BOLIVIA I EL SALAR DE UYUNI !!!

Ja som a Bolivia...i han passat moltes coses des de l'últim escrit...però les connexions aquí són bastant deficients.

Ens vem quedar a San Pedro de Atacama, a Xile. Després d'entendre el cel nocturn, l'endemà vem anar al Valle de la Muerte i al Valle de la Luna a veure el capvespre. Ens vem endinsar a les profunditats d'aquest desert tant àrid per entendre la seva formació, caminar pels seus "canyons", i observar els canvis de colors de les roques al despedir-se el Sol.

Sense temps d'assimilar el dia anterior, a les 4 del matí sortiem a veure el Tatio-géisers, on fotia un fred que et glaçava les idees (-8ºC). Les fumaroles que emergeixen del terra, acompanyades d'erupcions d'aigua bullint sense avisar, t'impulsen a superar el fred i baixar de l'autobús per observar aquesta meravella rodejada d'un entorn volcànic que es desperta, amb un mateix, a cada raig del nou dia.

Posant punt i final a Xile, ens aventurem durant tres ides dins un Toyota 4x4 que ens portarà a Uyuni (Bolivia) acompanyats d'una parella de suïssos i una d'anglesos. Arribem a 4900 metres sobre el nivell del mar, fet que ens fa notar la falta d'oxigen, i caminar més a poc per evitar esbufegar a cada petjada. Els tres dies són impressionants!! Potser ja ho havíem dit, però és de les millors coses que hem fet. És un paissatge únic al món.

Comencem per vorejar les llacunes blanca i verda, que apareixen sobtadament entre muntanyes i volcans sota un cel nítid d'un blau intens. Seguim banyant-nos en aigües termals a 35ºC mentre a l'exterior hi ha uns 12ºC. Visitem les pedres de Dali, nom posat degut a la semblança del paisatge amb un del quadres del pintor. I ens hospedem davant mateix de la llacuna "colorada" ocupada per milers de "pelicanos", i desprenen un color vermell intens barrejat amb el blanc i blau de l'aigua.

Després d'una nit freda, sortim cap a les portes del Salar vorejant varies llacunes, veient l'arbre de pedra, i trobant-nos amb llames al mig del camí.

El tercer i últim dia, entrem al Salar de Uyuni. BRUTAL!!! Són més de 12 km2 de sal que dónen una sensació de perdut en el món. En els trams on hi ha aigua, es converteix en un mirall del cel; i quan hi ha sal, et sents completament dins un desert blanc sense fi. A més, la parada a la illa del pescador, ens permet fer-nos petits al costat dels milers de cactus que l'habiten. Per últim, i abans d'arribar a Uyuni, només ens queda fer fotografies teòricament enginyoses...

Uyuni és un poble de muntanya que ens rep amb gent amb faccions que no haviem vist mai. Tenen un cara entre vergonya i emprenyament, i no superen el metre seixanta.

D'aquí sortim a la ciutat més alta del món: Potosí. Està a 4060 m.s.n.m., i cada esforç té com a conseqüència una bona estona per recuperar-se. Això, o mastegar fulles de coca!!!

Aquí vem anar a veure les mines on treballa la gent local. Fot una mica de yu-yu!!! Entres molt endins, hi ha pols, hi ha detonacions, quedes fet un guarro, i per postres, els miners treballen 8 hores alimentant-se de fulles de coca i gasosa amb alcohol de 96º...imagineu la cara que foten?

Avui sortim a La Paz, on d'aqui dos dies ens trobem amb els Broto's. La veritat és que ens vé molt de gust retrobar-nos amb gent de "casa".

I vosaltres?...Com han anat les vacances?