Finalment, Costa Rica ha estat l'escollida. Ahir, essent divendres 13, ens van robar. Anàvem cap a San José, i a la parada per anar al lavabo, mentre estavem a baix, algú ens va robar la bossa de mà (només la del Quim). Resultat: molta ràbia i impotència per haver confiat en deixar les bosses, alguna llàgrima, i la pèrdua de: els 2 passaports, telèfon mòbil, ulleres de sol i gorra, guia turística i llibre, i un parell de coses de molt valor personal que no es poden comprar: el disc dur on teníem emmagatzemades totes les fotos del viatge (totes!!!), i una llibreta on jo estava escrivint un llibre...MERDA!!!! Puta vida!!!!
Després de deambular per l'estació i estirar-nos els cabells, vem anar cap a San José.
Pas 1: Anem a l'Oficina d'Investigació i posem la denúncia. Va tot molt ràpid i bé. Estant acostumats amb denúncies posades per turistes (2-3 al dia). Ens recordem que també ens han robat els bitllets de bus cap a Panamà per aquella mateixa nit.
Pas 2: Localitzem el telèfon d'emergència de l'ambaixada d'Espanya, i la Catalina ens ofereix obrir-nos les oficines per fer-nos un passaport nou...CATALINA LA GRANDE!!!. A les 7 de la tarda comencem els tràmit que es demoren fins les 8. Quan ja està tot a punt, apareix un sombat espanyol a la porta de l'ambaixada i després d'explicar mil mentides, es comença a fotre nerviós i a cridar i insultar a tot ésser que li vé al cap (ministre, ambaixador, cònsul, funcionaris...). Un personatge que no marxa fins que vé la policía, acompanada del cònsul, i el "conviden" a marxar. Finalment, amb els nous passaports, agraïnt el favor a la catalina, i despedint-nos del cònsul i de tot el personal de seguretat, enfilem cap a l'estació de busos. Són les 9'30 de la nit.
Pas 3: "Si no hay boleto...no hay billete". Per més que ho intentem, amb la denúncia i mil explicacions, "el gerent no está, así que si no hay boleto...no hay billete". CABRON!!! Per tant, tornem a pagar els 75 dollars per anar a Panamà.
Pas 4: Sortim a les 11 de la nit per passar 16 hores dalt del bus i intentar dormir esquivant els flaixos recordatoris que ens amenacen continuament. Ara ja som a Panamà City.
Ja estem més tranquils, tot i que una mica psicòtics. Podia haver estat pitjor. Ens quederem a Panamà un temps, i no sabem si tornar a Costa Rica (excepte per agafar el vol de tornada, clar). De fet, no en tenim gens de ganes de tornar-hi, no se'ns hi ha perdut res...o si!!
10 comentaris:
Quina rabia!!!
Quim Mariona - no deixeu que aquest incident us amargui els dies que us queden!! Llegint el que expliqueu, fins aqui arriva la rabia.
Anims i a continuar.. Panama? Deixeu algun raco de mon per descubrir!!!
Una abracada,
Albert
- crec que, amb el permis de la vostra familia, soc un dels que mes ha contribuit a les xxxx visites (ara no surt el numero al meu PC).
Anims parella, ens imaginem que podeu sentir en aquests moments, pero com diuen en el post anterior, no deixeu que us amargui tot el que heu vist, viscut i que esta a la vostre retina, i d'alla ningu us ho podra robar... anims i estem amb vosaltres!!
Raquel i Jordi desde Australia
Ostres nois!!!!
Quina ràbia!!!!!
Especialment lo de les fotos. Ánims, que el vostre viatge i experiencia no us les pot robar ningú.
Petons i abraçades!
Com molt bé us diuen els vostres companys viatjers,el viatje no esta en les fotos sino en el que heu viscut i aixó segur que no s'olvida i no us ho pren ningú i...si s'ha de tornar escriure es torna a escriure....ja veieu que la solidaritat es màxima ....per tan ..i ...un cop ja em compartit la ràbia amb vosaltres..a seguir endavant que son dos dies..a més ...el passaport ja el teniu...per tan i encara que "la vida sigui puta "...tot el que heu estat fent es "pura vida" ja sigui a Costa Rica ..o no
Un petò ben fort i que aquesta "tonteria" no us amargui,doncs com diu aquell .."que no sigui un arbre el que no us deixi veure el bosc".Mare
PD Gracies Albert...evidenment tú sempre has estat aqui!!
Ostres, es miri com es miri el que us ha passat és una autèntica putada!!
Bé, des d'aqui us enviem una abraçada i molts ànims. Esperem que acabeu de disfrutar l'estada a panama.
Glo.
Hola nois :
Com podeu imaginar penso igual que tothom. Quina p....... Pero de fet aixó si que es aventura i te el seu morbo i potser es un preambul de que quan torneu a aquet pais del tripartit i del Zapatero, veureu que les coses han cambiat considerablement i no per bé, precisament.
Podeu donar gracies a Deu, a Buda o a qui penseu que existeix o no, de que esteu gaudin d'un viatge maravellos i que pocs el poden fer, o no tenen la valentía de fer.lo.
Anécdota : perque veieu per aon van el trets. Hi tardat tant en donar de baixar el móvil com vosaltres a tornar a tenir el passaport. Truqueu a la Catalina d'aqui i veiam si us obre la porta, i posiblement sigui de Costa Rica, per mes INRI.
Gaudiu de lo poc que us queda i no patiu que aqui estem per el que faci falta.
Un petonás a tots dos perque l'abraçada ja us la faré el día que torneu, que no dic, per evitar embussos al aeroport.
Pare Quim, Sogre Mariona
Ostres quina rabia!!!A nosaltres també ens va passar a Canadà, i a més era l'últim dia de viatge, vam aparcar el cotxe de lloguer en un parking i decidits a fer alguna compra d'última hora per no anar carregats vam deixar la càmara de video amb tot el viatge i els carrets dins la seva bosseta, tapats amb uns anoraks....quan vam tornar el cotxe estava obert de manera molt pulida i es calr la càmara no hi era!!!Entenc la vostra ràbia! També vam fer denuncies i tota la pesca, però res!!!Al menys aguèssin pogut deixar els carrets...bé, en fi!El record i la experiencia no us la treu ningú!! I teniu aquest blog fantàstic! Molts ànims i una super abraçada.
Quique i Anna
HOLA MARIONA, soc la Teresa de RVSA ITV SA , KAIXO!!!
He estat seguint tot el viatge i hem sap molt greu que os hagin robat i a mas a mas en Costa Rica, un pays on jo vaig pasar-ho molt be en el meu vitge de noces.. anims de veritat i que aixo no os amargi el que os queda encara.
Un peto i ens veiem aviat. TERESA
Ei molts ànims des d'aquí!!!!!
Ara a disfrutar Panamà per intentar oblidar!
Petonsssssssssss
pep i cris
Hola parella!Em va arribar el vostre blog per casualitat i ja fa un parell de mesos que us segueixo... havent fet un intensiu dels mesos anteriors que m'havia perdut. Sou genials!!!la meva parella i jo marxem a l'octubre durant un any, i us tenim com a model!!!Mai m'havia decidit a escriure, però aquest cop ho he volgut fer per dessitjar-vos molts ànims per l'incident que heu tingut, i dir-vos que sou uns cracks!!!!Gaudiu, tan com ho heu fet fins ara, del viatge que us queda!!!
Mireia
Publica un comentari a l'entrada