dijous, 13 de desembre del 2007

NEW ZEALAND...TOT PAISSATGES!!!

Ja som a Nova Zelanda. Despres de deixar la bona companyia, vem arribar-nos fins a Queenstown, al sud de l'illa sud. Va ser un vol que ens va obligar a passar la nit desperts, despres de parar a Auckland unes 6 hores, i a Christchurch fins arribar al desti.
Aixi que una vegada recuperades les hores de son, vem explorar la ciutat. Es la tipica ciutat de muntanya, destinada a l'esqui, i a les activitats de risc. Ara no es epoca d'esquiar, pero ens dona la sensacio que pels amants de la neu, aixo es un paradis. La ciutat es molt acollidora, amb les casetes de fusta, xocolata calenta al costat del llac...i aixo fins a les 10 de la nit, que es quan es fa fosc.
L'endema vem llogar la nostra futura casa per les seguents 4 setmanes. Una campervan (o motor home, com li vulgueu dir) que tot i que hi cabem be, es necessita un exercici mental cada vegada que es vol fer alguna modificacio com ara preparar els "llits", posar la taula, cuinar, etc...la veritat es que sembla que cada dia que passa es va fent uns centimetres mes petita...aixo si, es molt intima!!!
Amb el transport solucionat, vem parar-nos a veure com us degenarats es llensaven des de dalt d'un pont fent l'anomenat "bungy jumping" a uns 35 metres d'alsada...nosaltres ho vem declinar perque una vegada has saltat, s'han de pujar massa escales...
I vem anar cap a Te Anau, per explorar el Milford Sound, i el Doubtful Sound en dos dies. Es tracta de dues entrades de l'ocea terra endins, creant com un corredor d'aigua vorejat per muntanyes altissimes i penyasegats regats per infinitat de salts d'aigua. A mes, es possible veure lleons marins, pinguins i fins i tot dofins (aquests ultims no els vem veure). Al Milford Sound vem agafar un vaixell que ens va portar fins al mateix ocea amb la sensacio que les muntanyes que ens rodejaven ens engolien a cada pas. Si be no estaven nevades, l'espectacle visual val la pena. L'endema vem anara al Doubtful Sound, fent parada previa a una central hidroelectrica que es va construir fa anys utilitzant el salt d'aigua entre un dels llacs i el propi ocea (una gran obra d'enginyeria). Tambe vem agafar un vaixell durant 4 hores hi vem anar veient pinguins, illetes petites, lleons marins,..en aquest cas, l'entrada d'aigua es mes ample, i no dona la mateixa sensacio que en l'anterior.
De Te Anau vem anar mes al sud, per fer la zona dels Catlins. Recorrer les carreteres d'aquest pais, tot i fer bastants km, val molt la pena, ja que els paissatge es espectacular i molt canviant. En aquest cas, la zona dels Catlins zona gegantines valls verdes, amb infinitat d'ovelles (n'hi ha 10 per cada habitant del pais), i amb el mar tocant la carretera. Hi ha diferents "looking points" on parar-se i gaudir dels paissatge, veure les foques, entrar a un far, o fer un cafeto calent (per cert, tot i ser estiu, un jersei es necessari).
Seguint per la zona, i recollint pel cami a una parella d'alemans fent auto-stop, vem arribar fins a Dunedin. Vem deixar enrera una zona verge, amb molt poca civilitzacio, i amb ser culte religios pels maoris de la zona..i vem arribar altra vegada a una ciutat. Aqui Dunedin la comparen amb Edimburgh, o sigui que us podeu fer una idea...catedral, casetes precioses, fabrica de cervesa...A mes, hi ha la Otago Peninsula on vem fer un tur pre veure els pinguins dels ulls grocs...una passada, ja que vem arribar a tenir un pingui a un parell de metres cuidant el seu fill acabat de neixer (erem amagats en una mena de trinxera).
L'endema ens vem dirigir cap al nord vorejant la costa est de l'illa sud. Vem parar a Omaru 9on vem desestimar fer la visita als pinguins blaus, ja que es feia durant la nit), i vem seguir cap amunt fins als Mukati Bounders, que son com piltotes de pedra gegants que estan al mig de la sorra banyades pel mar..molt curios!!! Despres ens vem dirigir cap al centre, fins arribar al llac Tekapo. Al girar una cantondada, de cop i volta, ens aparix un blau-verd intens que trenca els verds, marrons, veigs, vermells que hem anat veient per tot l'espectacle visual que ens ofereix el trajecte. El llac sembla un miratge. Alla al mig, tranquil, il.lumina l'entorn i el reflecteix en les seves entranyes per si algu encara no l'havia entes. Visitem una petita esglesia on, darrera l'altar, hi ha una finestra on es veu el llac amb les muntanyes al fons. Tambe hi ha una petita estatua d'un gos collie en homenatge als gossos que els ajuden amb les ovelles. I abans de para a dormir, fem una caminadeta fins a l'observatori que esta dalt d'un turo per tenir una vista panoramica de tota la vall...brutal!!! Llastima que hi ha una mica de nuvol, ja que no podem quedar-nos a l'observatori per evure les estrelles durant la nit (diuen que en aquesta zona, el cel estrellat es el mes bonic del pais).
Acabada la caminada, declinem quedar-nos una nit mes en un camping (que es on dormim normalment, ja que ens deixen una parcel.la on plantar la camper) i volem quedar-nos prop del llac, aixi que aparquem al costat de la carretera per fer nit alla mateix. Al fer-se de nit, el canvi de colors de les muntanyes, de l'aigua del llac, del cel..es indescriptible..una alteracio dels sentits!!!
L'endema ens despertem amb la llum del sol i el llac al fons, pero fa un dia de nuvol. ens dirigim cap al Mont Cook, pero les previsions diuen que tant avui com dema el dia sera dolent i no hi haura visibilitat...aixi que canvi de plans. Abandnem la zona i anem cap a Wanaka, parant als Cliff Clays (conjunt de penyasegats que supervisen una vall seca per la neu d'hivern).
I aqui estem, a punt de sopar i preparar algun trekking per dema. D'aqui poc anem al s Glaciars, i ens hem de preparar!!!
Nota: Pel meu tiet Ramon....aixo es un paradis per l'esquiador (et deixen amb helicopter, pistes dedicades a experts, neus de tot tipus...). Segur que aqui, a l'epoca, hi ha mes d'un pam de neu (...d'ample)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola nenngs :
Despres de llegir l'anterior blog i sobre tot els comentaris sobre la nostra estimada i menyspreuada Catalunya, us haig de dir que el Barça començar a funcionar, recuperem lesionats e inclus l'il-lusió. Com sempre faig farina plana.
Despres de llegir aquest blog ja em començo a emprenyar i perque no dir-ho tenir, ara si, una mica, que cony, molta enveja (sana, aixó si) de tot lo que esteu fen i sobre tot veien. Quan torneu a les vostres feines i veieu el vostre entorn, mes val que us aneu preparan, perque us pot agafar una depre de c.......
pero tranquils, que la Mola encara i es (Ole Catalunya).
Qui us hauria de dir que viurieu amb una caravana (a casa u habiem descartat, t'enen recordes Kim).
Res mes, aprofiteu el paisatge i sobre tot l'intimitat del auto que heu llogat.
Una abraçada
Pare Kim i sogre Marions.

Unknown ha dit...

Hola parella!!!..i k en feia de temps k no us deiem res!!..mil disculpes!!..imagino k agraiu els comentaris..bé dp de posar-nos al dia de totes les vostres anècdotes i aventures només podem dir k...oooohhhh!!..flipaaaant!!..estem contents que sigueu am akesta tremenda il.lusió per viure una aventura tan increible com akesta..
i anant al gra...k foort!!--viviu en una autocaravana!!..k reis!!..jo vull veure una foto!!..i la Perucho vol veure la cuina!!..com és la cuina??..jeje!!..i el llit marranots..és de 1,6 o de 2 metres??..jejeje!!,,va a ser k no, eh??..en fi..tal com diu el pare Kim i el sogre Marions el Barça torna a il.lusionar..de fet avui jugar contra el Valencia..i hem de guanyar per collons..
I es k per molt k estigueu a les antípodes segur k teniu un raconet pel Barça..i per Catalunya..
Visca el Barça!!..Visca Catalunya!!..i visca la gent del Blog!!..i la mare k els va parir!!..petoons!!..
Sellarès&Perucho

Anònim ha dit...

Només afegir que naltres vam ser uns dels "degenarats" que ens vam tirar en bungy jumping....nois...no ho dubteu...tireu-vos....que la descarga d'adrenalina és brutal!!!!
Petunets,
Sellarès&Perucho.

Anònim ha dit...

Nois, entre tots m'heu convençut. He anat a veure la Merceditas i l'he encarregat la volta al món. Això sí, amb creuer de cinc estrelles. I vaig tot sol perque la dona no hi vol anar, es mareja una mica. No més em falta que el dia 20 em toqui la grossa de Nadal, perqué si no no més podre anar amb l'Auto de Línea a Mura, també sense dona perque hi han moltes voltes. Que maco que deu ser New Zeland!!!! Gràcies per les descripcions tan acurades. Bon Nadal i Visca el Barça!!!, ja veurem diumenge contra els blancs.

Anònim ha dit...

Ei nois!!
L'enveja ens menja cada vegada que entrem al blog per seguir-vos una miqueta, quina gran experiència i quina gran quantitat de coses meravelloses que esteu vivint!!!
Per aquí se us troba a faltar i tot i que ens encanten els relats que ens feu, esteu molt, molt lluny!!!
Aviat tenim el Nadal a sobre i volem desitjar-vos que tot i tenir a la familia i els amics lluny passeu unes molt bones festes( que de fet per vosaltres cada dia és festa!;)), si mes no unes festes que no oblidareu mai, de ben segur!!

Molts petons i una forta abraçada,

Lluis i Berta

Tiu parlant clar ets un fiydeputa i el ferru és el ferru collons!!

Anònim ha dit...

Bé, com que el dia de Nadal no estarem conectats, però suposo que trucareu!!! Igualment MOLT BON NADAL i MILLOR CAP D'ANY, us ho desitgem de tot cor la familia Carrera Bou. Un petonàs !!!!

Anònim ha dit...

Hola parelleta. El roc i jo acabem de posar-nos al dia amb els últims escrits. Moltes felicitats per les experiències que esteu vivint, ens feu moltíssima enveja. Per aqui tot b, el roc ja es vesteix del barça(espero que hageu rebut la foto). Aprofito per desitjar-vos un bon nadal i feliç any nou.
Ah! I no estigueu tant morenos que feu molta rabia!!!!!!
Glo i cia.