Com dèiem, i com ja en esperàvem, hem passat dies de pluja.
Primer va ser a Boquete, un petit poble de muntanya, molt tranquil i acollidor, motiu pel qual està sent invadit per inversions americanes que es monten els seus casots...tot i així, és un bon lloc per sortir de la calor de la capital, i fer uns trekks per la zona.
Nosaltres vem fer el Sendero del Quetzal, on, evidentment, de quetzlas res de res (són uns ocells molt dífícil de veure), i això que vem estar caminant més de 5 hores, acabant plens de fang i xops de dalt a baix!! Vem provar les maduixes de la zona i el seu exquisit cafè...i la resta del temps vem estar xerrant amb el propietari de la casa on estàvem. I dic casa, perquè era casa. Estàvem en una planta per nosaltres amb cuina, menjador, habitació i lavabo i TV, tot per 14 dollars la nit. I el Victor, propietari, tenia mil i una històries per explicar de la seva vida, i nosaltres només havíem d'encoratjar-lo a seguir explicant-nos-les...bocabadats!!!
D'aquí vem anar a Bocas del Toro. En teoría són unes illes paradisíaques del Carib, i suposo que ho són, però que fagi SOL!!. A nosaltres ens ha plogut cada dia excepte ahir. Així que hem vaguejat pel poblat de Bocas i finalment, tot i el mal temps, hem fet dos excursions. A la primera vem anar a la bahia del dofins i els vem veure jugar al costat de la nostra barca, vem fer snorkelin al Coral Cay on la visibilitat era precària degut a la pluja, i vem anar a la Red Frog Beach a fer uns cuba-libres (perquè banyar-nos...no venia de gust)...al final va estar prou bé.
La segona vem passar per Punta Caracol (un resort sobre el mar..però fot una pinta d'aborrit); a Boca de Drago a dinar i banyito; a la illa dels ocells on, sortosament, no se'ns van cagar a sobre; i a la platja Estrella on va sortir el sol i ens vem banyar rodejats d'estrelles de mar...guapo!!!
I, és clar, amb una mica de sol...tots dos vermells com tit....
Avui anem a Costa Rica...a Puerto Viejo, al Carib. A veure si tenim més sort amb el temps..
Ens veiem aviat!!!
2 comentaris:
Rei, jo que soc l unica afortunada que he pogut llegir tots els teus escrits... Ja saps que m encanten. Poder no soc la millor critica... Pero aprofita ho
un peto
MARIONA
Vas començar enfangat i amb pluja el viatge... i l'estas acabant enfangat i amb pluja.......i diuen que la pluja porta sort!! aixi que ja ho saps...
En quant als teus escrits...a mi sempre s'em fan curts ...m'agrada molt com escrius!!! ...però sempre em queda la historia curta,em falten detalls,coses concretes...es defecte profesional el meu ?? no ho sé ...però segueix intentant´ho i si realment creus que tens material et puc adresar a un amic meu escriptor...però d'això ja en parlarem
un peto molt fort i ja us espero!!
Mare
Publica un comentari a l'entrada