LA BELLA ANTIGUA !!!

Avui ja marxem de Guatemala. Anem cap a Copán, a Hondures. Darrera deixem un país que ens ha agradat molt, amb molta varietat pel turista, i amb un munt d'experiències. Tot i així, també hem de dir que ens ha costat més del previst treure'ns l'etiquea de bitllet de dollar ambulant, a l'hora de interrelacionar-los amb la gent guatemalteca.

La última parada:Antigua. Després del mercat de Chichicastenango (que, sorprenentmet, era menys turístic del què esperavem, i que ens va agradar forsa), vem a anar cap a l'antigua Guatemala.

Sense dubte, no té res a veure amb la resta de ciutats guatemalteques, però té un encant especial. Amb certa influència germana, es respira un aire colonial compartit entre negocis locals i extrangers, disfrassat tot amb cases de colors pastels, beige, vermell llempant, i marrons. Tot i que la pluja ha aparegut gairebé cada tarda, no ens ha impedit disfrutar d'aquesta ciutat, una de les que ens ha agradat més.

A part de veue la final de Champions rodejat de hooligans (certament, diferent), des d'aquí vem anar al volcà Pacaya. Com deia la Marta és impressionant. Sembla mentida que a aquestes alsades del partit encara hi hagi coses que ens sorprenguin. Després d'una pujada tranquila, arribem al cim d'un turó on veiem el volcà complet (sense núvols), amb una columna de fum que surt del seu ventre. Després ens acostem a la falda del volcà, i notem com el terra comensa a cremar. I és que a menys de 2 metres, s'acosta un riu de lava viscosa que amenasa a torrar-nos. Haig de dir que veure la lava tant de prop, a temperatures inconcebibles, sentint com se't crema la pell tot i està a certa distància, és acollunant. I encara vem seguir caminant volcà amunt, descobrint nous trams de lava. Per cert, com anècdota, la lava freda agafa una forma de roca que ens va recordar al carbó de reis...quins records.

Bé, d'aquí poc sortim cap a Hondures...un país més...o un país menys...segons com es miri.