit a dir que es un pais que esta 50 anys enrera en el temps. Nosaltres estem tranquils ja que erem ferrims seguidors de la serie 'Cuentame', pero no sabem si ens sera facil utilitzar 'aixons' de la Internet. Si podem actualitzarem el blog des de alla, i si no...no dubteu que al tornar us posarem al dia.
Una abrasada i una bona cervesa a la vostra salut.
P.D: Ens fa molta ilusio rebre comentaris de gent que ha trepitjat alla on nosaltres estem trepitjant, o que algun dia li agradaria "anar a fer una cervesa" com nosaltres. No tenim els vostres mails per agrair-vos, aixi que esperem que aquestes paraules serveixin.
P.D2: Si, si, als altres tambe us agraim molt els vostres comentaris.

NORD DE TAILANDIA

Hola a tothom!!

Que tal? Suposo que, en general, retornant de les vacances... Poder alguns ja fa temps i d'altres encara els hi queden dies, pero ja es aixo...

Nosaltres ara estem comensant a despedir-nos del nord de Tailandia, on ens vam quedar al venir de Laos.

Primer vem estar per Chiang Rai. La ciutat no es molt gran i el que mes ens va agradar va ser el mercat nocturn, on vem sopar els 2 dies. A l'aire lliure, s'estava super be, amb concertillos....
I tambe vem visitar els voltants, vem llogar un cotxe i a fer quilometres. Alguna waterfall, el Tea Village, el poble de la tribu Karen, mes conegudes com les Long Neck, les vistes muntanyoses de la zona son increibles! Tambe ens vem arribar fins el Golden Triangle (just va anar pq el cotxe anava fatal, pero va resultar que nomes necessitava descansar).

Llavors hem anat a un poble anomenat Pai. No hi haguessim parat, segurament, pero ens ho van recomenar la parella d'americans que vem coneixer al tour per la Bahia de Halong. La veritat valia la pena! Es un poble tranquil, bona temperatura. El pal: la carretera per arribar-hi, quina marejada!!

D'aqui anem a Mae Hong Son. I quina es la millor manera d'arribar-hi des de Pai? Doncs fent rafting!! Si, si!! El Quim i la Mariona amb una barca amb el Thu i el Chicken (els nostres guies). Tots 4 dalt la barca riu avall... Evidentment, vem bolcar!!! Pero va ser molt divertit i ens va estalviar moltes curves!!

I a Mae Hong Son vem fer el que mes ens agrada: llogar una moto i visitar les coses pel nostre compte, menys quan plou... Pero nomes va ser mitja horeta! La fish cave, la mascarilla que es va fer la Mariona a les Hot Spring... I la wat que hi ha dalt la muntanya, on estan fent missa pels monks... Molt espiritual!

I d'aqui ja no tenim mes remei que tornar a fer carretera de curves. Es que l'avio son 20 euros i com que aquest es el pressupost diari que tenim, o be no mengem i dormim sota un pont o be... la opcio escollida, anar amb bus, 8 hores de curves, pero a 3 euros! I arribem a Chiang Mai, on som ara. Concretament ara, estem al descans del curs de massatges que esta fent el Quim!! La Mariona fa de voluntaria pq pugui practicar (Ji, ji!! quin xollu!!).

Doncs i de moment, fins aqui podem llegir... Esperem impacients les vostres aventures. Una abrasada a tothom!!

SABAIDEE!

Us han agradat els canvis? Ja hem llegit que si, i inclus s'ha obert un debat per escollur la millor foto!! Guapo!!! Mola llegir-vos i veure-us disfrutar amb nosaltres. Aixi que qualsevol que entri al blog, ja ho sap, per tontos que siguin els seus comentaris, segur que ens fan molta il.lusio.

Us escrivim des de Chiang Rai. Ahir vem llogar un cotxe i vem anar a fer ruta pel nord. Aixo de conduir per l'esquerra... al principi et sents una mica "batu". Va estar be fugir dels tours organitzats. Vem parar a fer un petit trek per veure unes cascades que vem trobar pel cami. Vem poder compartir la vida de la tribu dels "long neck" (vaya coll mes llarg que tenen... i aquells aros dorats pesen una burrada). Vem anar a veure el poblat dels refugiats xinesos a dalt de tot d'una muntanya rodejada de plantacions de te i pinyes. I finalment, vem veure la frontera de Laos, Myanmar i Tailandia en el famos Golden Triangle. Una jornada exitosa.

La despedida a Laos va ser dura per dos motius:

Motiu 1: Laos ens ha agradat molt. Ens ha donat el que necessitavem a cada moment. Ens ha permes relaxar-nos, aventurar-nos en el riu Mekong, disfrutar amb els nous companys de viatge, gaudir d'un bon massatge leosia de 2 hores, i entendre una mica la vida dels monjos budistes. En fi, que hem "xalat". Per cert, sabeu quin es l'esport que mes es practica a Luang Prabang? A veure si ho encerteu.

Motiu 2: Per sortir del pais, vem haver de tragar-nos 2 dies sencer de vaixell-barca que ens portes a la frontera. El primer dia, de 9,5 hores en una barca amb uns 80 guiris mes, pujant pel riu Mekong, amb la sort d'estar asseguts en seients tous. El segon dia, despres d'haver dormit per 3 dolars els dos (imagineu-vos l'habitacio), torna a agafar una altra barca (aquesta vegada erem uns 60 ja que els altres ho van postposar un dia) sentants en minusculs bancs de fusta que al final anaven buits ja que la gent ens estiravem pel terra. I torna a disfrutar dels paissatges 9 hores mes... Que els donguin als paissatges!!! Nosaltres volem arribar!! I a mes, quan arribem la frontera ja estava tancada, aixi que dormim al poble fronterer per marxar l'endema a primera hora. Amb tot, el trajecte ens ha permes coneixer a molta gent, que en aquests casos, treu la seva millor cara i et fa el trajecte menys insoportable.

Un peto a tothom.

CANVIS EN EL BLOG !!

Despres de passar 4 dies a la poblacio de Luang Prabang, haver fet un paron per relaxar-nos, i disfrutar de l'entorn natural... hem pogut Actualitzar el Blog!!!
Com veureu hi ha alguna modificacio (temps de viatge, numero de visites...), pero sobretot, podeu veure una seleccio de les fotografies que hem anat fent.
Esperem que us agradi!!
Bones vacances!!

LAOS....AI LAOS!!!

Primer de tot, tenint en compte les dates en que estem, volem desitjar-vos molt bones vacances a tots aquells que en feu. Als que no, nomes us podem desitjar que us compensi un mica el llegir aquest blog.

Ja som a Laos. Un vol que ens va portar de Hanoi a Vientiane, ens va deixar a la capital del pais. Si be de capital no en te res. Diriem que l'edifici mes alt te tres plantes, els carrers son molt tranquils, i es respira una pau que diria que es troba a molt poques capitals del mon. En els dos dies que estem a Vientiane, comencem a entrar a la vida laosiana. Mes tranquils, mes timids, mes servicials que els vietnamites. Disfrutem d'un bon sopar al costat del riu, del joc de llums i aigua a les fonts de la ciutat, i fins i tot, fem uns tocs de futbol a l'estadi municipal.

D'aqui ens movem fins a Vang Vieng. Esta a mig cami de Luang Prabang, i es el lloc ideal per fer kayak pel riu entre les seves muntanyes. Primer dormim en un resort espectacular per 12 dollars, i l'endema (diga'ns rates) ens movem a una guesthouse per 8 dollars la nit i situada mes al centre. Es un poblacio amb cert rotllo hippy, i encarada al mon de la muntanya. Com a detall, sopavem en coixins al terra mentre per la tele posaven un capitol darrera l'altre de la serie Friends (tot i que era en angles, les tonteries del Chandler i companyia no deixen indiferent). L'estrella va ser l'excursio d'un dia que vem fer. Primer vem anar a unes coves. La primera li deien 'l'elephant cave', on la forca de l'aigua havia defigurat la roca fins donar-li forma d'elefant (una mica tronat). pero la seguent cova, la 'Water Cave', es espectacular. Per entrar a la cova et donen un neumatic gegant on t'hi has de sentar, i agafar-te d'una corda durant el trajecte. Nomes entrar has de gairebe enfonsar-te per passar pel que diriem la porta d'entrada, i despres vas seguint la corda durant una bona estona. Amb els lots al cap, vas veient l'interior de la cova, fins que, a dins, abandones els neumatics, i entres arrossegan-te per les roques fins a trobar llacs interiors i estelectites gegants. Una passada!!! I al sortir, ja tens el dinar preparat. Una delicia. Despres agafem els kayaks i ens passem remant 20 km de riu avall, amb els seus rapids (penseu que es epoca de pluges), on nosaltres vem caure dues vegades (una d'elles ens va arrossegar riu avall una bona estona fins a poder pujar altre vegada al kayak). I al final, parem al 'jumping', on a les fotos podeu veure que s'hi fa (si,si, es la Mariona). Acollonidos!!!

Avui ja estem a Luang Prabang. Vem arribar ahir. Es un poble molt maco, tambe molt tranquil. De fet, diriem que tot Laos es molt tranquil. Tambe te tenderetes hippies pel carrer, casetes d'estil colonial, bon menjar frances, i un entorn muntanyos molt verd. Dema anem a veure unes coves.

Per arribar aqui vem fer 7 hores de bus per una carretera de curves pesadissima!!!, pero les vistes eren espectaculars. A Laos, quan vem aterrissar ja ho vem veure, tots el paissatge es verd. Es brutal la quantitat de vegetacio que tenen aqui. De fet, entre camps d'arros, muntanyes, rius i llacs, coves...tot gira al voltant de la naturalesa. Uns paissatges d'insomni que et fan dir: Laos....ai Laos.

LES DUES CARES D'UNA MATEIXA REALITAT!!

Ens despedim de Vietnam. Divendres agafem un vol que ens portara a Vientiane, capital de Laos. Pels que us agrada anar llegint que tot es collonut i us voleu convencer de que Vietnam val la pena, us recomanem la primera part d'aquest escrit. Per contra, els que ja esteu farts de llegir que tot es perfecte, que us fa rabia creure que realment tot es fantastic, us redirigim a la segona part.

Part 1: Bahia de Halong i les muntanyes de Sapa.
Arribant a Hanoi, contractem un tour de 3 dies i 2 nits a la Bahia de Halong. Hanoi, amb la visita d'un dia, no ens atrau especilament, sobretot ja que el que realment esperem es visitar Halong Bay. Sortim de Hanoi amb bus fins a Halong City, on agafem el vaixell amb el que navegarem tot el dia i hi passarem la nit dormint en els seus camarots. El primer dia, nomes sortir del port, ja perceps un feeling especial. Allo es diferent. Allo es unic. Al mig de la bahia, on les aigues gairebe ni es mouen, s'alcen com banderes, petites i grans formacions muntanyoses que tenyeixen el paissatge en 360 graus. Les ombres que es formen en les tranquiles aigues amb la llum canviant del sol, l'anar i venir de les petites embarcacions dels comerciants, la visita a les coves que es formen dins de les propies roques, i la conversa amb l'Eduard i la Marta, els americans de Utah Mark i Auttoum, el trio de italianes, i la noia israeli; fan del trajecte un motiu per dir: Ha valgut la pena!!! Al vespre, abans de veure com el sol es banya en les llunyanes aigues, nosaltres tambe decidim banyar-nos i ho fem tirant-nos desde els mes de 4 metres d'alcada del vaixell. Una mica 'acollonidos'.

Despres de passar part de la nit a la coberta del vaixell aconssellant-nos mutuament de les coses a veure, i parlant d'astrologia com si algu de nosaltres en sapigues, vem anar a dormir unes horetes al camarot.

L'endema, nomes llevar-nos, el Quim obre la porta del camarot i es torna a tirar a l'aigua. Quin despertar!!! El que va veure al pujar, es que les aigues contenien certs excrements humans flotant tranquilament, com si aquell fos tambe el seu bany matiner. Cullons!!! Quina angunia!!! o mes ben dit, Quina merda!!!

Els dos dies restants els vem passar a la illa de Cat Ba on vem anar a una de les platges, i on no vem poder fer kayac degut a la mala mar. El tercer dia el vem dedicar a tornar a Hanoi, amb un estat lamentable (veure part 2)

Aquella mateixa nit agafem el tren nocturn i arribem a Sapa, zona muntanyosa del nord de Vietnam on hi passem 5 dies. Avui agafem el tren de tornada. La llarga estada ens permet refer-nos del nostre estat fisic, i de gaudir d'un clima fresc i recomfortant. Sapa esta situada en la zona on es poden veure els paissatges mes espectaculars dels camps d'arros. Un dia vem visitar pel nostre compte un poblat local, l'altre vem llogar una moto per anar a veure unes cascades i disfrutar dinant amb una cuinera ambulant que no parlava gens l'angles. El tercer dia vem voler anar caminant per muntanya per veure 3 poblats diferents. Vem agafar una noia local que ens guies, i a mig cami, al veure que ens portava per carretera, la vem canviar pel Tuan, un noi que ens vem trobar a la carretera i que si que sabia el cami. Vem estar unes 4 hores caminant, amb un temps excelent, i on les vistes eren realment de premi fotografic. Va ser cansat, si, pero va valdre la pena. L'endema tambe vem fer una excursio contractada amb un grup de 6 persones, pero el mal temps (boira i pluja) van impedir gaudir del paissatge, i van fer que el principal atractiu fos comptar les vegades que cada un de nosaltres queia a terra per culpa del fang i el terreny relliscos. Vem quedar fets uns porcs!!!

En fi, uns ultims dies memorables per tancar un pais que ens ha captivat, i que recomanem a qui vulgui visitar-lo. Tot i que ens diuen que Laos i Myanmar encara son mes impactants. Ja us explicarem.

Part 2: Aniversari felic?

El dia 26 va ser Sant Quim (gracies a tots els que em veu felicitar, i felicitats a tots als qui nosaltres no ho vam fer). Degut a la promesa de represalies greus, la Mariona no va gosar anunciar tal festivitat. Tot i aixi, despres de passar el dia a les platges de Cat Ba, la resta del dia va anar mes o menys aixi:

19:00- Sopar amb la gent del grup. Sopa de vegetals, spring rolls, cloisses amb ceba, pop amb ceba i verdures, i com no, el sempre present arros. Un sopar excel.lent per celebrar l'aniversari del Quim.

20:00- Passejada pel port i anar cap a la habitacio. Teniem tele, i veiem canals de parla anglesa. Ens traguem la 'guerra de los mundos'

22:30-Bona nit. Un peto.

01:30- Mariona que et passa?

- Em fa mal la panxa. Tinc apretons. (primera corredissa al lavabo)

- Ja t'han agafat les cagarrines. Jo estic be.

03:30- Quantes vegades has anat al lavabo?

- Moltes. Es que em fa molt mal. Tu estas be?

- No se si es per veure't aixi, pero em comenca a fer mal l'estomac.

04:00 Primera corredissa del Quim al lavabo

De 04:00 a 08:00 fent cua un darrera l'altre per anar treient per nord i sud fins i tot el dinar de la nostra comunio. I no paravem. Que cabron es un mal de panxa!!!

08:00 Evidentment no anem a esmorzar, i al baixar per agafar el bus, compartim el nostre dolor amb els del grup. En total 8 persones ens hem intoxicat, i hem passat una de les pitjors nits de la nostra vida. Despres de fer memoria, arribem a la conclusio de que la culpa la te el pop. Mira que feia bona pinta el malparit!!

08:30 Despres de compartir tots els medicaments dels diferents paisos, emprenem el viatge de tornada a Hanoi via bus, vaixell, i bus. A mes a mes, amb molta pluja que semblava solidaritzar-se amb nosaltres. Realment, un malson!!

Tardem gairebe dos dies mes a recuperar-nos. Ara ja estem be. I la pregunta que ens fem es: Que ens pensavem, que tot seria perfecte? No senyor, aixo tambe forma part del viatge!!! I malgrat els mals moments que hem passat, ens fa sentir vius i disfrutar mes cada pas que fem.

Petons a tothom (prometem no extendre'ns tant en el proxim escrit)