VIETNAM!!! VIETNAM!!!

Ja estem a terres vietnamites!!!
Despres de deixar la platja de Cambotja, ens vem dirigir altra vegada cap a la capital del pais per, l'endema, engegar l'aventura de creuar la frontera per via fluvial. Per fer-ho, primer agafes un bus que et porta a l'embarcador. Quan sembla que tot va be, de cop i volta paren el bus al mig de no res, i apareix un altre bus una mica mes tronat, el qual hem d'agafar per seguir el cami. Amb aquest, arribem al riu on agafem la barca que ens porta fins a la frontera. I dir frontera a allo, es molt relatiu. Et pares al mig del riu, be podria ser uns metres mes amunt o mes avall, i amagada hi ha una oficina amb uns aborrits policies que son els encarregats de la seguretat de sortida del pais. Ai Deu meu!! Tornes a la barca, i 100 metres mes avall tornes a parar per entrar a Vietnam, on a una oficina de policia no mes gran ni mes bonica que la primera, t'agafen el passaport i et fan esperar al bar fronterer, on tothom cobra comissio, abans de tornar-te'ls amb el timbrat oficial. Dit aixi sembla tranquil, pero quan t'agafen el passaport sense entendre res, i veus que passen els minuts i encara no te l'han tornat, et queda una cara de tonto pensant que aquell no es el millor lloc per quedar-se gaire hores, que potser per aixo no paraven de riure les noies del bar.
Pero ja som a Vietnam. Ens quedem al primer poble prop de la frontera, on visitem les cases flotants amb els vivers de peixos a sota, la manera de fer la pasta (nooddles), etc i ens dirigim cap a Can Tho.
Molt interessant la nit a Can Tho. Vem anar a dormir a una casa particular, que tocava al riu, i que estava envoltada de bosc. La vem compartir amb una holandesa i una parella d'austriacs. Alla ens van cuinar el dinar i el sopar, i, de veritat, va ser dels millors apats del viatge. Vem menjar un peix que no tenia nom, simplement era del riu. Vem passejar per l'entorn, enfilant-nos als 'monkeys bridges' que atravessaven el riu. tota una experiencia, que vem superar gracies a la mosquitera que ens va aixoplugar dels mosquits durant la nit.
L'endema vem anar als mercats flotants, que no ens van atraure especialment, i ja vem arribar a Ho Chi Minh, l'antiga Saigon, des d'on escribim. A part de visitar la ciutat, amb el museu de la guerra del Vietnam que et fa treure els ulls de la brutalitat reflexada en cada una de les fotografies, vem visitar els tunels de Cu Chi. 200 km de tunels enterrat sota terra, a 3 i 6 metres de profunditat, on van viure durant 26 anys el poblat vietnamita que va lluitar contra els americans. Una passada!!
I a la nit, despres de sopar al mercat local, ens vem dedicar a cridar pel carrer: VIETNAM!! VIETNAM!! A la copa d'Asia, el Vietnam s'havia classificat pels quart de final, i ja ens veus, amb els austriacs, fent la ola pel carrer, amb milers de motoristes vietnamites que no paraven de cridar. I es que aqui, el futbol tambe es viu amb passio.