divendres, 8 de febrer del 2008

"ESTOY LOCA POR IRME"

"Por fin puedo hablar contigo. Estoy loca por irme. Esto es una mierda. Las calles estan llenas de arena. Al llegar a Jijoca te hacen cambiar de bus y tomar un vehiculo de feria 4x4 durante mas de una hora hasta llegar a Jericoacoara. Y el trayecto esta lleno de baches que te agujerean el culo. ´Conyo Jesus, coge el ninyo que no para de llorar´. Pues como te decia, estoy loca por irme. Aqui en el pueblo este, se puede andar por las calles de arena sin peligro, pero solo hay alguna tiendas de surf y playa y varios restaurantes, pero ya esta! En una tarde lo tienes visto. Y en la playa...no hay nadie. Es una playa grande, con una marea que sube y baja muchos metros. El otro dia estabamos banyandonos con Josue, y al darnos la vuelta el agua nos estaba mojanda la bolsa y la ropa que teniamos por ahi sueltos. Y ya me diras...que hago yo con Jesus y Josue todo el dia. Tomar caipirinhas y agua de coco? Ya sabes que a mi me gusta tomar el sol bajo sombrilla, y tomarme mi Martini antes de comer...pues aqui no hay sombrillas ni Martinis. Solo hay gente que aprovecha el viento para hacer windsurf, pasear por la playa para ir a la Piedra Forada, que esta a mas de media hora andando, o subir a la duna Por do Sol para ver la puesta de sol a las 6 de la tarde...y te prometo que subir alli implica volver lleno de arena hasta las orejas!! Ya te digo...estoy loca por irme!! Ademas, a las 6 ya es oscura, y aui la iluminacion brilla por su ausencia. Solo hay pequenyos puntos de luz delante de los restaurantes, todo con un clima entre romantico y hippie. Pues ya ves, yo, Jesus y Josue de hippies..vaya mierda. Bueno, te dejo porque este marido mio na sabe ni hacer callar al ninyo. Espero verte pronto, porque esto no hay quien lo aguante."
Nosaltres, encara riem quan recordem aquesta conversa telefonica que vem sentir. Per suposat, nosaltres no ens haguessim mogut de Jericoacoara, ja que tot aixo que es defineix li dona un aire especial. I a mes a mes, perque vem fer unes de les coses mes guapes d´aquest llarg viatge. Vem anar dues hores a cavall, anant a veure la pedra forada (es una conjunt de pedres al mig del mar, amb un forat al mig on passen els reflexes del sol), i allunyant-nos de la duna popular per atrevassar dos o tres dunes mes entre palmeres de cocos, i sentir-nos al mig d´un oasis a la millor hora possible. Una experiencia que recordarem tota la vida!!! Sobretot perque, a part de lo bonica, encara ens fa mal el cul!!!
De Jericoacoara, amb la Beatrice (noia francesa amb qui encara estem comprtint els dies), vem anar cap als Lençois. Pero no podiem arribar en un dia, aixi que vem parar a fer nit a Tutoia. Ens vem trobar amb un poble ple de festa (ultim dia de Carnaval). Erem els tres unics guiris, i ens vem integrar a la festa ballant al mig de la plaça i tirant-nos llevadura per sobre (tipic al Carnaval de Brasil). A la nit, pero, la festa no ens va deixar dormir..aquesta gent no en te mai prou!!
L´endema arribavem a Barrerinhas, punt de partida als Lençois. Amb un "Toyota" adequat per 12 persones, vem anar cap a l´entrada del parc. Es brutal!!! Son infinites dunes de sorra blanquissima, on despres de l´espoca de pluges, es formen llacs d´aigua dolça entremig. En aquests moments hi havia els llacs molt secs, o amb poca aigua. Tot i aixi, el llac do Peixe, estava ple, i despres de 30 minuts de caminar per les dunes, vem arribar al llac on ens vem banyar enmig del desert...guapo!!! I al tornar, posta de sol amb el consequent canvi de color de les dunes...un espectacle!!
Avui hem arribat a Sao Luis, una ciutat molt bonica, amb les façanes de colors i d´estil colonial frances. Plaçes molt animades, i una marea impressionant!! Dema a la nit agafem el bus cap a Belem (12 hores) .
Tranquils, Brasil ja s´acaba i penjarem les fotos.
Per cert, gracies al reportatge del Diari Terrassa ens ha escrit gent nova que coneixem de fa temps, o que tan sols ni coneixem....GRACIES, no deixeu d´escriure´ns.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola nois, la Pilar, la Bego i la Carolina tampoc voliem marxar de Jericoacoara, la senyora del telefon era ben rara, al final ens vam animar i amb la Carolina vam fer un curset de Kitte surf, super emocionant, avui hem arribat a Manaus i demá cap a la "jungle".
Molts records, quan tingui info de la illa de Pascua l´envio.
Adeu i fins aviat, potser

Anònim ha dit...

les vostres experiències pel brasil
m'al.lucinen!
molts petons
ae

Anònim ha dit...

hola nois! ara q m'he de passar tants dies a casa aprofito per posar-me al dia de les vostres aventures. M'alegra molt q tot segueixi tant b. Aprofiteu-ho al màxim -ja sé q això no cal q us ho digui, oi?
molts records,
-Imma.

Anònim ha dit...

Pues yo estoy LOCO por VENIRME!!!
Muntem un xiringuito per aquí home!
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Soc l,avi Pere de nou que estic devant de l,ordenador llegin els vostres comentaris ultims de Brasil. Us desitjo molta sort i celebro que tot us vagi tan be. Petons a tots dos.