Saps aquells nens que sempre van amb les sabates enllustrades, els pantalons amb el cinturo cordat pel forat del mig (ni el primer ni l'ultim), amb la roba sempre impecablement planxada (inclus despres d'un partit de futbol a l'escola), i amb els cabells, tots, en el seu lloc?
Saps aquells cotxes que semblen sortits del concessionari, sense cap ratllada ni record d'algun pilar boturut d'algun aparcament del centre, que fan aquella olor a nou quan el propietari et diu que ja fa dos anys que el te?
Doncs tant el sentiment de volguer llensar-li una patata fregida banyada amb abundant ketchup sobre la camisa impoluta del nen; com les ganes de despedir-te del propietari del cotxe fent adeu amb la ma dreta, mentre amb l'esquerra desplegues les claus i les emboliques amb la pintura del lateral del cotxe... es la sensacio que ens ha fet Singapur. Fa rabia!!! Molta rabia!!
Primer de tot, Singapur no es Asia. No te res a veure amb tot el vist els 4 mesos anteriors. Es retornar a la civilitzacio, pero per la porta gran. Una ciutat escandalosament neta; amb certa combinacio d'edificacions modernes fetes amb acer, alumini i vidre, i edificacions amb aire colonial amb varietat de colors; amb multitud de gent provinent de tots els paisos del mon que els veus caminant pel carrer a tota velocitat persseguint el seu desitjat amic: el dollar.
No, no s'assembla a l'Asia que hem conegut. Tot i aixi, ha suposat retornar a un aire mes civilitzat, on els semafors prenent significat, on els horaris existeixen, i on la llei regula i afavoreix el comportament de les persones, pero a la vegada els hi treu llibertat. Per exemple: no es poden comprar xiclets..perque sino es tiren al terra.
La visita va durar tres dies. En general es prou bonic anar observant els edificis (pels amants de l'arquitectura moderna es una delicia...la biblioteca es impressionant), trepitjar el Chinatown (que com a tal te ben poc, pero es un raco de la ciutat bastant agradable), el Little India (que aquest si que s'assembla mes a certs barris indis), sopar a prop del riu en un dels molts restaurants-bars que omplen de glamour la zona, competint entre ells per la millor posada en escena, i arribar-se fins a l'Esplanade per gaudir del teatre local i d'un passeig amb barca pel riu (vem poder veure gratuitament un concert d'una noia que tocava el violi i que interpretava cansons de Radiohead)...etc. I acabar el dia al Long Bar de l'hotel Raffles, on acompanyes la cervesa o el 'Singapur Sling' amb un bol de cacauets, les peles dels quals es llensen a terra..(podeu imaginar com vem deixar el terra.. a mes vem anar-hi alla a les 7'30...amb aquella gana)
I sobretot, es un bon punt de sortida, ja que la quantitat de "malls" plens de botigues de tots els preus i marques no te'ls acabes en molts dies. Un lloc per tornar-se boig comprant, tot i que els preus son una mica mes cars que a la resta d'Asia.
Tot i aixi, ens ha sorpres mes el canvi en si que la propia ciutat. Segurament es un canvi sobtat que ens ajudara a pair Australia..ja veurem.
Per cert, ens queda pendent un resum d'Asia en breu...si es que es pot resumir. Per fer boca...no dubteu en visitar-la...val molt la pena!!!
1 comentari:
Ja m'agrada que aterrisseu!!!....Tal i com ets tú ja t'imaginaba a la propera foto amb túnica devant del buda!!!Que el "Nirvana " el "Ying i el Yang "i tot aquesta filosofia esta molt bé!!però....per un temps!! ara toca espabilar.se ,aguditzar l'ingeni i ser més puta que bonic ,que aqui si algú et mira i riu o es que se n'en fot o esta boig!! Apa 10
un peto (mare)
Publica un comentari a l'entrada