Aquest es el segon relat.
"Relax man, you know?". El 'captain' Jimmy, amb les seves rastes i el seu inacabable somriure ens donava la benvinguda amb aquesta unica norma, mentre darrera, el Kevin amb el seu cos 10, i el Ramsley amb el cigarret a mitges penjant dels llavis, afirmaven les paraules del capita mentre es movien al so de les notes reagge que sortien disparades de la radio del Ragga Queen, el vaixell que ens portaria en 3 dies i 2 nits cap a Placencia. A bord, 16 turistes que no saviem exactament que buscavem. Uns, potser, buscaven l'experiencia de la seva vida. Altres, potser, una gran ressaca.
Les aigues del Carib ens van rebre mogudes, pero la il.lusió que navegava sencillament amb la forsa del vent, deixant el motor per aficionats, les va convidar a tranquilitzar-se i acompanyar-nos durant la resta del trajecte. Els seus colors no ens van cansar mai, i cada una de les parades que feiem per fer 'snorkel' va valdre la pena per al.lucinar amb els colors del peixos i coral que omplen aquesta zona del Carib. Quan no erem a l'aigua, uns aprofitaven per llegir, altres per coneixer gent nova, i alguns per llensar la canya i pescar el peix que ens menjariem per sopar. Vem aprendre a pescar, a navegar, a netejar i preparar el peix, i a bellugar-nos per tot el vaixell amb un got de "rum punch" a les mans.
La primera nit va servir per treure de la llista una de les coses que s'han de fer a la vida: dormir en una illa deserta. Vem aturar-nos al mig del mar, on s'aixecava una illa de menys de 300 m2, i no hi havia absolutament res, nomes quatre palmeres que amenasaven a llensar-nos un coco al cap. Despres de sopar el peix pescat, vem encendre un foc i vem cantar, ballar i jugar, amb un cel, estrellat com mai, de fons.
La segona nit vem aturar-nos en una altra illa buida, pero que tenia un bar que va acabar la sed d'alguns i la vergonya d'uns altres. Aixecar-se al mati i, sense canviar-se, caminar uns metres i submergir-se a les aigües del Carib, com diu l'anunci, no té preu!!.
L'arribada a Placencia va ser de nit. L'endema anavem cap a Guatemala, a Livingston. Mentre les llums de la peninsula apareixen mica en mica davant nostre, la musica seguia sonant, el Jimmy rient, i el Kevin i el Ramsley afirmant...ells mai s'aturen..es la seva forma d'entendre la vida.
A la vegada, els 16 turistes ja ens preparavem per sortir. Alguns amb l'esquena cremada pel sol que no perdona, altres intentant recordar on havien posat la bossa, i els darrers exprimint els últims minuts de navegacio. Aixo si, tots amb un somriure a la cara, que indicava la satisfacció d'haver aconsseguit allo que ni tan sols saviem que buscavem.
I l'ultim a somriure, el 'captain' Jimmy. Segurament perqué al veure com tots sortiem disparats, atabalats per haver de buscar llit on dormir, restaurant on menjar, i nou destí per descobrir, ell pensava en lo rapid que s'obliden les normes!!! Aquell ultim somriure seguia parlant, i deia: "Relax man, you know?"
