dimarts, 17 de juliol del 2007

VIETNAM!!! VIETNAM!!!

Ja estem a terres vietnamites!!!
Despres de deixar la platja de Cambotja, ens vem dirigir altra vegada cap a la capital del pais per, l'endema, engegar l'aventura de creuar la frontera per via fluvial. Per fer-ho, primer agafes un bus que et porta a l'embarcador. Quan sembla que tot va be, de cop i volta paren el bus al mig de no res, i apareix un altre bus una mica mes tronat, el qual hem d'agafar per seguir el cami. Amb aquest, arribem al riu on agafem la barca que ens porta fins a la frontera. I dir frontera a allo, es molt relatiu. Et pares al mig del riu, be podria ser uns metres mes amunt o mes avall, i amagada hi ha una oficina amb uns aborrits policies que son els encarregats de la seguretat de sortida del pais. Ai Deu meu!! Tornes a la barca, i 100 metres mes avall tornes a parar per entrar a Vietnam, on a una oficina de policia no mes gran ni mes bonica que la primera, t'agafen el passaport i et fan esperar al bar fronterer, on tothom cobra comissio, abans de tornar-te'ls amb el timbrat oficial. Dit aixi sembla tranquil, pero quan t'agafen el passaport sense entendre res, i veus que passen els minuts i encara no te l'han tornat, et queda una cara de tonto pensant que aquell no es el millor lloc per quedar-se gaire hores, que potser per aixo no paraven de riure les noies del bar.
Pero ja som a Vietnam. Ens quedem al primer poble prop de la frontera, on visitem les cases flotants amb els vivers de peixos a sota, la manera de fer la pasta (nooddles), etc i ens dirigim cap a Can Tho.
Molt interessant la nit a Can Tho. Vem anar a dormir a una casa particular, que tocava al riu, i que estava envoltada de bosc. La vem compartir amb una holandesa i una parella d'austriacs. Alla ens van cuinar el dinar i el sopar, i, de veritat, va ser dels millors apats del viatge. Vem menjar un peix que no tenia nom, simplement era del riu. Vem passejar per l'entorn, enfilant-nos als 'monkeys bridges' que atravessaven el riu. tota una experiencia, que vem superar gracies a la mosquitera que ens va aixoplugar dels mosquits durant la nit.
L'endema vem anar als mercats flotants, que no ens van atraure especialment, i ja vem arribar a Ho Chi Minh, l'antiga Saigon, des d'on escribim. A part de visitar la ciutat, amb el museu de la guerra del Vietnam que et fa treure els ulls de la brutalitat reflexada en cada una de les fotografies, vem visitar els tunels de Cu Chi. 200 km de tunels enterrat sota terra, a 3 i 6 metres de profunditat, on van viure durant 26 anys el poblat vietnamita que va lluitar contra els americans. Una passada!!
I a la nit, despres de sopar al mercat local, ens vem dedicar a cridar pel carrer: VIETNAM!! VIETNAM!! A la copa d'Asia, el Vietnam s'havia classificat pels quart de final, i ja ens veus, amb els austriacs, fent la ola pel carrer, amb milers de motoristes vietnamites que no paraven de cridar. I es que aqui, el futbol tambe es viu amb passio.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Som la Mireia i la Rosó, passant una calor increïble. Ja ha arribat l'estiu a Terrassa! Llegint la vostra experiència ens hem refrescat!
Seguiu passant un viatge fantàstic; amb molts petons i records des d'aquí. Feu d'aquest viatge una experiència inoblidable.

Anònim ha dit...

Llegir els vostres relats ens fa reviure la nostra estada per terres asiàtiques. Seguiu així, que tenim moltes ganes de seguir viatjant amb vosaltres. Molts records. Marc, Glo i... ho sento encara no te nom!

Anònim ha dit...

B´,Bé...sembla que aixó s'anima...Passar la frontera amb barco ha estat una bona aventura per el que es veu ,tot i que la manera de redactar.ho(amb tranquilitat i sentit del humor fins i tot)sembla que hagi estat divertit !!!
No oblideu que veniu d'un primer mon ,desenvolupat ,controlat(sanitaria i socialment),vigilat,i en que la protecció a les persones es el més important...i aixó ens fa ser "ingenus"moltes vegades enfront altres mons i cultures i ser massa "confiats"...però em sembla que ja n'esteu aprenent!!
M'agradaria saber que mengeu,com esteu de "escagarrinats "i de "cagarrines ",com aneu de "calers",de gent,..(sembla que aquests austriacs us acompanyen)..de calor,etc,etc..
Sembla que l'ànim i la salut són bons i aixó es important que no decaigui!!Continueu aixi ...obrint barreres ,saltant esculls...i sobretot obrint bé els ulls i disfrutant força!!!!!!!Un petó molt fort (mamita)

Anònim ha dit...

Per l'internet ja he vist lo dels Temples d'Angkor. No en tenia ni ideia. GUAP0!!!!!. A Vietnam no heu de pasar cagall� �s molt tranquil. Al menys el meu germ� Oriol m'ho va dir. L'Uri fill va guanyar l'Scudetto amb la Roma i va arribar precisament amb una camiseta vermella amb l'estrella de 5 puntes de color groc. Us diu algo aix�. Aqu� fot una calda que no para de suarme els ben�us!!!

Anònim ha dit...

ALGUNA FOTO????

Anònim ha dit...

Molt bé aquesta idea del blog!!!

T'escrir desde la feina..., penseu que mentres vosaltres feu aquest llarg viatge i mengeu peixos d'un riu del vietnam, hi ha els que em de tirar endevant el país.

Així que s'agreix que doneu vida a aquest blog. Els que estem aqui podem anar seguint com si fossin les aventures del Tintin.

Me n'alegro que estigeu tan bé.

Una abraçada als vietnamites, sempre m'han caigut molt bé i no sé perquè.

Records de la marta i del Xavi Bellès

Miqui

Xali ha dit...

Merda.. ha tornar a repicar el comentari!! Puto windops Vixta!
Bé, com anava dient ja espero la semana vinent per llegir més aventures asiàtiques vostres!
Aqui un dia fa fred, l'altre calor. Jo de platja res de res; només que que escalar parets i pujar cims ;-)
Li he dit al meu cunyao el vostre blog. Deia si ja havieu visitat els temples aquells de les plantes i tal.. Ja li he dit que si, que son BRUTALS!!
Demà tenim cinefòrum.. es farà extgrany sense vosaltres ;-(( es a Can López! i segur que la pillem.
Apali, compte amb el tiet SAM i obriu bé els ulls!! que després vull que m'expliqueu tot els detalls i les fotos!
Petonents "cubans"!!
VIVA FIDEL!
xali
Núria

Anònim ha dit...

Quimote, Marions!!!! Fa dies que intentava trovar-os... quim-marions.com, mariona-quim.com, hi havia també "blog"? ah! potser: blog-quim-mariona.com quim-blog-mariona.com, si van dir també algo de sport, potser mariona-quim-blog-sport.com, doncs tampoc!... Fins que per fi, he optat per preguntar a una font segura (la mare del Quim) i ha donat resultat! He acconseguit la http exacte del vostre blog... i que xulo!!!! quin gust poder seguir-vos, que maco tot el que esteu visitant, en el fons es com si nosaltres ho visitesim també una mica. Ho describiu tant bé, que es com si em trovés al mitg vostre veien tot el que vosaltres veieu o heu vist.
Enhorabona!, Enhorabona, per els coll..ns que heu tingut al pendre aquesta decisió (que no es fàcil), enhorabona per les coses maques que ja heu vist i que veureu, enhorabona per viure la l'experiencia que esteu vivint i sobre tot enhorabona per compartir-la amb tots nosaltres.
Una abraçada molt forta.

Tat
P.D.1- Ah!I qualsevol cosa que necesiteu, només ho heu de dir i jo m'ofreixo a portar-la allà on sigueu!!
P.D.2- Segur que quan li digui al Ramón que ja os he trovat també voldrá escrir-vos quelcom!!

Anònim ha dit...

Hola
Soc el teu mobil Mariona. Ja se que només escriuen persones, però he pensat posar-te jo també unes ratlles. Ara els mobils ja son part de les persones i s’ han convertit amb una prolongació, com una altre braç, una extremitat. Però tu m´ has amputat, m´ has abandonat i estic aquí sense poder gaudir de l´ experiència. M´ has deixat amb altres persones, però elles ja tenen el seu mobil, i jo soc un entrebanc. Desitjo que gaudeixis molt de tot això i una part teva gaudirà també en la distancia.
Rep una abraçada del mobil que t` espera.
UN NOKIA QUALSEVOL

Unknown ha dit...

Ei, Quim i Marions! Feia molts dies que no seguia el blog, vaig llegir el primer missatge i ara quan us busco ja esteu a Vietnam, quina passada! Llegiré molt bé els informes d'Àsia, no hi he anat mai! Per cert, coincidireu amb el Jordi a Austràlia?? Per aquí poques novetats, més enllà de les ganes de començar vacances, que segur que no seran com les vostres, però segur que alguna coseta xula farem. Per cert, no news from THURAM. Haurem de diversificar: investigaré a Henry i a Touré, a veure què donen de si. Però vaja, jo, per si de cas, seguiré sent fidel al Lilian, perquè res pot assemblar-s'hi, sense cap dubte, i sense mites no es pot viure. Un petó molt fort des de Barcelona. Disfruteu molt. Judit Carrera (que n'hi ha moltes!).

Anònim ha dit...

hola quim,

sóc el marc fuentes, vaig estudiar a l'avet amb tu. avui t'he vist al reportatge que ha sortit sobre vosaltres al diari de terrassa i he pensat en escriure't a tu i a la teva dona per desitjar-vos bon viatge i que seguiu gaudint de l'experiència.

marc