diumenge, 18 de maig del 2008

LLAC D'ATITLAN

Tal i com recomanen el Miqui i la Marta (i ben assessorats pel Pepe), estem a la zona del llac d'Atitlan.
A les piscines termals de Xela (Fuentes Georginas), envoltades de vegetacio i sense gairebe ningu, vem estar 2 hores de relax total. El lloc es precios.
Tornant a Xela,vem preparar les coses per sortir l'endema cap a Panajachel. Altra vegada una odissea d'autobusos, tot i que l'arribada al llac es especial. Trepitjem Pana el temps just per agafar una barca que ens porta a San Marcos. Es un dels pobles que hi ha al voltant del llac. Petit, acollidor, rodejat de natura, i la base d'estudis espirituals...es a dir, molt hippie!! Chi kung, fung shi, yoga... restaurants vegetarians, poca llum, gossos per tot arreu... camins estrets i foscos, cuques de llum, olor al perfum 'Maria'... Potser es un del pobles mes bonics del voltant del llac. Tot i aixi, despres de 2 dies, l'exces de pau i bon rotllo ens fa moure cap a Panajachel. Abans vem anar a veure San Pedro de Atitlan i el mercat de divendres de Santiago. Aqui vem superar les adversitats i vem arribar a trobar el Maximon. Engalanat amb les seves millors vestimentes, barret de cow-boy al cap, i cigarreta apagada penjant dels llavis, ens va rebre rodejat de botelles d'alcohol buides, consumides pels 5 personatges que, suposadament, custodiaven el venerat, i 4 dels quals, dormien la mona. Tota una experiencia!! (Maximon, o San Simom, es el 'sant' al qual demanen bones collites, salut, amor...).
El mes impactant d'aquests pobles es que mantenen les seves tradicions i costums. Segueixen parlant l'idioma local. Vesteixen amb vestits tipics. I els mercats son tot un espectacle. Malgrat la nostra condicio de turista implica ser assetjat a cada moment en busca de quetzals, val la pena sentar-se en un raco i observar el teu entorn.
Ara estem a Panajachel i dema anem al mercat de Chichicastenango (m'encanten aquests noms!!). Despres ja sortim cap a Antigua, ultima parada en aquesta unica Guatemala!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quimotes, Marions!!!

En aquests països, com bé diueu el "millor" són els noms i COM ELS PRONUNCIEN ELLS!!!!

Ja us enviaré un mail amb la calma pero a la BELLA ANTIGUA no us perdeu la pujada al volcà Pacaya!! (si no recordo malament el nom!) Una de les experiències més guapes que hem viscut, eh Ripo??

Apa, petons!!!

Martona (a Castefa us trobarem a faltar!!)