dijous, 15 de novembre del 2007

AUSTRALIA...UN CANVI !!!

Feia dies que no deiem res...de fet encara no hem escrit sobre Australia. Hem anat voltant per nord i est, i no hem trobat el moment d'escriure. La veritat es que, per aquells que encara ens segueixen, ens sap greu no posar-vos al corrent mes sovint. Tot i aixi, mantenim el que deiem el principi, els vostres comentaris son tots llegits i son el principal motiu de que seguim escrivint el blog.
Australia: Australia es gran...molt gran!!! De Singapur vem aterrissar a Darwin, una ciutat al nord del pais. L'entrada al pais ja ens va avisar que allo anava per un altre cami. Treure's les sabates al pasar el control de l'aeroport, van comprobar que no portessim productes radioactius (al.lucinant), i ens van rebre amb un angles, que semblava un altre idioma (acostumats al angles asiatic, aqui la cosa ja va de debo). Desde Darwin vem visitar el Kakadu Park. Una altra mostra de que Australia es gran...molt gran. El Parc es immens, aixi que vem acampar-hi una nit (rotllo tendes, barbacoa...molt combaya, pero molt xulo). Vem fer un passeig en barca pel riu per veure com els cocodrils saltaven per enganxar a l'aire un tros de carn que penjava del sostre; vem coneixer de prop la vida dels aborigens a traves de les seves pintures historiques (i l'explicacio d'un guia collonut), i vem veure la posta de sol desde un turo de pedra vermella que s'aixecava enmig d'un explanada sense fi, carregada d'arbres, aigua i algun cangur fent saltirons. L'endema, despres de tocar la guitarra durant bona part de la nit al voltant del foc, vem anar a banyar-nos en un llac que es crea al peu d'una muntanya de pedra de 196 metres d'alsada gracies a la precipitacio de salts d'aigua (quan hi vem anar no hi havi salts d'aigua, evidentment). El lloc es brutal, i un banyet al mati alla al mig de no res dona unes sensacions especials.
A mes, tambe vem anar al Litchfield Park durant un dia. Es una excursio on vem poder banyar-nos en diferents llocs a dins el parc. Tot i que ens va ploure, els rius, llacs i estanys de la zona ens van obligar a posar-nos-hi i banyar-nos sota la pluja (no, no ens vem encostipar).
Tot aixo ens va ocupar 4 dies, despres dels quals vem volar a Brisbane, a la costa est del pais. Es una ciutat gran, pero prou bonica. Tenen l'habilitat de compaginar els grans edificis amb zones obertes, parcs verds, i amb carrers bastant amples, per tant no et sents col.lapsat. Vem llogar un cotxe i vem anar dos dies a Byron Bay. Des d'aqui vull recomanar als meus cosins Marc i Alex que no es perdin una visita a aquest poble surfero. Tot gira entorn del surf. Cada tres botigues, dues son de surf. I les platges, tot i que tambe ens va ploure, estan plenes de gent amb les seves planxes esperant la ola somiada. Guapo, guapo!!! A mes, hi ha un far a dalt d'un turo que es troba al punt mes a l'est d'Australia. D'alla surt una caminada d'una horeta que voreges l'esclat de les onades sobre les roques, travesses part de bosc, i veus, mar endins, com treuen el cap alguna ballena i algun dofi. Molt, molt xulo. Ah, i si no en tens prou de surf, de cami de tornada vem parar a Surfers Paradise..tot dit.
Vem tornar a Brisbane i ens vem dirigir cap al nord amb bus. Primera parada: Fraser island. Es la illa amb mes sorra del mon (o aixo diuen). El tema es que vem anar-hi tres dies i dues nits. Ens vem fotre dalt d'un cotxe nou persones, sense guia, i cap a la illa. Nomes dir-vos que erem 8 noies i el Quim (alguns direu que soc afortunat, pero...teves!!)...o sigui, que em va tocar conduir la major part dels dies (menys quan elles es volien fer una foto al volant), compartir la tenda amb la Mariona i una alemana, sentir comentaris feministes continuament, i, en resum, entrar una mica en la mentalitat d'una dona. Per tant...res de futbol, dones ni cervesa. Aixi que, una vegada assumit el meu paper dins el grup, vem recorrer la illa durant els tres dies. Conduir per sobre la sorra de la platja amb el mar que intenta atrapar les rodes del jeep, dormir en tendes de campanya sota la llum de les estrelles i amb el soroll de les onades al costat mateix, banyar-nos en el llac McKenzie d'aigua dolsa en un entorn que no se ni explicar, i surfejar sobre la sorra abans de caure dins d'un altre llac que semba un miratge al mig del desert son de les coses mes guapes que hem vist. Es un lloc impressionant, segurament unic al mon. Aixo si, tambe te una cara fosca...els dingos. Son com gossos salvatges que passegen per alla en busca de menjar. Si els molestes poden ser agressius, aixi que has de procurar amagar be el menjar i ignorar-los. I nosaltres, tot que vem tancar la nevereta on hi havia el menjar, aquesta es va quedar a fora mentre anavem a fer una cervesa amb els veins de les tendes del costat. Quan vem tornar, el "putu" dingo havia obert la nevera, hi havia escollit el seu plat favorit: les salsitxes, el pernil, el formatge i les galetes de postre. Va deixar l'enciam i el tomaquet...aixi que els dos dies seguents, com que no es pot comprar res a l'illa, vem haver de dinar sandwich d'enciam i tomaquet...mmmhhhh!! I aixo que anavem 8 dones!!!, je,je
Avui us escrivim des de Airlie Beach. Vem arribar-hi fa 4 dies, i hem passat els ultims tres en un creuer per les Withsundays islands. Es un conjunt de illes impressionant. N'hi ha una, la Whitehaven (el nom ho diu tot), considerada dins les tres millors platges del mon. El barco estava molt be (premiat varies vegades), el grup era una mica sossilo (erem 15 persones) pero acceptable, l'staff molt competent, i el menjar ha sigut del millor que hem probat des de que vem marxar. Tot aixo acompanyat amb snorkelling rodejats de peixos de tot tipus, tortugues donant voltes al vaixell, i una passejadeta per una de les illes on les iguanes ens controlaven de prop. Llastima que hem tingut plugetes intermitents i alguna ventada forta...pero per tres dies ens hem sentit mariners!!!
En fi, aquest es el resum d'aquestes dues ultimes setmanes. Ara anem mes al nord..i procurarem informar-vos mes sovint.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!!
Quins records!La veritat és que entenc que hagueu trobat un canvi!A nosaltres Australia també ens va agrdar MOLT...i sí és MOLT GRAN!Una abraçada molt gran(ostres qunates vegades que faig servir la paraula gran...)
Que vagi bé i feu fotos...moltes fotos!!!!
Anna B

Anònim ha dit...

Hosti!!! Ara ja feu rabia!!! Primer em feia.ho patir.....després de mica en mica i a traves dels vostres escrits em veu començar a fer enveja....ara, la veritat ,i donat que feia dies que no sabia res de vosaltres ,estava una mica intranquila ...però avui...i despres de llegir això....!COLLONS!!...JA FEU RABIA!!!.Em conec i m'esta entrant una febre viatjera !!......A veure si encara vindre a desitjar.vos bon Nadal!!!!
un peto ...(mare)

Anònim ha dit...

Buenooooooooooooooo, això ja canvia. Ja se que ara esteu mes lluny nostre, però sembla que sou mes a prop. Allò d' abans era com la fi del mon. De totes maneres ja veig que lo que s' us dona millor es buscar coses estranyes (i no ho dic per les acompanyants).
Ja era hora de tenir un bon àpat, al menys per compensar l' enciam del "putu dingo", però crec que ja feia temps que el teníeu merescut.
Molts records i petons des de Terrassa.
Papitos

Anònim ha dit...

ja us enyorava!!!!!
ae

Xali ha dit...

Doncs jo si que sóc fidel i us segueixo, des de casa, als vespres, des de la feina (glups..) i d'on calgui, doncs que més refrescant que llegir tot el que expliqueu.
Bé, ara que ja em comunicat que ens casem, ens falta decidir on viatjarem, i clar... quina millor guia que la vostra!!!!
Certament encara no estem decidits ;-) encara que això de la illa-sorra aquesta sembla únic!

Molts petonts de tota la colla cubana, que ja preparem el proper cap d'any i certament, ara amb 4 que sou tant lluny, l'absència es notarà!
xali