divendres, 30 de maig del 2008

SUPERVIVIENTES!!!

Algú ha vist mai un programa de televisió que es diu "Supervivientes" on envien uns quants personatges a una illa deserta a morir-se de fam i cridar-se uns als altres...doncs allà hem anat. Es diuen Cayos Cochinos.
De la Ceiba, amb el cap encara trontollant, malgrat haver passat tot un dia estirats en el llit d'una habitació caríssima amb aire condicionat i pizza a domicili (ja no tenim 20 anys, mare), vem anar a Sambo Creek, un poble garífuno pesquer. Els garífunos són una ètnia de raça de color que habiten aquesta zona, relativament pobres, i viuen en règim de comunitats. Des d'allà vem anar a fer una combinació de cavall + canopy + aigües termals. Tots dos sols ens vem penjar pels arbres en tirolines de fins a 1 km de llarg. La vista era impressionant, amb els Cayos Cochinos de fons, el Caribe, i selva als nostres peus. Al vespre, vem fer sobretaula amb l' Oman, l'home que regeix l'hostal on vem estar (érem ell i nosaltres dos). Ens va explicar la seva vida...al.lucines!!
L'endemà vem sortir cap als Cayos. Normalment és una excursió d'un dia, però nosaltres volíem passar una nit amb la gent local. Així que durant el matí vem rodejar cada una de les illetes, visitant la illa on fan el citat programa, i fent snorkelling rodejats de peixos i coral gegant (és una zona protegida), i ens van deixar, junt amb l'Ester i el Jamie, a l'únic poblat garífon que viu allà. La rebuda i l'estada va ser genial. Vem pescar amb eines fetes a mà, la Mariona es va fer un nou look a base de trenetes que li va fer l'Angie, una nena de 11 anys. Vem parlar amb tot el poble i vem menjar peix fresc acabat de pescar. En una de les xerrades ens explicaven que els nens anaven a la illa del programa i els donaven menjar d'amagat (fins i tot en això ens enganyen!!!). L'endemà tornavem cap a terra firme, deixant enrera una gent que ens va acollir com un més de la seva família, de la qual sempre en guardarem un bon record. Des d'aleshores hem estat dalt d'un bus. Cap a Tegucigalpa, dormir, bus cap a la frontera, i bus cap a Estelí, a Nicaragua, on sóm ara.
Per desgràcia, Nicaragua ens ha rebut amb pluja. Avui ha començat la tormenta "Alma" que ja s'ha considerat com un huracà de categoria 1. Prop del pacífic estan desallotjant gent de les xaboles. Nosaltres, fins que la pluja es calmi, ens quedarem aixoplugats..no patiu!!!
(Fotografies de Hondures penjades!!)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

al.lucinant el cayos cochinos!!!!! molts petons
ae

Anònim ha dit...

Hola nois!!!
Som el xavi i la Carme, de www.lavueltaalmundo.net
Hem trobat el blog, ja l'hem posat a favoritos.
Estem en contacte!!!