Be, la tempesta tropical o huraca, hi ha les dues versions, va passar mes rapid del que ens pensavem. Va ploure tota la nit, pero l'endema ja vem poder anar cap a Leon.
Leon es una ciutat colonial, maca, amb molta vida cultural: vem anar a 2 concerts. I es barreja molt el turista amb la gent local. I a mes, vem reunir-nos amb la Carme i el Xavi, una parella de Barcelona que estan fent la segona volta al mon!! (Quina enveja!). Pels voltants hi ha un fotime de volcans, pero no els vem visitar (encara tenim recent en la memoria la visita al Pacaya).
I d'aqui cap a Granada (no l'andalusa). Una altra ciutat colonial, encara mes bonica, pero sense tanta vida... Visita de la catedral, el llac, calle calzada... Tambe vem fer un tour d'un dia a la Laguna de Apoyo, un llac d'aigua super transparent on vem poder anar amb kayac (com cansa! O poder es la falta d'exercici?), hamaques, relax... Molt be!
I ara som a San Juan del Sur. El poble, antigament de pescadors, i que ara es un dels principals llocs turistics, per les platges de grans onades que atrauen a gringos surferos. Doncs imagines l'ambient... Tot i que ara es temporada baixa, de fet, en aquests moments esta plovent... Esperem dema poder fer una classe de surf... A veure com se'ns dona!!
Ja us ho explicarem a la propera...
3 comentaris:
Ai, quina por amb aqueta frase "Quina enveja", que tornareu a marxar??? Ja us estem esperant!!!Disfruteu al màxim aquest mes que us queda.....una super abraçada,
Carrera Bou
Bé, del preparat, desitjat i gran viatge ja no dic res de res. Està clar que tot ha funcionat a la perfecció.Ara, els d'aquí os esperem amb candeletes.....amb ganes d'escoltar mil anécdotes que de ben segur ens podreu explicar.
Per aquí tot es bastant rutinari, fora de que aquest cap de setmana passat hem jugat un campionat de golf amb els teus pares (Kim)i os aseguro que per mí es una gran, gran anècdota.
Apa, fins aviat
Tieta Montse
Hola Parella,
Com prova Nicaragua, sembla que les pluges no han sigut obstacle per gaudir del pais.
Miran el contador diu que ja fa 345 dies 10 hores i 48 minuts que vau iniciar el viatge. Aixo vol dir que en poc menys de 15 dies fara un any!! coyyyyyyyyyonnns com pasa de rapid el temps.
Nomes us volia encoratjar pel desitjat (o no!) retorn. De ben segur que torneu amb les maletes carregades d'experiencies i anecdotes que us ajudaran a afrontar els futurs reptes.
Una abracada i destijant veure mes fotos i continuar llegint els propers relats..
Albert - Aussie unemployee but with hope.
Publica un comentari a l'entrada