TORNEM AL PRINCIPI !!

Si,si, tornem al principi. Tornem a escriure desde Bangkok, on va comensar tot..ara ja fa 2 mesos. Com passa el temps!!!

Despres de que la Mariona es relaxes fins a l'extenuacio amb els massatges del Quim (el qual va tenir agulletes durant 2 dies...ai l'amorrrr), encara ens quedava un dia mes a Chiang Mai que el vem aprofitar per fer el turista...si,si, i mai mes ben dit. Vem agafar el minibus amb 8 persones mes i ens van portar fins a 'l'elephant camp'. Alla ens van enfilar de 2 en 2 a sobre d'un elefant amb una gran trompa (i no ho dic amb segones...) i vem fer una volteta per, la segons ells, jungla. La realitat va ser pujar als elefants i comensar per un cami, previ somriure a una foto feta per ells, que feia una volta de menys de una hora sense recorrer gaire mes de 500 metres. Aixo si, el terra era ple de fang, i almenys no ens vem enguarrar fins als genolls, pero el mal de "bensos" ni te l'explico... A mes sota un sol brutal que cremava l'esquena mentre ens balancejavem a llom de l'elefant. Ah, i al final, si, ens vem quedar la foto feta per ells, amb un marc molt 'mono' inclos.
Despres ens van portar a fer el "bamboo rafting". Forsa xulo. Els 'capitans' de l'embarcacio jugaven entre ells i aixo ho feia divertit fins que, en un dels seus complots per arraconar la nostra plataforma, ens vem trobar de frente amb un arbre que vem haver de salvar estirant-nos de cop sobre les branques de bamboo, amb la consequent mullada de roba i cara de tonto...i no, no duiem roba de recanvi. Pero no us penseu que els altres van quedar secs, perque despres de riure's de la seva jugada letal, el cel va canviar de cop i volta, i es va posar a ploure amb una rabia que transmitia, potser, la que jo tenia per ells. Castig dels Deus? O potser dels budes? Resultat, tots xops.
Despres encara vem anar a dinar (en 20 minuts i let's go, let's go...i la nostra siesteta???), i a caminar per veure una cascada d'aigua en un minibosc. Ens permetien banyar-nos...pero ja ens haviem mullat prou!!! Al final, tornada a Chinag Mai i bus de nit cap a Bangkok. Pero no penseu que ens vem amargar per aixo, no. Al reves, vem acabar rient. Com diu el meu cosi Marc, si, vem fer el "bato" i el "turista", pero va ser prou divertit.
A Bangkok...poca cosa. Retrobar-te amb el Kao Sand Road, el qual se'ns va tirar a sobre amb tant 'bullici' despres de passar tant dies en terres tranquiles. Un dia de descans i habitacio per culpa d'unes febres (malaits capitans de bamboo rafting...), visita a la ciutat amb caminades dignes del 'camino de Santiago' (ho diem per experiencia), remarcant la visita al Grand Palace i la seva Wat, Golden Mountain, i els innumbrables mercats que et vas trobant aqui i alla. Si, si, tambe vem anar al carrer Patpong per la nit, on un mercat es situa al centre d'un carrer on a banda i banda esta ple da bars d'aquells on hi ha "dones que fumen, i et parlen de tu", pero a mes a mes es veu que juguen molt be al ping-pong...
Tambe vem fer la excursio de "grupu" de torn. Primer visita als mercats flotants, on els unics que compravem erem els guiris, de fet, no hi havia cap 'local' comprant. Tot i aixi, els canals i embarcacions eren mes originals que a Vietnam. Despres vem anar a veure el pont sobre el riu Kwai. Tot i que fotia una calor de mil dimonis, si, vem fer-ho. Des del principi fins al final del pont, un darrera l'altre, passa dreta-passa esquerra, bras davant-bras enderrera, i...ti-tu, ti-ti-ti-ti-ti-tu, ti-tu...xiulant fins on ens sabiem la melodia de la famosa pelicula...BRETOLS!!!!
Per acabar vem anar al temple dels tigres. Uns monjos, molt valents ells, es dediquen a domesticar tigres (que foten una cara de mala llet..que no saps si creure't si estan domesticats o no) i pots acostar-te a ells i tocar-los. Com diu el germa de la Mariona...rila bastant!!! Pero es molt guapo veure un tigre de tant a prop, puja l'adrenalina. Us adjuntem alguna foto.
I amb tot aixo han passat els 4 dies a Bangkok. I perque 4 dies? Doncs perque hem hagut de fer-nos el visat per Myanmar, i al ser cap de setmana, l'han hagut de fer dilluns i dimarts, per la qual cosa, dema dimecres, engeguem un nou cami cap a Myanmar, l'antiga Birmania.
Hem sentit a dir que es un pais que esta 50 anys enrera en el temps. Nosaltres estem tranquils ja que erem ferrims seguidors de la serie 'Cuentame', pero no sabem si ens sera facil utilitzar 'aixons' de la Internet. Si podem actualitzarem el blog des de alla, i si no...no dubteu que al tornar us posarem al dia.
Una abrasada i una bona cervesa a la vostra salut.
P.D: Ens fa molta ilusio rebre comentaris de gent que ha trepitjat alla on nosaltres estem trepitjant, o que algun dia li agradaria "anar a fer una cervesa" com nosaltres. No tenim els vostres mails per agrair-vos, aixi que esperem que aquestes paraules serveixin.
P.D2: Si, si, als altres tambe us agraim molt els vostres comentaris.