diumenge, 13 de gener del 2008

TOC, TOC, TOC...

Toc, toc, toc...8 del mati.
Toc, toc, toc...9 del mati.
Toc, toc, toc...10 del mati...aqui no hi ha qui dormi...que no paren de trucar a la porta, o que? Mariona, cullons, obra ja d´una vegada!!! Fot mes de dues hores que van trucant, i se m´ha fotut el toc, toc, toc al cap..saps que? Ja m´aixeco jo!!!
Va ser llavors, tant bon punt vaig desenganxar el cap del coixi, que vaig descobrir que havia fet un amic traidor a Brasil...la caipirinha!!! Aquell tot, toc, toc no era ningu que trucava a la porta, de fet, hi havia un silenci absolut a la habitacio. Aquell toc, toc, toc sortia de dins, del meu cap, amb una ressonancia abrumadora, i una longutd d´ona que repicava a totes les parets del meu cervell. Estava malament. Em trobava malament. El meu cap estava a punt d´explotar...pero somreia!!! Havia estat be, no? Soparet al barri de Lapa envoltat de carioques buidant ampolles de cervesa; primera caipirinha a la plasa acompanyats de milers de baffles escopint musica de tot tipus a tot drap; visita a un club desestimant-lo per evitar fer mes de 1 hora de cua per entrar; segona caipirinha i pixadeta al carrer; parla confusa i ulls vermells; entrada al club Rio du Scenarium i segona pixadeta; visita als tres pisos del local acompanyats de la gran amiga caipirinha; amistats confuses amb dues sevillanas...i caipirinha; concert en directe dins el local de samba, forro i bossa nova; primers passos de ball imitant els cossos locals que ens deleitaven amb moviments, jo diria, obscens; bany de suor a la camisa; caipirinha; augment d´autoconfiansa miraculos, i ball amb moviments bruscos, rapids, i jo diria, en aquell moment, millors que els propis locals; la sevillana expulsant els seus coneixements de samba i convertint-se en reina de la festa (fotos incluides); caipirinha; ball "agarraet" i mans suades; fi de concert i despedida amb xocades de mans i abrasades propies d´amics de tota la vida; taxi cap a l´hotel; i toc, toc, toc...maleida caipirinha...la ultima em va sentar malament...
Aixi que, utilitzant l´arma miraculosa en aquests casos (gelocatil), vem anar passant el mati fins que, a les 2, vem anar a visitar dues faveles de la ciutat. Un tour que val molt la pena, ja que t´expliquen l´origen d´aquestes, el seu funcionament, la jerarquia del crim organitzat, etc...(veus tios mb rifles pel carrer).
Al tornar vem sopar i cap al bus que ens va portar cap a Ouro Preto. Es un poble situat a forsa alsada que si esta fresquet i molt tranquil. Son cases molt boniques, rodejat de muntanyes, amb un munt d´esglesies de tot tipus, i amb carrers adoquinats per tot el poble. El problema es que foten unes pujades i baixades que cada vegada que has de passar per un carrer, has de rumiar si hi tornaras a passar (sobretot si la tornada fa pujada). Vem visitar les mines de Chico Rei posant-nos el barret de miner, vem fer d´avis de Plasa Vella contemplant un casament des de la porta de l´esglesia, i hem menjat cuina local amb desfici.
Avui ja anem a Salvador de Bahia.
Per cert, ahir tambe sentiem toc, toc, toc...pero eren els tambors de la festa que hi havia en un local del poble on nosaltres, aquesta vegada, no hi vem anar.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

després del toc, toc, toc ens hem
quedat tots muts...... ae

Anònim ha dit...

Ja t'ho deia jo!!! Qué bona és la caipirinha!!! Quin gran invent!!! Lo bo i millor és que cuan et llevas, n'has de beure un altre i tornem-hi que no ha estat res. Segur que anyore-ho el Vichy fresquet. Per aquí rutineta diària. Ara us faré dentetes. El divendres al portxo faig una Fabada asturiana per tota la nostre colla, amb tots els ets i uts (cua, peu, cansalada, xorís, morcilla, morro, careta, espinada...etc...) és a dir colesterol a la vena. Ho fem perque a l'ultima analítica em van trobar que tènia el colesterol per sota de mínims i així el pujaré una mica. Ton pare i jo estem fent régim de debó, lo que pasa és que va be saltarse'l una mica. Un dia és un dia... Be...ja vull saber que pasa a Salvador de Bahia.

Anònim ha dit...

Holas Quim i Mariona:
Per fi puc llegir els comentaris dels vostres viatges en el meu propi ordinador (cosa que encara estic aprenent )
per el que dieu les "caipirinhas" son bastant fortetes oi?.Aneu en compte!!!
Disfruteu molt de tots els paisos que us falten per visitar (tot i que ja no son molts
No deixeu d'escriure i comentar les vostres vivencies
Un peto ben fort: Avia Nuri