dimarts, 16 d’octubre del 2007

MALASIA...TRULY ASIA

Pulau Perhentian!!!
Si senyor!!! El paradis!!! Son dues illes: Pulau Perhentian Besar (la gran) i Pulau Perhentian Kecil (la petita). Surts de la poblacio de Kuala Besut situada a la costa est de la peninsula malaia, en un vaixell que triga poc mes de mitja hora a deixar-te a 50 metres de la sorra blanca que rep l'impacte de les gairebe inexistents onades. Una barqueta a motor et ve a recollir per apropar-te a la sorra sense haver de mullar-te els peus (ni les bosses). Nosaltres vem a anar a la Long Beach, a l'illa petita, on es troba tota la 'fauna' motxilera. Es una platja que deu tenir uns 500 metres de llarg, amb una amplada d'uns 20 metres. I a l'acabar la zona de sorra, topes amb una zona boscosa amb multitud de palmeres que desafien el silenci llensant cocos cap al terra. I, entre mig, apareixen alguns bungalows. No et pots esperar massa, pero les habitacions tenen dos llits, mirall, i un lavabo amb water i dutxa d'aigua freda per nomes 8 euros la nit. Els grans resorts es troben a l'illa gran, pero nosaltres nomes hi vem anar per banyar-nos a les seves aigues i disfrutar de la vida subaquatica.
5 dies de sol, amb alguna ruixadeta durant la nit. Barbacoa per sopar, a triar entre carn (pollastre o vedella) o tres tipus de peix (dorada, king fish, o tauro), acompanyat d'arros, fruita, patata al caliu i una mica d'amanida. Exquisit!!! I despres cap al bar. Una barra quadrada muntada sobre la propia sorra on, tot i no haver-hi galledes, la festa s'allargava cada nit amb una excusa o altre. Vem fer bona amistat amb un grup de gent format per holandesos, ingles, americans, aleman amb els quals vem deleitar als espectadors amb partidets de 'volleyball' tot lluint "moreno". I per acabar, abans d'anar a dormir, i quan la pluja i el fluix vent havien desplasat els petits nuvols, aixecar el cap i veure com milers d'estrelles et somriuen desitjan-te bona nit i anuncian-te que dema, a les Perhentinan, tambe fara sol.
Durant el dia...doncs relax. Tumbats sota una sombrilla, llegint algun llibre o repassant la guia, llensament de 'frisbee' o tocs de futbol, i, sobretot, mullar-nos per les aigues que demanen a crits la teva prescencia. Es una platja poc profunda, de fet tens que caminar uns 30 metres per poder-te enfonsar, pero aixo li dona uns colors que et deixen bocabadat. Si agafes el blau i el verd, i els mescles de totes les maneres possibles, segur que encara et deixes algun dels tons que agafa l'aigua durant tot el dia. Es impressionant anar observant com, segons l'impacte de la llum, l'aigua va agafant la seva tonalitat com volguent-se protegir d'una possible cremada. Veus peixos que et passen al voltant dels peus demanant que juguis amb ells, i pots definir el relleu del terra a traves de la cristal.linitat de l'aigua.
I per ultim, i per si no fos prou, anem a fer una excursio a diferents punts de les dues illes per disfrutar de l'snorkelling. Mascara i tub en ma, i aletes en els peus, arribem a persseguir mes d'una tortuga del meu tamany; seguim, de lluny, a algun tauro que es belluga controlant el seu entorn; ens envoltem de corall de tots colors, vermell, blanc, gris, verd...; i ens deixem tocar pels millons de peixos d'infinitat de colors que et venen a rebre cada vegada que et llences a l'aigua. Va ser brutal!!! Mai haviem vist ni pensat que sota d'aquesta superficie tan gran d'aigua, s'amagues tanta vida.
I final...marxes amb el mateix vaixell que et torna a la peninsula, i contemples com tota la selva s'apodera de la resta de la illa i somrius...somrius, i encara m'atreviria a dir que rius. Per una vegada, una meravella com aquella, no ha sigut invadida per mans humanes. No hi ha grans edificacions, ni grans infraestructures que agredeixin la protagonista: la naturalesa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

això ja no és un viatge de volta al món que només podem gastar 30 euros per dia i anem amb bus cutre, d'acord? ara i aquí hi ha nivell, sí senyor!!!!
ja m'hi trobava jo amb l'snorkling..
petons
ae

Anònim ha dit...

Nois, tan de temps i sense entrar. Be, ja he vist els retratus pero la noia del Bluemoon encara l'espero,pot ser era la del top verd lloro. Al menys me l'he imaginat. Aqu� el Bar�a en fot una de freda i una de calenta. Cuan corren... de pebrots, ara be (que vol dir moro)cuan es pensen que amb els noms ja es guanya...cagada pastoreta i emprenyamenta general. El hockey tambe ha comen�at, al menys els diumenges ja sabem on darla. Aix� de l'illa petita aquesta �s meravell�s, ja ho he vist per linternet. Espero les vostres fotos. Per cert, ara entenc la p�tima que vau agafar a la festa dels covells. La binebra, si be tenia etiqueta Gordon's i cinta de precinte crec que era m�s falsa que un duru sevillanu, no m'en fio ni harto vino d'aquesta gent. Fins a la proxima i anar gaudint de la mare natura. Aqui ja comen�a el fred i no trobo ni un sol bolet!!!

Anònim ha dit...

Ostres, estem molt contents de que hagueu trobat el paradis. Deixeu-vos alguna illa per visitar, aixi ja tenim excusa per tornar-hi plegats algun dia.. Tot i que ara estem una mica liats...
Una abraçada moolt forta.
Marc, Roc i Glo

Anònim ha dit...

Ara feia dies que no podia entrar al bloc per llegir-vos però... sabeu què us dic, que potser millor perquè feu una enveja de por !!!!jejeje Molts recuerdus des de Terrassa on... no hi ha platges de sorra fina i aigua cristalina però... tenim una castanyera a baix de tot de la Rambla que fot unes castanyes de muerte i que, aquest any, la Marions no provarà!!! jejeje Ho veieu, tot és qüestió de donar-hi la volta !!!!
Rouse