dijous, 27 de desembre de 2007

AL MAL TEMPS...BONA CARA!!

Hola familia, amics, coneguts, lectors... com han provat les festes de Nadal...segur que us heu atipat com "bacons", begut fins a fer borroses les paraules, i compartit somriures i alegria a tots els vostres...clar que si!!!
Nosaltres hem intentat fer el mateix a petita escala. El dinar de Nadal va ser a dins de la Campervan, tots dos, sense espelmes per no cremar la casa, i va consistir en: bossa de patates xips a la sal, de marca Kettles, es a dir, patates dorades a temperatura lenta, a l'estil tradicional; allargat de pa de motlle, obert pel mig amb ganivet, amb la desfeta corresponent de tot el seu entorn que ens obliga a treure motlles a hores d'ara; sucada de tomaquet fresc..es a dir...que el tomaquet era un fresc perque no hi havia manera de que tintes el pa amb cert color vermell; i, com a condiment fort, unes llonces de pernil dols sense gust, salami "italiano" amb mes pebre que salami, formatge, com no, cheddar a tires gruixudes i primes, i pate a les fines herbes, que mes que fines, eren troncs....ah, i tot ven regat amb aigua pura de l'aixeta, i una mica de gas de la cerveseta de rigor...tot un delicatessen!!!! Qui no es conforma es perque no vol!!!
Des de l'ultim escrit, diriem que el mal temps ens ha acompanyat. De fet, l'avistament de balenes, no el vem poder fer perque, tot i el sol, feia un vent molt fort que va impedir que el barco sortis a la mar. Per tant, vem enfilar cap al nord. (com a nota, aqui a Kaikoura, ens vem fotre una llagosta bonissima!!!, si no fos per la maleida cremeta de mantega que els hi agrada posar..)
Era el dia 22, i vem decidir anar a Havelock. Per que? Doncs per fer la Charlotte Route vorejant els Marlborough Sounds l'endema, i per menjar-nos els famosos musclos de llavis verds...mmmhhh, una delicia!! I aqui no hi ha "pero's" que valguin...estaven bonissims!!!
L'endema anaven cap a Picton, vorejant tota la costa, i disfrutant, per fi, d'un bon dia de Sol. Les vistes dels fiords, llacs, mar i boscos supera les curves que s'han de fer durant 2 horetes. I arribats a Picton, passejada pel centre i partideta de mini-golf (una vegada mes, la Mariona em va guanyar!!!hi haura revanxa!!).
El dia 24, enfilavem el mega-vaixell que creuava l'estret Cook per portar-nos a la illa Nord. Campervan dins el vaixell, i tres horetes de creuer espectaculars, una vegada mes, amb un bon Sol de fons. Vem arribar fins a Wellington, on vem passar la "noche buena" en un camping veient la pel.licula Notting Hill del Hugh Gran (quins records mes intensos,,,). El dia de Nadal vem posar moviment a la ciutat de Wellington essent dels pocs vianants que trepitjaven el seu asfalt, i vem trobar un ordinador on ens vem conectar amb la familia Serra, que s'estava fotent les botes amb gambes, un bon pernil, i un bon cava...per cert, estaveu tots estupendos!!! (ens hagues agradat connectar-nos amb les altres families, pero la vostra hora de dinar, corresponia a la nostra matinada, en la qual ens trobavem acarronadets en el nostre llitet d'amor).
Aqui ja feia mal temps, i vem fer cami cap a Tongariro per poder fer, l'endema, la caminada d'un dia que consideren la mes bonica de Nova Zelanda..doncs no hi va haver caminada perque fotia pluja, boira i un vent fortissim. Com que les previsions pels dies posteriors no eren millors, vem anar cap al llac Taupo. Alla vem arribar-hi plovent, pero va anar canviant, aixi que vem poder agafar un Jet Boat (que es una lanxa que fot birgueries per les aigues, donant vols de 360 graus a tota velocitat) per treure'ns adrenalina de sobre, vem visitar el Crater of the Moon on vem comensar a viure l'activitat volcanica de la zona, i vem estar a punt d'endur-nos 5000 dollars de premi amb el pal 7, tirant boles de golf a un forat situat a 100 metres dins el llac (ens pensavem que el premi era per qui tocava els peixos que hi havia 30 metres mes a l'esquerra).
Ahir vem anar a dos centres volcanics impressionants. El Wai-o-Tomo (els noms tenen delicte), es una caminadeta de hora i quart, on vas veient les Champagne Pools, i tot de piscines bullint, amb els grocs del sofre, els taronjes de l'antimoni, i els blancs del silici...i tot amb una olor de calderes del Pere Butero que marejava... A Waimongo, la caminada es mes llarga (2 horetes) i trepitjes els crates de l'Inferno, el Frying Pan Lake, i veus el volca que va destroosar la zona l'any 1866 amb erupcions que van arribar fins a 400 metres. Molt xulo!! Impressiona veure com tot el terra es foc, amb fum per totes bandes..Ah, i vem veure com estimulaven un geiser per veure la seva erupcio de uns 15 metres d'alsada.
A la tarda ja erem a Rotorua, i vem anar a veure un espectacle maori, acompanyat per un sopar tipic d'aquesta etnia...molt bo, i la visita prou recomanable....feien el cant-ball de guerra que es van fotent cops a les cuixes i treient la llengua, amb els ulls ben oberts...com els de rugby.
I avui estem aqui a Rotorua, rodejats d'olor a sofre, i apunt d'anar a Waitomo per veure les coves de cuques de llum...a veure que tal.

Que vagi molt be l'entrada d'any 2008 a tots!!!
Una abrasada molt forta!!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolguts fills i jove : No crec que pugui escriure tan be com vosaltres perque el núvol d'aquestes diades perdura (cava, champagne, vi(blanc, negre, rosat)limoncellos de Cal Giovani(gazpaxo, rosas, cocos, taronjes, etc.. etc..)i quelcom per acompanyar (caldos amb mandonguis, llaunes varies, pernils(paletilles, 5 jotes, tres jotes.)capons, pollastres i per arrodoniro postres (algo de fruita (poc) turrons (yema, alacant, xixona i xocolata (molta xocolata) Aquest any a les paneres rebudes hi havia tot tipuis de xocolata (blanca, amb llet, amb atmella, amb, avellana, de pebre, de llimona i com no els Ferrero Rocher que li regalan a la mare seguit.
Com ja sabeu aquets días els hem pasat amb familia, la noche buena a casa amb tots els Serra (l'Alex emprenyat perque no hi habia cabrit arrebossat ni xuxes). Per cert no vem fer cagar al tió, perque no hi había canalla (habiam si en el vostre llitet, apart d'ecriure ¡¡¡feu vulli l'olla !!!
(sense pressions eh..).Aixó si el sobret no va faltar, fins i tot per els ausents. (No per els sobrevinguts)
El día de Nadal a Cal Carrera. Regalet per tots, inclus per els ausents. Tots tips, varem escoltar els verset de rigor, bufetades per cobrar i a fer el Quinto, com no, amb un lloro que es un desastre, les nenes emprenyades perque cantaba amb diferents idiomes, etc....
Per Sant Esteve a casa l'Avia Nuri amb tots el Serra Tarres menys l'Eduardo i la Toni i la Geli i l'Antonio, per els motius que ja sabeu. Els varem anar a veure despres a la tarde amb l'Anna i el Pep, despres d'un altre partideta de Quinto (la grossa de 5 € la va picar la María) i van esta molt contents.
Ahir vem menjar restes a casa l'Avia i avui estic desitjant (quins cu...) les mongetes verdes i el bisteguet a la planxa.
Res mes nois, com veieu aquí tot es tradicional, que no deixa de ser important, i no puc deixar de dir-vos que us hi trobat molt a faltar.
Pare Kim-Sogre Mariona.

Anònim ha dit...

bona tarda,
ja han passat els nadals i sant esteve. us hem trobat a faltar!!. ja no us explico res pq ja en teniu notícies de primera ma.
només desitjar-vos que el nou any que comença sigui tan bo com fins ara per vosaltres i seguiu amb experiències tant i tant maques.
una abraçada d'aquelles ben fortes
ae

Anònim ha dit...

Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.

Anònim ha dit...

Ei perles !!! Molt bon any 2008!!!!! Ara... que per superar els últims sis mesos de 2007... ho tindreu difícil eh punyeteros.... Perquè amb aquest últim escrit de "Al mal temps bona cara" penso: doncs sort que els ha fet mal temps perquè sinó s'haurien patejat tot Nova Zelanda en un pis pas !!!! Però si no heu parat !!!!!Res, que si us voleu consolar perquè el vostre dinar de Nadal no va ser massa espectacular us explico el meu cap d'any: a les sis del matí del dia 1 ja estava gravant un control d'alcoholèmia dels mossos a la c-32 o sigui que ja us podeu imaginar la nit abans: soparet pim-pam, les campanades, el raïm, la copa de cava de rigor i... pa la house !!!!!Però com dieu vosaltres: qui es queixa és perquè vol (jejeje). Ahir l'Isma no va poder articular paraula de la ressaca que portava i jo, en canvi, fresca com una rosa !!!! jejeje MOLTS PETONS que aquí també us trobem molt a faltar !!!!

Rosa

Anònim ha dit...

Eiii!! ja estem al 2008!!!...ja heu passat mig any fora!!!...ja?...si JA!!!....Darrera han quedat les terres d'en Sandokan i les d'en Cocodrilo Dandee...davant us queda la terra dels Gavilanes....Una vegada passat la nostalgia que porta el Nadal...i carregades de nou les piles....desbloquejeu la ment i enfortiu l'ànim...us queda molt per descobrir...!!!!
Apa un bon 2008..i unes bones expriencies..!!!
Un petonas (Mare)

Anònim ha dit...

Soc l,avi Pere que us desitjo un felic 2008 i que continueu tenint molta sort en la vostra peripecia. Acabo d,imprimir els ultims comentaris vostres que despres llegire amb calma. Dissapte,vigilia
de Reis,tinc dinar amb tota la familia,serem 16 en total,aixi que
podrem fer bona tertulia. Res mes
l,espai no em dona per mes,molts
petons.