MYANMAR...UN PAIS DIFERENT

Agafa la India, Vietnam, Tailandia i Laos i posa'ls en una coctelera.
Despres li afegeixes un esser huma, pero li treus qualssevol indici d'enveja, avaricia, gelosia i egoisme; i ho substitueixes per un suplement d'empatia, innocencia, bondat, servitud i honestedat.
Per ultim, i com a toc final, posa-hi un somriure.
El coctel es diu: MYANMAR.
Myanmar...SI...ens ha agradat...pero sobretot ens quedem amb la seva gent.
Anem per parts. Els punts visitats han estat:
YANGON: Capital del pais i punt d'arribada del vol procedent de Bangkok. Bruta, destertalada, molt deixada i amb la sensacio d'haver entrat en un pais mes semblant a la seva veina India que no pas a Tailandia. No cal dir que el primer contacte va ser xocant, amb certa por en l'espera dels 20 dies seguents. Canvi de dollars en el 'mercat negre', compra de bitllet de bus en un casa de cert aspecte mafios, i visita de la ciutat. De fet, vem anar directament a la Schwesadagon Pagoda (o algo aixi). I ens hi vem quedar. Fora hi havi soroll, cotxes atrutinats, i certa impaciencia en captar-nos com a passatgers d'algun que altre tuc-tuc. En canvi, a dins, la pau es respirava a cada raco. El monjo que ens va veure tambe devia sentir aquell moment de pau. Se'ns va acostar preguntant-nos d'on erem, continuat de mes d'una hora de conversa sobre la seva vida com a monjo, i sobre el budisme en general. Sens dubte, una conversa molt interessant.
BAGO: Parada cami al Llac Inle. Visita per totes les pagodes, pagodetes i 'pedres de metxero'. L'endema al mati, abans de tornar a gafar el bus, un dels aconteixements mes increibles de la nostra estada. 10 del mati i ens dirigim al monestir de la ciutat. Silenci absolut, i quatre monjos netejant-se i diambulant pels passadissos. 10,30 i un monjo s'apropa al menjador i repica la campana amb cinc cops seguits. Mes de 20 gossos comencen a bordar a la vegada, trencant abruptament el silenci del moment. I de sobte apareix un monjo i es col.loca en un punt proper a la entrada del menjador. I darrera un altre. I un altre...fins que n'apareixen 1200. Llavors tots es dirigeixen en 'fila india' i en silenci cap al menjador, omplint-se el plat de l'arros recolectat aquell mati pels carrers de Bago. Nosaltres dos, callats. Assombrats. Veure 1200 persones en silenci, amb les seves calves i vestint els mateixos 'equipatges', descalsos...guau!! pell de gallina!!
LLAC INLE: Arribada d'insomni. 21 hores d'autocar fins arribar-hi. Descobrim la cara fosca del pais. Carreteres intransitables, vehicles molt vells amb problemes de tot tipus...pinxades, motors cremats, frens en condicions miserables...un infern. Instal.lats a 1 km del llac el visitem amb bicicleta i amb canoa. El llac es precios, sobretot perque esta col.loct al mig de 360 graus de muntanyes que li donen tots els colors que pot tenir l'aigua durant un dia. Pero a part d'aixo, lo bonic es endinsar-se pels canals laterals al llac i veure com habiten desenes de families en cases flotants sobre l'aigua, amb els seus horts i cultius... entrar a fer un te en una de les cases va ser molt instructiu.
TREKKING A KALAW: Totalment entregats al paissatge, i amb el record de les hores de bus, decidim fer un trekking de 3 dies i 2 nits amb un guia local. Primer dia: 8 hores de caminata, dinar amb una familia d'una villa campestre que trobem pel cami, i arribada amb els peus trinxats a la 'homestay' on passarem la nit...com a unics 'convidats'. Els paissatges del cami son brutals. En un mateix dia vem veure tres paissatges diferents...l'adeu al llac per zona muntanyosa, extensions planeres de cultius, i pendents formades per inmensos camps d'arros. La nit...al terra. Si, si...dormim al terra de la casa, amb una manta de color...tenia color? Pero be, descansem com podem...ah, i sense dutxa...a tope!! Segon dia: Camiada de 6'30 hores. Mes facil que el dia anterior i amb paissatges igualment bonics. Despres de pujar i baixar muntanyes, arribem al segon desti nocturn: un monestir. Resulta que el monestir s'esta construint, aixi que al costat hi ha una mena de pavello-xavola on hi ha els monjos...be el monjo. I nosaltres arribem, el saludem afectuosament i amb l'educacio que ens han donat els nostres pares. I ens indica l'habitacio senyalant amb el dit. Es alla mateix. Separada per una paret de fusta esquerdada, hi ha els nostres llits...pero sense matalas. Son dues plaques de fusta a sobre de les quals hem de dormir. Una altra nit dura. I sense dutxa... a tope!! Abans de sopar tot de gent del poble vei, que se'n deuen haver enterat de la nostra prescencia, ens venen a veure. Pero son tan timids que els costa apropar-se...aixi que insistint i fent una mica el tonto, entrem en confiansa i disfrutem jugant amb els nens i sentint-nos protagonistes d'una pel.licula. Flipant quant un home es va acostar al Quim i sense dir res, m'agafa els pels rossos del bras i me'ls estira mentre es fot a riure com un boig. Clar, nosaltres tambe reiem. Tercer dia: 3 hores i arribada a Kalaw. Destrossats!! Pero no descansem...la parella 'd'exploradores' tornant a agafar un bus nocturn que ens porta a Mandalay. BURROS!!!
MANDALAY: Segona ciutat del pais. No gaire maca. Fort reial, i pagoda dalt d'un turo amb vistes panoramiques. Aixo si, punt de partida per vistar: SAGAIN: Vistes espectaculars dúna carena on semba que no hi capiguen mes temples. INWA (o AVA): Recorreguda amb cotxe de cavall, amb temples molt antics. AMARAPURA: Caminar, cap al tard, pel pont de fusta de teca mes llarg del mon.
HSIPAW: Ciutat-poble de muntanya. Tranquilitat total. Amabilitat de la seva gent excessiva. Es troba a l'estat Shan, i son una gent encantadora. De fet, a part del primer dia que ens vem tornar a embrutar les bambes per anar a veure una cascada durant 4 horetes, el dia seguent el vem dedicar a anar prenent te amb la gent local i amb tots els pocs turistes que compartiem guesthouse. Sopar en una taula amb una australiana, 2 israelites, 2 americans, un frances i 2 espanyols mes reflecteixen que viatjar enganxa a tothom. Dáqui tornem a Mandalay en taxi amb el Shayn i la Borit, per agafar el vaixell que ens portara a Bagan.
BAGAN: Vaixell de 12 hores. Pesat. Lent. Pero compartit amb la gent local, i assetjat per desenes de venedores ambulants que et venen 'samuses' very cheap. Bagan es la ciutat dels temples...i de la calor. Hi ha tants temples, pagodes, monestirs etc...que n'acabes fart. Agafem un cotxe de cavalls que ens porta als temples principals durant tot el dia. Interessant, pero mes la conversa politica amb el propietari d'un 'tea shop' que ens explicava que el dia 17 hi havia una concentracio de monjos per decidir que se li deia al govern per poder canviar certes coses i millorar l'estatus de la gent. No se'l veia convensut de que poguessin haver resultats optimistes...pero estaven en mans dels 'monks' i aixo volia dir que podia passar de tot. L'endema lloguem unes bicicletes i anem a veure la sortida del sol. La Mariona. jo, i dues persones mes. I tot Bagan callat i apagat. I la llum que surt mica en mica d'alla darrera. I esquitxa un raig sobre un temple. I despres un altre...fins a omplir l'espai d'una llum embriagadora que ens obliga a estar en silenci i respectar aquell moment per no molestar. Amb allo ja estava vist tot. No calia mes. Dormim, i cap al tard anem a un temple a despedir-nos d'aquell que hores abans ens havia deixat astorats. I ho torna a fer-ho. Ens torna a enganxar en silenci, mirant a l'altra punta d'on miravem aquell mateix mati, i veien vermells, taronjes, grocs i blaus d'infinites tonalitats que tenyeixen el cel. Una caiguda del sol memorable.

Fi del viatge per Myanmar: Tornem en vol cap a Yangon i volem a Bangkok. Com hem dit, ens quedem amb moltes coses de Myanmar, pero sobretot amb la seva gent. Un simple gest o una simple mirada, sempre era corresposa amb un somriure sincer d'aquells que, probablement, gairebe ja no existeixen a prop de casa. Potser els influeix el fet d'obligar-se a passar una temporada superior a 5 dies en un monestir fent vida de monjo abans dels 12 anys. Potser allo els ensenya a ser com son...o potser no. Com diuen en el llibre "El Arpa Birmana" d'un autor japones que no recordo el nom: que passaria si el nostre mon fos governat per gent amb aquests valors? Seriem millors? Haguessim pogut evitar entrar dins d'questa corrent que cada dia ens arrossega mes fort cap a un desti incert? Segurament, ja mai ho sabrem.
Un peto a tothom.