NEW ZEALAND...TOT PAISSATGES!!!

Ja som a Nova Zelanda. Despres de deixar la bona companyia, vem arribar-nos fins a Queenstown, al sud de l'illa sud. Va ser un vol que ens va obligar a passar la nit desperts, despres de parar a Auckland unes 6 hores, i a Christchurch fins arribar al desti.
Aixi que una vegada recuperades les hores de son, vem explorar la ciutat. Es la tipica ciutat de muntanya, destinada a l'esqui, i a les activitats de risc. Ara no es epoca d'esquiar, pero ens dona la sensacio que pels amants de la neu, aixo es un paradis. La ciutat es molt acollidora, amb les casetes de fusta, xocolata calenta al costat del llac...i aixo fins a les 10 de la nit, que es quan es fa fosc.
L'endema vem llogar la nostra futura casa per les seguents 4 setmanes. Una campervan (o motor home, com li vulgueu dir) que tot i que hi cabem be, es necessita un exercici mental cada vegada que es vol fer alguna modificacio com ara preparar els "llits", posar la taula, cuinar, etc...la veritat es que sembla que cada dia que passa es va fent uns centimetres mes petita...aixo si, es molt intima!!!
Amb el transport solucionat, vem parar-nos a veure com us degenarats es llensaven des de dalt d'un pont fent l'anomenat "bungy jumping" a uns 35 metres d'alsada...nosaltres ho vem declinar perque una vegada has saltat, s'han de pujar massa escales...
I vem anar cap a Te Anau, per explorar el Milford Sound, i el Doubtful Sound en dos dies. Es tracta de dues entrades de l'ocea terra endins, creant com un corredor d'aigua vorejat per muntanyes altissimes i penyasegats regats per infinitat de salts d'aigua. A mes, es possible veure lleons marins, pinguins i fins i tot dofins (aquests ultims no els vem veure). Al Milford Sound vem agafar un vaixell que ens va portar fins al mateix ocea amb la sensacio que les muntanyes que ens rodejaven ens engolien a cada pas. Si be no estaven nevades, l'espectacle visual val la pena. L'endema vem anara al Doubtful Sound, fent parada previa a una central hidroelectrica que es va construir fa anys utilitzant el salt d'aigua entre un dels llacs i el propi ocea (una gran obra d'enginyeria). Tambe vem agafar un vaixell durant 4 hores hi vem anar veient pinguins, illetes petites, lleons marins,..en aquest cas, l'entrada d'aigua es mes ample, i no dona la mateixa sensacio que en l'anterior.
De Te Anau vem anar mes al sud, per fer la zona dels Catlins. Recorrer les carreteres d'aquest pais, tot i fer bastants km, val molt la pena, ja que els paissatge es espectacular i molt canviant. En aquest cas, la zona dels Catlins zona gegantines valls verdes, amb infinitat d'ovelles (n'hi ha 10 per cada habitant del pais), i amb el mar tocant la carretera. Hi ha diferents "looking points" on parar-se i gaudir dels paissatge, veure les foques, entrar a un far, o fer un cafeto calent (per cert, tot i ser estiu, un jersei es necessari).
Seguint per la zona, i recollint pel cami a una parella d'alemans fent auto-stop, vem arribar fins a Dunedin. Vem deixar enrera una zona verge, amb molt poca civilitzacio, i amb ser culte religios pels maoris de la zona..i vem arribar altra vegada a una ciutat. Aqui Dunedin la comparen amb Edimburgh, o sigui que us podeu fer una idea...catedral, casetes precioses, fabrica de cervesa...A mes, hi ha la Otago Peninsula on vem fer un tur pre veure els pinguins dels ulls grocs...una passada, ja que vem arribar a tenir un pingui a un parell de metres cuidant el seu fill acabat de neixer (erem amagats en una mena de trinxera).
L'endema ens vem dirigir cap al nord vorejant la costa est de l'illa sud. Vem parar a Omaru 9on vem desestimar fer la visita als pinguins blaus, ja que es feia durant la nit), i vem seguir cap amunt fins als Mukati Bounders, que son com piltotes de pedra gegants que estan al mig de la sorra banyades pel mar..molt curios!!! Despres ens vem dirigir cap al centre, fins arribar al llac Tekapo. Al girar una cantondada, de cop i volta, ens aparix un blau-verd intens que trenca els verds, marrons, veigs, vermells que hem anat veient per tot l'espectacle visual que ens ofereix el trajecte. El llac sembla un miratge. Alla al mig, tranquil, il.lumina l'entorn i el reflecteix en les seves entranyes per si algu encara no l'havia entes. Visitem una petita esglesia on, darrera l'altar, hi ha una finestra on es veu el llac amb les muntanyes al fons. Tambe hi ha una petita estatua d'un gos collie en homenatge als gossos que els ajuden amb les ovelles. I abans de para a dormir, fem una caminadeta fins a l'observatori que esta dalt d'un turo per tenir una vista panoramica de tota la vall...brutal!!! Llastima que hi ha una mica de nuvol, ja que no podem quedar-nos a l'observatori per evure les estrelles durant la nit (diuen que en aquesta zona, el cel estrellat es el mes bonic del pais).
Acabada la caminada, declinem quedar-nos una nit mes en un camping (que es on dormim normalment, ja que ens deixen una parcel.la on plantar la camper) i volem quedar-nos prop del llac, aixi que aparquem al costat de la carretera per fer nit alla mateix. Al fer-se de nit, el canvi de colors de les muntanyes, de l'aigua del llac, del cel..es indescriptible..una alteracio dels sentits!!!
L'endema ens despertem amb la llum del sol i el llac al fons, pero fa un dia de nuvol. ens dirigim cap al Mont Cook, pero les previsions diuen que tant avui com dema el dia sera dolent i no hi haura visibilitat...aixi que canvi de plans. Abandnem la zona i anem cap a Wanaka, parant als Cliff Clays (conjunt de penyasegats que supervisen una vall seca per la neu d'hivern).
I aqui estem, a punt de sopar i preparar algun trekking per dema. D'aqui poc anem al s Glaciars, i ens hem de preparar!!!
Nota: Pel meu tiet Ramon....aixo es un paradis per l'esquiador (et deixen amb helicopter, pistes dedicades a experts, neus de tot tipus...). Segur que aqui, a l'epoca, hi ha mes d'un pam de neu (...d'ample)