Ara feia dies que no deiem res, i resulta que ja hem marxat de Malasia. Un pais que ens ha encantat. Us escrivim des de Singapur, on els preus son mes europeus que els que estem acostumats.
Del paradis de Pherentian, vem anar a Cameron Highlands. Es un poble de muntanys, situat al centre del pais. Es una zona de trekking, amb visites a centres de jardineria inacabables, plantacions de te, i centres amb tot tipus de flors que s'exporten a tot Asia. Pero el que mes ens va agradar va ser assaborir les delicioses maduixes que s'hi cultiven, ja sigui en forma de suc, o banyant algun 'cheesecake' que ens menjavem de postres (ja sabeu, despres de dinar o sopar sempre queda un raconet pel dols). Ah, i una cosa mes, per primera vegada en tot el viatge, vem haver de buscar al fons de la motxila per treure el jersei gruixut, ja que al vespre feia una temperatura fresqueta. L'ultim dia, fugint de l'esperit backpacker que arrosseguem, vem anar a fer dotze forats (vem parar per pluja) a un golf impressionant (ja sabem que aixo pot comportar certes critiques envers l'esperit aventurer, pero...que carai!!!)
Seguint amb muntanya, vem moure'ns cap al Parc Nacional Taman Negara. Es una zona completament de selva. La magnitud dels arbres i dels animals es superlativa. Com tambe ho era la xafogor que s'enganxa al cos a cada passa. Vem fer dos trekkings. El primer vem caminar per dins la selva envoltats d'arbres gegants que ens feien sombra, i intentant evitar trepitjar els escarbats, formigues i aranyes de tamanys descomunals que es creuaven al nostre pas. Vem aprofitar per fer 'canopy' (caminar per ponts de fusta penjats dels arbres a molts metres d'alsada) on les vistes de la selva era certament diferents; i tambe vem pujar al turo mes alt de la zona on vem contemplar l'extensio de selva que abarca tot el parc nacional. El segon dia vem anar a veure un cova que en diuen la 'bat cave'. Despres d'entrar-hi, encara no entenem com es van poder fer comics d'un tal 'batman'. La Mariona no va gosar entrar, aixi que el Quim va haver d'entrar-hi sol. I gairebe surt pel mateix punt on havia entrat deu segons despres. Al entrar i recorrer uns 20 metres, enfoques el sostre de la cova i apareixen mes de 100 rat-panats penjats del sostre on representa que dormen, excepte algun que deu vigilar el 'dormitori' i sobrevola la zona emitint un soroll que et fa posar la pell de gallina. Per sort, en vaig sortir viu.
I el que mes ens va xocar de tot va ser un animalet que desconeixiem...la sangonera. Malait bitxo. Sembla un cuquet petit, pero s'enganxa a la pell i no et deixa fins que s'afarta de sang...la nostra sang. Ambdos dies ens em vem trobar a les cames..molt fastigos. Sobretot el segon dia, quan la Mariona s'assenta alhora de dinar i sent...xaff!!! tota la cuixa plena de sang i de cop i volta, surt la sangonera feta un llimac i grossa com una pilota..s'havia afartat la marrana. En fi, una imatge per esborrar.
Ja cansats de tant salvatgisme, ens vem dirigir a la capital Kuala Lumpur. Benvinguts al consumisme altra vegada. La visita a les Torres Petrones ens va agradar tant que ens hi vem passar tot el dia (val a dir que hi ha un 'mall' al peu de les torres). espectaculars, sobretot de nit (en breu penjarem fotografies). De la ciutat en si...doncs compres i menjar. Chinatown es un bullici constant, de colors, olors, i de roba. Si algu be aqui, no cal que fagi maleta...amb quatre rals es compra l'omplerta d'un armari. Per sort, a l'hotel, s'hi estava molt be i vem poder veure pel.licules i disfrutar de la gent que s'hi hospedava.
I la seguent i ultima parada va ser Melaka. Molt bonica!! Una ciutat amb passat portugues, holandes, ingles i japones, i que per fi va aconsseguir la independencia. Les cases son precioses, moltes amb patis interiors i ambientacio colonial. Tambe es una ciutat molt adient per les compres, sobretot al China town on, a diferencia dels altres, s'hi pot passejar tranquilament i disfrutar de cada botiga sense interrupcions externes. Cal remarcar la varietat de religions que conviuen juntes a Melaka. Perque us feu una idea. Vem coincidir amb la graduacio de uns nens que acavaben el jardi d'infancia. Despres de l'himne nacional, els van presentar un per un. Potser hi havia 12 nens i nenes. I, amb els noms i les cares, ens atrevim a dir que hi havia xinos, malais, indis, musulmans, i fins i tot un holandes...tela no? Amb el que ens costa que ens fagin una mesquita prop de casa...en fi!!!
I ara ja som a Singapur!! Amb la sensacio que una gran etapa s'acaba, pero amb la sort que una nova comensa. Com sempre, ja us l'explicarem. Australia ens espera.
Una abrasada!.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
dimarts, 16 d’octubre del 2007
MALASIA...TRULY ASIA
Pulau Perhentian!!!
Si senyor!!! El paradis!!! Son dues illes: Pulau Perhentian Besar (la gran) i Pulau Perhentian Kecil (la petita). Surts de la poblacio de Kuala Besut situada a la costa est de la peninsula malaia, en un vaixell que triga poc mes de mitja hora a deixar-te a 50 metres de la sorra blanca que rep l'impacte de les gairebe inexistents onades. Una barqueta a motor et ve a recollir per apropar-te a la sorra sense haver de mullar-te els peus (ni les bosses). Nosaltres vem a anar a la Long Beach, a l'illa petita, on es troba tota la 'fauna' motxilera. Es una platja que deu tenir uns 500 metres de llarg, amb una amplada d'uns 20 metres. I a l'acabar la zona de sorra, topes amb una zona boscosa amb multitud de palmeres que desafien el silenci llensant cocos cap al terra. I, entre mig, apareixen alguns bungalows. No et pots esperar massa, pero les habitacions tenen dos llits, mirall, i un lavabo amb water i dutxa d'aigua freda per nomes 8 euros la nit. Els grans resorts es troben a l'illa gran, pero nosaltres nomes hi vem anar per banyar-nos a les seves aigues i disfrutar de la vida subaquatica.
5 dies de sol, amb alguna ruixadeta durant la nit. Barbacoa per sopar, a triar entre carn (pollastre o vedella) o tres tipus de peix (dorada, king fish, o tauro), acompanyat d'arros, fruita, patata al caliu i una mica d'amanida. Exquisit!!! I despres cap al bar. Una barra quadrada muntada sobre la propia sorra on, tot i no haver-hi galledes, la festa s'allargava cada nit amb una excusa o altre. Vem fer bona amistat amb un grup de gent format per holandesos, ingles, americans, aleman amb els quals vem deleitar als espectadors amb partidets de 'volleyball' tot lluint "moreno". I per acabar, abans d'anar a dormir, i quan la pluja i el fluix vent havien desplasat els petits nuvols, aixecar el cap i veure com milers d'estrelles et somriuen desitjan-te bona nit i anuncian-te que dema, a les Perhentinan, tambe fara sol.
Durant el dia...doncs relax. Tumbats sota una sombrilla, llegint algun llibre o repassant la guia, llensament de 'frisbee' o tocs de futbol, i, sobretot, mullar-nos per les aigues que demanen a crits la teva prescencia. Es una platja poc profunda, de fet tens que caminar uns 30 metres per poder-te enfonsar, pero aixo li dona uns colors que et deixen bocabadat. Si agafes el blau i el verd, i els mescles de totes les maneres possibles, segur que encara et deixes algun dels tons que agafa l'aigua durant tot el dia. Es impressionant anar observant com, segons l'impacte de la llum, l'aigua va agafant la seva tonalitat com volguent-se protegir d'una possible cremada. Veus peixos que et passen al voltant dels peus demanant que juguis amb ells, i pots definir el relleu del terra a traves de la cristal.linitat de l'aigua.
I per ultim, i per si no fos prou, anem a fer una excursio a diferents punts de les dues illes per disfrutar de l'snorkelling. Mascara i tub en ma, i aletes en els peus, arribem a persseguir mes d'una tortuga del meu tamany; seguim, de lluny, a algun tauro que es belluga controlant el seu entorn; ens envoltem de corall de tots colors, vermell, blanc, gris, verd...; i ens deixem tocar pels millons de peixos d'infinitat de colors que et venen a rebre cada vegada que et llences a l'aigua. Va ser brutal!!! Mai haviem vist ni pensat que sota d'aquesta superficie tan gran d'aigua, s'amagues tanta vida.
I final...marxes amb el mateix vaixell que et torna a la peninsula, i contemples com tota la selva s'apodera de la resta de la illa i somrius...somrius, i encara m'atreviria a dir que rius. Per una vegada, una meravella com aquella, no ha sigut invadida per mans humanes. No hi ha grans edificacions, ni grans infraestructures que agredeixin la protagonista: la naturalesa.
Si senyor!!! El paradis!!! Son dues illes: Pulau Perhentian Besar (la gran) i Pulau Perhentian Kecil (la petita). Surts de la poblacio de Kuala Besut situada a la costa est de la peninsula malaia, en un vaixell que triga poc mes de mitja hora a deixar-te a 50 metres de la sorra blanca que rep l'impacte de les gairebe inexistents onades. Una barqueta a motor et ve a recollir per apropar-te a la sorra sense haver de mullar-te els peus (ni les bosses). Nosaltres vem a anar a la Long Beach, a l'illa petita, on es troba tota la 'fauna' motxilera. Es una platja que deu tenir uns 500 metres de llarg, amb una amplada d'uns 20 metres. I a l'acabar la zona de sorra, topes amb una zona boscosa amb multitud de palmeres que desafien el silenci llensant cocos cap al terra. I, entre mig, apareixen alguns bungalows. No et pots esperar massa, pero les habitacions tenen dos llits, mirall, i un lavabo amb water i dutxa d'aigua freda per nomes 8 euros la nit. Els grans resorts es troben a l'illa gran, pero nosaltres nomes hi vem anar per banyar-nos a les seves aigues i disfrutar de la vida subaquatica.
5 dies de sol, amb alguna ruixadeta durant la nit. Barbacoa per sopar, a triar entre carn (pollastre o vedella) o tres tipus de peix (dorada, king fish, o tauro), acompanyat d'arros, fruita, patata al caliu i una mica d'amanida. Exquisit!!! I despres cap al bar. Una barra quadrada muntada sobre la propia sorra on, tot i no haver-hi galledes, la festa s'allargava cada nit amb una excusa o altre. Vem fer bona amistat amb un grup de gent format per holandesos, ingles, americans, aleman amb els quals vem deleitar als espectadors amb partidets de 'volleyball' tot lluint "moreno". I per acabar, abans d'anar a dormir, i quan la pluja i el fluix vent havien desplasat els petits nuvols, aixecar el cap i veure com milers d'estrelles et somriuen desitjan-te bona nit i anuncian-te que dema, a les Perhentinan, tambe fara sol.
Durant el dia...doncs relax. Tumbats sota una sombrilla, llegint algun llibre o repassant la guia, llensament de 'frisbee' o tocs de futbol, i, sobretot, mullar-nos per les aigues que demanen a crits la teva prescencia. Es una platja poc profunda, de fet tens que caminar uns 30 metres per poder-te enfonsar, pero aixo li dona uns colors que et deixen bocabadat. Si agafes el blau i el verd, i els mescles de totes les maneres possibles, segur que encara et deixes algun dels tons que agafa l'aigua durant tot el dia. Es impressionant anar observant com, segons l'impacte de la llum, l'aigua va agafant la seva tonalitat com volguent-se protegir d'una possible cremada. Veus peixos que et passen al voltant dels peus demanant que juguis amb ells, i pots definir el relleu del terra a traves de la cristal.linitat de l'aigua.
I per ultim, i per si no fos prou, anem a fer una excursio a diferents punts de les dues illes per disfrutar de l'snorkelling. Mascara i tub en ma, i aletes en els peus, arribem a persseguir mes d'una tortuga del meu tamany; seguim, de lluny, a algun tauro que es belluga controlant el seu entorn; ens envoltem de corall de tots colors, vermell, blanc, gris, verd...; i ens deixem tocar pels millons de peixos d'infinitat de colors que et venen a rebre cada vegada que et llences a l'aigua. Va ser brutal!!! Mai haviem vist ni pensat que sota d'aquesta superficie tan gran d'aigua, s'amagues tanta vida.
I final...marxes amb el mateix vaixell que et torna a la peninsula, i contemples com tota la selva s'apodera de la resta de la illa i somrius...somrius, i encara m'atreviria a dir que rius. Per una vegada, una meravella com aquella, no ha sigut invadida per mans humanes. No hi ha grans edificacions, ni grans infraestructures que agredeixin la protagonista: la naturalesa.
dissabte, 13 d’octubre del 2007
ILLES
Uff..dues setmanes per recuperar-nos de les galledes...je,je,je.
Despres de la festa, i fins ara, hem anat saltant d'illa en illa buscant el paradis...i si, l'hem trobat.
Primer vem anar a Ko Samui, 30 minuts en barco desde ko PhaNghan. Molt desenvolupada, amb molt comers, hotels, restaurants...i cert turisme sexual. Total, dos dies i fora!! Aixo si, vem disfrutar d'un dia de Sol tombats en una tombona i prenent, com no, alguna cervesa.
I d'aqui, cap a l'altra banda. Krabi... Esta a la costa oest, a l'Andaman Sea. Vem arribar i ens vem dirigir a Rai Leh, un lloc de trobada dels grans escaladors. S'aproxima molt al paradis buscat, de fet, quan hi erem, ens pensavem que allo era el maxim. Platges desertes de sorra blanca, contemplades per penyasegats de roca calcaria que els hi donaven la sombra necessaria. Excursio d'un dia amb barqueta, i visita de les innumbrables illes del voltant, a cada qual mes bonica. Una passada!!! Aixo, si, hi havia, encara, restes de la prescencia del Tsunami, i tampoc vem tenir massa bon temps. Aixi que...canvi.
Ko Phi Phi,,, ai Ko Phi Phi...llastima de la mala mar. Vem estar molt be. Vem coneixer gent nova, i vem fer un recorregut per les dues illes, fent snorkelling. Totes les illes sob brutals. A mes vem tenir bon temps. Ara be, la "Maya Beach" (per molts coneguda com la platja de la pel.licula 'La Playa' et deixa sense paraules. Es una platja rodejada 360 graus de roques d'alsada prominent, amb una petita escletxa per on entra l'aigua del mar, com si entres dins la boca d'un llop. I mai mes ben dit, ja que bufava un vent que feia mal, i que donava la sensacio que no ens volia deixar disfrutar d'aquell entorn. Pero no, ens hio vem quedar una estona i vem recrear-nos amb tanta bellesa.
I quan ja creiem que ho haviem vist tot, vem marxar cap a Malasia. Primer vem parar a la bonica poblacio de Georgetown, una ciutat colonial amb molts atractius, que ens van ocupar durant tres dies. Va ser el punt de sortida cap a Langkawi, una altra illa paradisiaca on vem estar com a reis. Bungalows tocant a la platja, bon menjar, vem veure el partit del Barsa, etc...molt guapo.
Pero encara ens quedava l'ultim desti 'playero': Pulau Perhentian
Aixo si que es el paradis!!! Ara us escribim desde aqui...pero s'acaba el temps de connexio...ja us ho explicarem detingudament.
Un peto.
Despres de la festa, i fins ara, hem anat saltant d'illa en illa buscant el paradis...i si, l'hem trobat.
Primer vem anar a Ko Samui, 30 minuts en barco desde ko PhaNghan. Molt desenvolupada, amb molt comers, hotels, restaurants...i cert turisme sexual. Total, dos dies i fora!! Aixo si, vem disfrutar d'un dia de Sol tombats en una tombona i prenent, com no, alguna cervesa.
I d'aqui, cap a l'altra banda. Krabi... Esta a la costa oest, a l'Andaman Sea. Vem arribar i ens vem dirigir a Rai Leh, un lloc de trobada dels grans escaladors. S'aproxima molt al paradis buscat, de fet, quan hi erem, ens pensavem que allo era el maxim. Platges desertes de sorra blanca, contemplades per penyasegats de roca calcaria que els hi donaven la sombra necessaria. Excursio d'un dia amb barqueta, i visita de les innumbrables illes del voltant, a cada qual mes bonica. Una passada!!! Aixo, si, hi havia, encara, restes de la prescencia del Tsunami, i tampoc vem tenir massa bon temps. Aixi que...canvi.
Ko Phi Phi,,, ai Ko Phi Phi...llastima de la mala mar. Vem estar molt be. Vem coneixer gent nova, i vem fer un recorregut per les dues illes, fent snorkelling. Totes les illes sob brutals. A mes vem tenir bon temps. Ara be, la "Maya Beach" (per molts coneguda com la platja de la pel.licula 'La Playa' et deixa sense paraules. Es una platja rodejada 360 graus de roques d'alsada prominent, amb una petita escletxa per on entra l'aigua del mar, com si entres dins la boca d'un llop. I mai mes ben dit, ja que bufava un vent que feia mal, i que donava la sensacio que no ens volia deixar disfrutar d'aquell entorn. Pero no, ens hio vem quedar una estona i vem recrear-nos amb tanta bellesa.
I quan ja creiem que ho haviem vist tot, vem marxar cap a Malasia. Primer vem parar a la bonica poblacio de Georgetown, una ciutat colonial amb molts atractius, que ens van ocupar durant tres dies. Va ser el punt de sortida cap a Langkawi, una altra illa paradisiaca on vem estar com a reis. Bungalows tocant a la platja, bon menjar, vem veure el partit del Barsa, etc...molt guapo.
Pero encara ens quedava l'ultim desti 'playero': Pulau Perhentian
Aixo si que es el paradis!!! Ara us escribim desde aqui...pero s'acaba el temps de connexio...ja us ho explicarem detingudament.
Un peto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)