divendres, 27 de juny del 2008

ANEM A FER UNA CERVESA?...LA VOLTA EL MÓN EN UN ANY

ANEM A FER UNA CERVESA?
La volta al món en un any

Aquest és el títol del llibre que volia escriure. Com algú ja sap, em van robar la llibreta on tenia tots els escrits...molta putada!!.

Tot i així, no sé perquè, al principi del viatge vem copiar algun escrit a la PDA, de manera que n'he recuperat 6. Abans de tornar-me a posar a escriure, he decidit publicar en aquest bloc el primer escrit, i m'agradaria conèixer les vostres impressions. Després de llegir-lo, em podrieu deixar un comentari amb les vostres impressions? Si us ha agradat o no, què canviarieu, millor que ho deixi, ni fu ni fa...? Com més comentaris millor. Si us agrada, prometo posar-m'hi. Gràcies!!

SORTIDA
02-07-2007

Mai se m'han donat bé les despedides. Després de molts dinars i sopars estàvem allà al mig, a la terminal B de l'aeroport del Prat, a punt d'agafar el primer avió que ens portaria cap a Londres. Hi érem tots, o potser hi faltava algú. No ho sé. Estava nerviós. La Mariona, com sempre, al meu costat, i jo fent el pit fort, amagant el meu neguit amb inoportuns comentaris bromistes. O potser si que eren oportuns. No ho sé. Estava nerviós.

Començava el què realment havia començat molt temps abans, quan un bon vespre, en un dels meus desequilibris mentals, li deia a la meva dona: "Mariona, ho veig clar. Hem de marxar un any a fer la volta al món." I, evidentment, no veia res clar. Ni marxar un any, ni fer la volta al món. Però en moments així és quan néixen els grans projectes, i així va començar el nostre.

A partir de llavors vem navegar fins a cremar l'ordenador buscant informació, preguntant a gent que ho havia fet o que, fins i tot, ho estaven fent en aquells moments. Guies de viatge, totes les revistes que hi poden haver, pàgines web en tots els idiomes, i un llarg etcètera van anar donant forma al què, representa, començava allà al mig, a la terminal B d'el Prat.

Vem posar data de sortida, el 2 de juliol de 2007, sense que fós ni el dia del nostre casament, ni l'aniversari de res ni de ningú. Sencillament el 2 de juliol. Deixàvem les feines per una temporada d'excedència, controlàvem les despeses inevitables que hi haurien durant la nostre abscència, carregàvem les motxiles amb 12 kg de pes, i dèiem adéu, per un temps, a un dia a dia envejable per molta gent, tranquil, compensat, i sense grans mal de caps.

I per què ho fèiem? es preguntarà molta gent. Espero que les petites reflexions al final de cada capítol us ho fagin entendre. Entendre perquè un 2 de juliol, a la terminal B de l'aeroport del Prat, hi érem tots, o potser no, per despedir-nos.

I, com deia, jo mai m'he sentit còmode en les despedides. No sóc capaç de dir-los a tots que els estimo, que segur que els trobarem a faltar, i que farem el què sigui possible perquè estiguin al corrent de la nostra experiència. No deixo que se m'empapin els ulls de les llàgrimes que ofeguen les paraules que no sé dir, ni abraçar prou fort perquè sigui el gest qui els transmeti la importància de tots ells en la meva vida. Doncs no, no ho ser fer. Ja sé que hauria d'actuar de la manera que em dictés el cor per no haver de penedir-me mai de no haver dit o fet allò que sentia. Però perdoneu-me. És que allà al mig, entre tots els que hi havien de ser, o potser hi faltava algú, jo estava nerviós.


Reflexió 1:
Hi ha dues premises que es desitgen a la vida:
- fer que els somnis es fagin realitat.
- no deixar mai de somiar.
I això és un partit perdut abans de començar. Però hi ha moltes maneres de perdre'l. I nosaltres intentarem fer tants gols com sigui possible. Agafarem la pilota, serem fidels al nostre joc, ens recolzarem un amb l'altre i amb tots aquells que formin el nostre equip, i anirem sempre a fer un gol més. I així, al final del partit, només ens quedarà canviar-nos la samarreta.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

QUIM: JO NO HI ENTENC, NI EN VIATGES NI EN ESCRIUE, PERÒ A MI M'HA AGRADAT
FINS MOLT AVIAT
GEMMA R

Anònim ha dit...

Ep parella! ara feia temps que no entrava al vostre blog, bé,el que diem per aqui, que anem a un altre ritme i a vegades per manca de temps..Sabeu? només amb aquestes 4 ratlles, m'han entrat moltes ganes de llegir el llibre sencer!.Els que hem seguit la vostra aventura,ja sigui des del inici o bé per casualitat, fa que una mica també sigui la nostra aventura,i escriure aquest llibre sería com la culminació al vostre viatge, així que us animo a que ho feu!.Ptns!
Nuria S. (Nurita de Terrassa)

Anònim ha dit...

Hola nois.
M'ha agradat i m'ha emocinat molt aquest primer capitol que vas poder guardar.
Crec, Quim, que val la pena que puguis tenir la paciència de tornar-te a posar i refer-lo de nou.
Molts petots als dos i fins aviat.
Nuria de Terassa

Anònim ha dit...

Com esteu macos.
Això s’acaba, però aquest dies no acabem de passar. A lo millor a vosaltres us passa al revés i van molt ràpids.
Quim, fantàstic, son unes ratlles molt maques i segur que val la pena tornar-les a escriure. Segurament, l’esforç que et representarà serà encara mes important que la primera vegada, però estic convençut que una vegada ho acabis i tots puguem llegir aquesta estupenda prosa que tu tens i la manera que ens transmets tots els teus sentiments en cada paràgraf, quedaràs reconfortat i l’esforç que un “ximplet” t’ha forçat a fer, ja no existirà i un altre somni es complirà.
Molts petons a tots dos, i us esperem amb una cervesa “nacional”.
Papito de Terrassa

Anònim ha dit...

Hola guapos!!!!!!!!
Jo vaig tenir la sort de llegir els quatre primers capitols i son igual o millors que el primer!!!!!ja saps la meva opinio nen, si algu ho pot fer ets tu!!!!!!!
Jo i el Toni t'ajudarem amb el que faci falta.
Un petonas molt fort.
Gemma

Anònim ha dit...

M'agrada. Tinc ganes de llegir la resta.
Bon viatge de tornada nois!
Salva

Anònim ha dit...

Quim, endavant!!!
Aqui tens dos lectors segurs!!

Ja us estem esperant!!
luis i Berta

Anònim ha dit...

I tant que l'heu d'escriure el llibre... teniu a 4 lectores assegurades.

Anònim ha dit...

Bon dia!!A mi també m'ha agradat i crec que t'has d'animar a escriure'l!! Segur que et sortirà molt i molt bé i jo segur que el llegeixo, i mira que no sóc gaire adicta a la lectura! Una abraçada i fins aviat, Bon viatge de tornada!
Anna Bou

Anònim ha dit...

diuen que no es pot marxar d'aquest mon sense haver:
-escrit un llibre
-plantat un arbre
-i.... tingut un fill
apali que ho teniu fàcil i espero que es faci realitat ben aviat.

gràcies per deixar-nos participar de les vostres experiències que han estat molt enriquidores.
petons
ae

Gloria ha dit...

Ei, com tohoma ja ha dit abans, t'animem molt sincerament a reescriure el llibre. A més, estic segura que, com que ja saps que hi vols posar, crec que et serà més senzill tornar-ho a fer i estic segura que encara et sortirà millor. Les crítiques (constructives) les deixem per quan ens veiem. Una abraçada.
Glo.

Anònim ha dit...

Hola parella!!!!!
Jo soc una mes que t'anima. Dius que no demostres els teus sentiments i crec que quant escrius ets trensformes en el kim que portes dins. Molts petons i gracies perque he disfrutat molt amb el viatge!
Cristina Prat

Anònim ha dit...

Potser ja estareu de cam� de tornada, per� he llegit un comentari a la Vangu�rdia i os el haig de transmetre:
Entrevista a Dominique Lapierre: Usted de peque�o �qu� quer�a ser?
Trotamundos,.....quer�a viajar, conocer, encontrar. Escrib� mi primer libro a los 17 a�os. "Un d�lar cada mil kilom�tros", un libro de viajes que fue la iniciaci�n a utilizar el mundo como mi terreno de experiencia.
Ja est� no cal dir res m�s.
Bon viatge
Tieta Montse

Jordi Carrera ha dit...

Hola Parella!
Us he anat seguint practicamnet tot el viatge..Tens la esencia que van fer escriure les paraules del llibre robat, jo et demanaria que si ho sents ho facis, perque la sinceritat del primer escrit es la força que et falta per abraçar i transmetre, i amb el teu escrit m'acabes d'ensenyar moltes coses..
Segur que amb el llibre que et van robar estas fent gran a algu...

Gracies per voler-ho compartir amb tots nosaltres!
Una abraçada i benvinguts

Jordi Carrera