Ja tornem a ser aqui!!
Des de l'entrada altra vegada a Guatemala, ja ens hem passejat per mig país.
Primer vem passar un dia a livingston, veient-les passar. Sense massa cosa a fer, llegir un llibre tombats a l'hamaca va ser una bona opció. D'aqui vem anar cap a Rio Dulce. El cami són 2 hores de barca espectaculars, sobre les aigües del riu, i per canals que entren dins la selva. Paradeta a aigües termals naturals, vista d'un castell, i molts cants de diferents ocells.
A Rio Dulce vem allotjar-nos en cabanyes que només s'hi arribava amb barca. Aïllats del món, múscia espanyola de fons, i amb poca més companyia que els inevitables mosquits.
Cansats de tant relax, i de tanta calor, vem anar cap a Cobán. Aqui ja estavem a més altura, i la temperatura era molt agradable. Només arribar, a la tarda, partidet de futbol amb col.legues guatemaltencs, i soparet. L'endema vem anar a Semuc Champey. Es una zona on el riu recorre 300 m per sota la terra i torna a sortir més endavant. El "pont" que forma la terra per sobre el riu, esta cobert de llacunes d'aigua cristal.lina on, després de pujar al mirador per observar aquesta bellesa des de l'aire, vé molt de gust banyar-s'hi. De tornada vem parar a veure les impressionants coves de Lanquin.
De Cobán, vem sortir d'hora per fer un dia boig de busos. Cal dir que els busos d'aqui són especials. Els hi diuen "chicken bus". El primer tram va ser correcte, dins de furgonetes per 12 persones on hi anavem uns 16, tot i que anava pujant i baixant gent pel camí. El segon tram va ser en 2 busos grans. El primer, assentats, agafant les curves a tota pastilla mentre un nen ho anava treient tot al meu darrera. El segon, després de pujar-hi rapidament ja que estavem al mig d'una carretera esperant-lo i plovent, vem haver d'anar drets al passadis, en un bus on els seients eren de 2 i hi anaven tres, i on el citat passadis estava completament ple de gent. En total, erem unes 70 persones...i el malaït conductor conduint a tota merda!!! Per sort, vem arribar a Quetzaltenango, on ara som.
Ahir vem visitar la ciutat, que es caracteritza per ser el principal lloc on vénen els extrangers a estudiar espanyol, i on hi ha bastanta moguda de voluntariat. Avui anem a unes piscines termals rodejades de volcans.
Per cert, heu vist? Ja hem superat les 10.000 visites. Enhorabona a tots i totes!!!
3 comentaris:
Bon dia!!!!!!!!!
Veig que continueu igual d'animats i amb molta il.lusió!No teniu una miqueta de ganes de venir?? Una miqueta només?Bé, nosaltres sí que tenim ganes de veure-us!! Aquí tot +/- igual! Ara fa uns dies que plou que ja va bé!Marions ahir vaig veure la teva mare, em sembla que tb us troba a faltar!Bé guapíssims que continueu passant-vos ho tan bé i fins aviat!Una super abraçada dels Carrera Bou.
Guatemala!!!! Us recomano que aneu al llac Atitlán i els pobles que el vorejen...Panajachel, Sant Pedro, Santiago d'Atitlán...Bueno ja em direu, veu parlar amb el meu germà de Guatemala? Ara ell està aqui Terrassa, si voleu alguna cosa li dic. Ok.
Caminantes no hay camino, se hace camino al andar.
Una abraçada, Miqui i Marta
Soc de nou l'avi Pere per desitjarvos bona sort duran aquest final del vostre viatge, i espero poder veureus ben aviat. Que tingueu bona salut, i a reveure.
Publica un comentari a l'entrada