LES DUES CARES D'UNA MATEIXA REALITAT!!

Ens despedim de Vietnam. Divendres agafem un vol que ens portara a Vientiane, capital de Laos. Pels que us agrada anar llegint que tot es collonut i us voleu convencer de que Vietnam val la pena, us recomanem la primera part d'aquest escrit. Per contra, els que ja esteu farts de llegir que tot es perfecte, que us fa rabia creure que realment tot es fantastic, us redirigim a la segona part.

Part 1: Bahia de Halong i les muntanyes de Sapa.
Arribant a Hanoi, contractem un tour de 3 dies i 2 nits a la Bahia de Halong. Hanoi, amb la visita d'un dia, no ens atrau especilament, sobretot ja que el que realment esperem es visitar Halong Bay. Sortim de Hanoi amb bus fins a Halong City, on agafem el vaixell amb el que navegarem tot el dia i hi passarem la nit dormint en els seus camarots. El primer dia, nomes sortir del port, ja perceps un feeling especial. Allo es diferent. Allo es unic. Al mig de la bahia, on les aigues gairebe ni es mouen, s'alcen com banderes, petites i grans formacions muntanyoses que tenyeixen el paissatge en 360 graus. Les ombres que es formen en les tranquiles aigues amb la llum canviant del sol, l'anar i venir de les petites embarcacions dels comerciants, la visita a les coves que es formen dins de les propies roques, i la conversa amb l'Eduard i la Marta, els americans de Utah Mark i Auttoum, el trio de italianes, i la noia israeli; fan del trajecte un motiu per dir: Ha valgut la pena!!! Al vespre, abans de veure com el sol es banya en les llunyanes aigues, nosaltres tambe decidim banyar-nos i ho fem tirant-nos desde els mes de 4 metres d'alcada del vaixell. Una mica 'acollonidos'.

Despres de passar part de la nit a la coberta del vaixell aconssellant-nos mutuament de les coses a veure, i parlant d'astrologia com si algu de nosaltres en sapigues, vem anar a dormir unes horetes al camarot.

L'endema, nomes llevar-nos, el Quim obre la porta del camarot i es torna a tirar a l'aigua. Quin despertar!!! El que va veure al pujar, es que les aigues contenien certs excrements humans flotant tranquilament, com si aquell fos tambe el seu bany matiner. Cullons!!! Quina angunia!!! o mes ben dit, Quina merda!!!

Els dos dies restants els vem passar a la illa de Cat Ba on vem anar a una de les platges, i on no vem poder fer kayac degut a la mala mar. El tercer dia el vem dedicar a tornar a Hanoi, amb un estat lamentable (veure part 2)

Aquella mateixa nit agafem el tren nocturn i arribem a Sapa, zona muntanyosa del nord de Vietnam on hi passem 5 dies. Avui agafem el tren de tornada. La llarga estada ens permet refer-nos del nostre estat fisic, i de gaudir d'un clima fresc i recomfortant. Sapa esta situada en la zona on es poden veure els paissatges mes espectaculars dels camps d'arros. Un dia vem visitar pel nostre compte un poblat local, l'altre vem llogar una moto per anar a veure unes cascades i disfrutar dinant amb una cuinera ambulant que no parlava gens l'angles. El tercer dia vem voler anar caminant per muntanya per veure 3 poblats diferents. Vem agafar una noia local que ens guies, i a mig cami, al veure que ens portava per carretera, la vem canviar pel Tuan, un noi que ens vem trobar a la carretera i que si que sabia el cami. Vem estar unes 4 hores caminant, amb un temps excelent, i on les vistes eren realment de premi fotografic. Va ser cansat, si, pero va valdre la pena. L'endema tambe vem fer una excursio contractada amb un grup de 6 persones, pero el mal temps (boira i pluja) van impedir gaudir del paissatge, i van fer que el principal atractiu fos comptar les vegades que cada un de nosaltres queia a terra per culpa del fang i el terreny relliscos. Vem quedar fets uns porcs!!!

En fi, uns ultims dies memorables per tancar un pais que ens ha captivat, i que recomanem a qui vulgui visitar-lo. Tot i que ens diuen que Laos i Myanmar encara son mes impactants. Ja us explicarem.

Part 2: Aniversari felic?

El dia 26 va ser Sant Quim (gracies a tots els que em veu felicitar, i felicitats a tots als qui nosaltres no ho vam fer). Degut a la promesa de represalies greus, la Mariona no va gosar anunciar tal festivitat. Tot i aixi, despres de passar el dia a les platges de Cat Ba, la resta del dia va anar mes o menys aixi:

19:00- Sopar amb la gent del grup. Sopa de vegetals, spring rolls, cloisses amb ceba, pop amb ceba i verdures, i com no, el sempre present arros. Un sopar excel.lent per celebrar l'aniversari del Quim.

20:00- Passejada pel port i anar cap a la habitacio. Teniem tele, i veiem canals de parla anglesa. Ens traguem la 'guerra de los mundos'

22:30-Bona nit. Un peto.

01:30- Mariona que et passa?

- Em fa mal la panxa. Tinc apretons. (primera corredissa al lavabo)

- Ja t'han agafat les cagarrines. Jo estic be.

03:30- Quantes vegades has anat al lavabo?

- Moltes. Es que em fa molt mal. Tu estas be?

- No se si es per veure't aixi, pero em comenca a fer mal l'estomac.

04:00 Primera corredissa del Quim al lavabo

De 04:00 a 08:00 fent cua un darrera l'altre per anar treient per nord i sud fins i tot el dinar de la nostra comunio. I no paravem. Que cabron es un mal de panxa!!!

08:00 Evidentment no anem a esmorzar, i al baixar per agafar el bus, compartim el nostre dolor amb els del grup. En total 8 persones ens hem intoxicat, i hem passat una de les pitjors nits de la nostra vida. Despres de fer memoria, arribem a la conclusio de que la culpa la te el pop. Mira que feia bona pinta el malparit!!

08:30 Despres de compartir tots els medicaments dels diferents paisos, emprenem el viatge de tornada a Hanoi via bus, vaixell, i bus. A mes a mes, amb molta pluja que semblava solidaritzar-se amb nosaltres. Realment, un malson!!

Tardem gairebe dos dies mes a recuperar-nos. Ara ja estem be. I la pregunta que ens fem es: Que ens pensavem, que tot seria perfecte? No senyor, aixo tambe forma part del viatge!!! I malgrat els mals moments que hem passat, ens fa sentir vius i disfrutar mes cada pas que fem.

Petons a tothom (prometem no extendre'ns tant en el proxim escrit)